Lamentable, penosa, indigna, inoblidable, inexplicable, injustificada i grollera junta directiva de la FCF. Si el president Joan Soteras decideix explicar el que aquest dimecres s’ha viscut al carrer Sicília (el #futbolcat ho mereix) serà un exercici de transparència i responsabilitat
Costa molt imaginar el que ha passat aquest dimecres a la junta directiva de la Federació Catalana de futbol. Ni en els pitjors temps passats, però han tornat a florir per a tristesa del #futbolcat. Enfrontaments verbals duríssims, qualificatius irreproduïbles i duels espantosos entre una junta dividida, temorosa, espantadissa i dependent.
La nota oficial, una vegada més, és tot un exercici d’incomunicació. Si el president Joan Soteras es manté en una línia de transparència absoluta, segur que ho explicarà.
NOMENAMENTS
Quinze anys de treball han merescut una línia de comentari per als destituïts (no dimitits) vicepresidents Jordi Terés i Juanjo Isern. Han aixecat la mà en votació només 3 vots en contra i 2 abstencions perquè la resta ha decidit donar suport a “la falta de confiança” que el vicepresident de l’Espanyola va comunicar als ja ex-vices, no exdirectius ja que la llei no li ho permet, tret que obri expedient i no sembla, ara com ara.
El discurs moderat de Terés (Josep María Espasa és el seu substitut) i el més dur per part d’Isern han format part d’unes posteriors discussions fora de to i amb les pitjors formes possibles.
D’altra banda, ja hi ha nou Director general (José M. Calle) després d’haver votat també la junta (excepcions dels dos expulsats i de dues abstencions), hi haurà ‘un responsable d’activitat per equip’ i “assistència d’espectadors als camps i pistes”. En resum: penosa junta directiva de la Catalana