Futbol Català: les campanades del maleït 2020

Aquestes són, a judici de la nostra Redacció, dotze campanades que ens serveixen per acomiadar un any convuls al futbol català en tots els aspectes. Tant de bo 2021 sigui millor

Dotze campanades que ens serveixen per acomiadar un any convuls al futbol català

La nit del 31 de desembre a l’1 de gener canviem d’any. És costum a casa nostra que, al ritme de les dotze campanades de mitjanit, acomiadem l’any vell i donem la benvinguda a l’any nou menjant raïm. A FutbolCatalunya hem triat dotze fets del futbol català amb els quals acomiadem informativament un 2020 amb més ombres que llums, sobre tot a causa de la maleïda pandèmia pel coronavirus.

Son dotze fets que considerem rellevants i n’estem segurs que hi hauria d’altres que mereixerien una campanada. Perquè cadascú sap com li ha anat aquest any que acaba. Nosaltres hem triat aquests fets. Alguns, inoblidables en sentit positiu. D’altres, per reflexionar i, si pot ser, millorar. Us convidem a gaudir d’aquestes campanades, en sentit cronològic, amb la incertesa del que vindrà.

Des de FutbolCatalunya, qui treballem per informar-vos sobre la vostra passió desitgem que 2021 sigui feliç per a tota la gent que estima el futbol català.

Joan Soteras, president de la FCF // FOTO: fcf,cat
Joan Soteras, president de la FCF // FOTO: fcf,cat

1 – TEMPORADA INTERRUPTUS AL FUTBOL CATALÀ

La pandèmia va trencar qualsevol previsió. És més, ha servit perquè surtin a la llum les enormes mancances dels nostres dirigents. Des de la Federació Espanyola de Luis Rubiales i, per extensió, des de l’FCF de Joan Soteras. Pot ser fàcil criticar, però els fets són incontestables.

El 17 de març es van aturar les competicions no professionals i la primera vegada que Rubiales va afirmar que la Lliga havia d’acabar en el camp pel “bé de la transparència”. Aquest missatge el va fer seu el futbol català, però aquesta fidelitat malentesa va portar el caos. 

Promeses i promeses per a no complir res. Al futbol base se li va dir (Soteras) que hi hauria ascensos i no descensos, encara que la paraula del president val molt poc. Després d’una trucada de Rubiales, va parlar de consulta als clubs, posteriorment de referèndum i va acabar amb la ‘llei del poder’.

Juvenil A del Cerdanyola FC 2019-2020 // FOTO: cfc.cat
Juvenil A del Cerdanyola FC 2019-2020 // FOTO: cfc.cat

2 – EL CERDANYOLA JUVENIL FA HISTÒRIA

Com si de un coet es tractés, el Juvenil A del Cerdanyola ha passat en dues temporades de la Preferent Juvenil a la Divisió d’Honor. Un cop interrompuda la Lliga Nacional Juvenil per la pandèmia, els verds de Fontetes i el Sabadell ocupaven les places que donaven accés a la nova categoria.

Un ascens històric, ja que el Cerdanyola mai no havia estat a la màxima competició juvenil. Lluis Macià va ser l’artífex d’aquesta gesta en dues temporades i ha tancat la primera volta del subgrup 3B en posició de fase d’ascens, cinquè amb 14 punts en 9 partits. Un bon debut.

El sempre recordat Josep Pascual // FOTO: Blanca Subur
El sempre recordat Josep Pascual // FOTO: Blanca Subur

3 – JOSEP PASCUAL, UN ‘AMERICANO’ AL CEL

Ha estat, sens dubte, una de les notícies més colpidores que ens deixa el 2020 als qui estimem el futbol català. El 30 de maig, gairebé a l’hora de dinar, ens assabentàvem de la mort sobtada d’un bon home de futbol, el gran Josep Pascual, història del CF Blanca Subur. El coneixien amb el renom ‘americano’. O ‘cano’, en la seva versió reduïda. Un infart se’l va endur.

Descobridor de futbolistes, treballador incansable i personatge amb gran carisma no només a Sitges sinó a tot el territori, Pascual va deixar un buit que és impossible d’omplir. La notícia va motivar nombroses reaccions de dol arribades de tot arreu, recordant una persona inoblidable. Aquest maleït 2020 ens ha deixat sense l’amic ‘cano’, però sempre el recordarem.

Serveixi aquest testimoni per honorar, des de FutbolCatalunya, totes les persones relacionades amb la nostra passió futbolística que ens han deixat aquest any. Sempre al nostre cor.

Un mite del futbol català, Santi Triguero, va penjar les botes el 2020 // FOTO: CF Igualada
Santi Triguero va penjar les botes el 2020 // FOTO: CF Igualada

4 – L’ADÉU DE L’INCOMBUSTIBLE TRIGUERO

El 20 de juny, Santi Triguero Blanch anunciava a les xarxes socials la seva retirada del futbol actiu. Enrere quedava una llarga carrera, amb catorze clubs defensats, més de 300 gols oficials i records de tota mena.

La seva darrera experiència ha estat a un CF Igualada on el mític futbolista vilanoví ha decidit seguir la seva carrera, ara com a segon entrenador, a les ordres de qui ha estat el seu darrer tècnic, Marc Cabestany.

“El futbol no deixa de ser un esport on sempre he cregut que el millor de tot són les bones persones que et trobes pel camí”. Paraula de Triguerinho.

La celebració del gol que donava l'ascens al CE L'Hospitalet // FOTO: Àlex Gallardo
La celebració del gol que donava l’ascens al CE L’Hospitalet // FOTO: Àlex Gallardo

5 – L’ASCENS D’UN EFECTIU HOSPI

El Centre d’Esports L’Hospitalet ha viscut un 2020 feliç. El 25 de juliol, en una Final Four organitzada a Badalona, l’equip riberenc assolia l’ascens a Segona B. Només podia pujar un dels quatre participants. A més, el millor classificat a la Lliga interrompuda al març passava ronda en cas d’empat. Això va servir l’Hospi per eliminar el Sant Andreu a semifinals.

A la final, contra el Terrassa, 1-0 amb gol de Canario. El triomf també a la final de la Copa Catalunya contra el Llagostera als penaltis va arrodonir un any que els de L’Hospitalet tanquen com a líders del subgrup 3A de Segona B.

El CE Sabadell va assolir la Segona A a Marbella // FOTO: CE Sabadell
El CE Sabadell va assolir la Segona A a Marbella // FOTO: CE Sabadell

6 – SABADELL TORNA A SER DE PLATA

Marbella. 26 de juliol. Dos equips catalans es juguen una plaça a la Segona Divisió A. I al final, per la mínima (2-1), el Sabadell aconsegueix l’objectiu davant el Barça B. Els arlequinats tornen a la categoria de plata cinc anys després del seu darrer descens.

Amb Antonio Hidalgo al capdavant, l’objectiu es va assolir en un play-off exprés jugat a camps de Màlaga. Qui no es va poder sumar a la festa del futbol català va ser el Cornellà, qui també va arribar a la final però va caure a La Rosaleda contra el Castellón, també per la mínima (1-0).

Víctor Valdés s'estrena a les banquetes de Tercera al futbol català  // FOTO: Marc Santaeugènia
Víctor Valdés s’estrena a les banquetes de Tercera // FOTO: Marc Santaeugènia

7 – VÍCTOR VALDÉS, L’APOSTA DE L’HORTA

L’arribada de Víctor Valdés a l’Horta va animar la incertesa del futur del futbol amateur. Arribava aire fresc a un club de barri sense ingressos i amb perspectives ruïnoses.

Després de la seva pèssima experiència al juvenil del Barça, el de L’Hospitalet va arribar, va signar, va planificar i va callar, com és habitual en la seva filosofia. Ni en la seva històrica presentació davant uns quants socis va tenir la delicadesa d’agrair-los l’oportunitat; la ‘pantera’ de L’H es reservava pel terreny de joc.

Malgrat que el seu fitxatge dona notorietat a l’Horta i al futbol català, el president Paco Carmona ha hagut de conviure amb situacions qüestionables. Els comiats del seu segon Felip, del seu íntim Castel i de jugadors com Sergi Moreno, Adri Gimeno o Coro li han deixat en mal lloc, però sembla que a Víctor no li preocupa. Almenys, ara com ara.

Futbol català: Joan Josep Isern i Josep Miquel Terés ja no són vicepresidents // FOTO: Arxiu
Joan Josep Isern i Josep Miquel Terés ja no són vicepresidents // FOTO: Arxiu

8 – ISERN I TERÉS, L’EMBOLIC FEDERATIU

La junta directiva de la FCF de setembre és la taca més gran de Joan Soteras en la seva gestió. Difícilment podrà superar el que va passar entre les parets del carrer Sicília, amb la destitució com a vicepresidents de Jordi Terés (delegat de Lleida) i Juanjo Isern (responsable de Comitès). Adduir “falta de confiança” és una justificació tan pobra com el protagonisme que lamentablement van exhibir alguns d’aquests directius, amb el sou d’un executiu damunt la taula.

Aquesta separació és notable en el futbol català i la seva junta no deixa de ser un mirall. Soteras vol “fidels”, manté que va haver-hi “excés de democràcia” perquè va poder parlar tothom (només ho van fer Juanjo Isern i Jordi Terés). El condicionament econòmic de directius que, en uns altres temps, treballaven per ‘amor a l’art’ ha passat a ser història perquè ara pesen més els ingressos per comissions.

El temps recordarà, a qui correspongui, el terrible error de la junta de Soteras.

Joan Verdú i Sergio García. Al mig, el jugador i secretari tècnic, Pedro García
Joan Verdú i Sergio García. Al mig, el jugador i secretari tècnic, Pedro García

9 – DOS MEDIÀTICS A LA MONTAÑESA  

La Montañesa ha viscut un any de retorn a la Tercera Divisió. Els de Nou Barris iniciaven un nou projecte que al mes de novembre va confirmar l’arribada de dos reforços ben coneguts. El migcampista Joan Verdú i el davanter Sergio García vesteixen des de llavors la samarreta groc-i-negra de la ‘Monta’.

Van trigar temps a poder debutar i no van poder ser al camp a una data històrica pel club, el partit de l’eliminatòria prèvia de la Copa del Rei contra el Cantolagua, amb triomf final dels navarresos. Uns problemes amb el trànsfer van retardar, sobretot, la presència de Verdú a la gespa.

Els dos jugadors van ser la cirereta a un inici de temporada convuls a la Montañesa, amb canvi a la banqueta per l’arribada de José Alcaraz i Carlos Sánchez. Dani Andreu, el tècnic del darrer ascens, va dir adéu.

Gran èxit del Llagostera a Las Rozas pel futbol català // FOTO: RFEF
Gran èxit del Llagostera a Las Rozas // FOTO: RFEF

10 – LA COPA RFEF ÉS DEL LLAGOSTERA

El palmarès de la Copa RFEF va tornar a inscriure el nom d’un equip català. La UE Llagostera va assolir el títol el 3 de desembre, jugant com a visitant al camp de Las Rozas i en una final èpica, amb Marcos Pérez aturant un penalti als madrilenys i Sergio Cortés decidint el partit al darrer instant de la pròrroga, amb un magistral xut de falta.

L’equip d’Oriol Alsina es va afegir així a Martinenc, Sabadell, Badalona, Mataró i Sant Andreu entre els clubs catalans que al llarg de la història havien guanyat aquesta competició, restaurada a finals del segle passat. Els llagosterencs es van plantar a la final després d’eliminar, sempre a partit únic i al seu Municipal, Ejea, Nàstic, Platges de Calvià i UCAM Murcia.

En guanyar els balears a quarts, també van obtenir bitllet per jugar la Copa del Rei, però van ser eliminats a la primera ronda per l’Espanyol.

L'Europa segueix presidit per Víctor Martínez // FOTO: CE Europa
L’Europa segueix presidit per Víctor Martínez // FOTO: CE Europa

11 – VÍCTOR MARTÍNEZ GUANYA EL POLS DE L’EUROPA

2020 ha estat any d’eleccions a l’històric CE Europa. Uns comicis que van acabar amb mandat renovat per a Víctor Martínez i la seva junta directiva. El 20 de desembre es va tancar amb un triomf per 148 socis favorables a la junta sortint, per 63 que van apostar per l’altre candidat David Prats.

Va haver un interessant intercanvi d’opinions per a aconseguir la presidència d’un històric que, inicialment, va presentar tres opcions, però que finalment les urnes van haver de decidir entre dues.

La continuïtat o la renovació es donaven cita al carrer Sardenya i els socis escapolats tornen a apostar pel conegut davant un futur complicat que passa per l’actual pandèmia, l’estadi i l’aposta per un primer equip que torna a mirar cap a la Segona Divisió B.

tancament, junta, FCF
Quan es tornaran a obrir les portes als partits de la nostra Territorial?

12 – ATURATS I SENSE DATA DE TORNAR-HI

Ha estat la penúltima pàgina de bogeria de la Federació Catalana. Després d’enfrontar-se verbalment a Procicat i al Govern i desafiar amb el retorn de les competicions amateurs el 9 i 10 de gener, nou pas enrere. La llei està per a complir-la i, encara que li ha costat assumir aquesta decisió a Joan Soteras i a la seva junta, no ha quedat més remei que acceptar i resar.

Mentrestant, el futbol català segueix dividit i immers en una falta d’autoritat escandalosa. Reunions personals o telemàtiques amb clubs amics als qui tampoc convencen, missatge d’unitat des de Primera i Segona Catalana perquè es pensi en la temporada 2021-2022. I, en conseqüència, petició de devolució de quotes. Atenció a aquest 2021 amb una FCF cada cop més professionalitzada que pateix, com tothom, tots els problemes del món. Ara com ara, aturats i sense data de retorn.