Els orelluts, superiors durant la final per l’ascens, pugen a Segona gràcies a un gol de Juanto Ortuño. Ramón Juan fa un recital d’aturades extraordinàries, insuficients per a aconseguir l’objectiu
JORDI MESTRES @jordimestres7
S’ha acabat. El camí del Cornellà aquesta temporada ha finalitzat en l’última etapa de totes. La temporada dels verds ha estat històrica i marcada per diferents efemèrides que mereixen un aplaudiment. El Castellón, líder del grup 3, va ser massa per a l’equip de Guillermo Fernández Romo. Els orelluts van gaudir de les millors ocasions del partit i només Ramón Juan va ser capaç de mantenir amb vida un equip que va acabar dempeus.
L’últim partit que havia perdut el Cornellà va ser el 22 de Desembre de 2019 a Castàlia. Des d’aleshores, els verds havien estat invictes, el millor equip de la segona volta al grup 3 i l’únic del play-off en superar les dues primeres eliminatòries en 90 minuts.
El Castellón ho sabia i va sortir a per totes. Els orelluts van ser millors que el Cornellà i ja en van tenir dues clares en els primers quatre minuts de joc. Ramón Juan va treure una rematada de cap franca de Satrústegui, mentre que el pal evitava un gol olímpic dels de la Plana. Un cicló passava per l’àrea d’un equip, el de Guillermo Fernández Romo, clarament superat de sortida.
Després d’aquests ensurts, el Cornellà va equilibrar en certa manera el partit. No va generar perill, però sí va ser capaç de defensar-se amb pilota. D’aquesta manera els de Romo van frenar la inèrcia positiva del Castellón. Però els orelluts tenien molt potencial i es van encarregar de demostrar-ho.
Juanto Ortuño no perdona
Quan tot semblava controlat, va aparèixer Juanto Ortuño. A la tercera el Castellón no va fallar. Jorge Fernández va posar una centrada amb música al segon pal i Juanto, de cap, va rematar al pal i cap a dins. Els orelluts trobaven premi a la seva bona primera part i al Cornellà li tocava remar a contracorrent.
Els verds havien de reaccionar, però la següent oportunitat també va ser del Castellón. De fet, la primera ocasió del Cornellà no va arribar fins al minut 37. Els verds van acabar la primera part sense xutar a porta i havien de millorar molt a la represa si volien conservar opcions d’ascens a Segona Divisió A.
Millora insuficient
Romo va donar entrada a Leo al descans i d’aquesta manera va reforçar el mig del camp sense jugar amb dues puntes. La sortida del Cornellà a la represa va ser millor. Sense estridències, el to competitiu dels verds va anar in crescendo i encara va millorar més amb l’entrada de Fer Pina. Tant que va fregar el gol amb una rematada de Pol Moreno.
Mentrestant, a l’altra àrea Ramón Juan seguia amb el seu recital d’aturades. Les seves intervencions, extraordinàries, van mantenir amb vida al Cornellà fins al final del partit. La millora dels verds va ser notable respecte al primer temps, però alhora insuficient. La recta final, marcada per pilotades a l’àrea ja a la desesperada no va variar el marcador.
El Cornellà seguirà un any més a Segona B i es queda a les portes d’un ascens que, sense cap mena de dubte, hagués estat històric. Els verds buscaran la seva quarta promoció consecutiva en un projecte, el d’Andrés Manzano, que no s’atura.