Autor? Joan Soteras, encara president de la FCF, aquest passat divendres davant el nombrós grup de desplaçats (12) a càrrec del futbol català
Fins a 12 representants del futbol català van ser presents aquest passat divendres a Las Rozas per a aplaudir i bavejar davant Luis Rubiales
Apuntin: Soteras, 4 ‘vices’ (Bonet, Sellarès, Quiñonero i Espasa). García Verdura -després se’n va anar a Cadis a xiular-, els representants de Cornellà (Jan Gelabert) i Santfeliuenc (l’empleat Prieto). L’exfutbolista Putxi, els ‘alts’ càrrecs Calle i Camacho i “el meu director de premsa personal”, Ontoliu van completar la llista a càrrec del futbol català. A l’amic Sergio Lozano (futbol sala) li deixem en pau.
Ningú va obrir la boca, tothom va treure foc de les seves mans quan Rubiales va udolar, tots van eludir les fotos. Van esmorzar junts i van retornar junts menys el Sr Calle, ja que ho va fer abans perquè era indispensable la seva presència per a la final de la Copa Catalunya.
“ÉS LA MEVA LÍNIA VERMELLA AMB RUBIALES”
El xou del crack de Motril, al qual adoraven fa dos mesos al carrer Sicília, va provocar la indignació interior de la majoria dels nostres representants. Ningú ho va exposar públicament, per descomptat. “Ha donat explicacions creïbles” va declarar el septuagenari sabadellenc a pregunta del seu servil comunicador.
I, per si hi havia algun dubte, va dir en infinitat d’ocasions que “mai demanaria la dimissió de Rubiales, és la meva línia vermella”. Amb un parell de ‘collons’, com acostuma a destacar en el seu particular verb.
Els vicepresidents presents (els quatre) li van intentar fer veure que no era el camí, que calia demanar la dimissió del ‘diví calb’. Ho van intentar tot, però la seva fidelitat és infinita… ara com ara. No li estranyin que el dilluns faci el contrari com De la Fuente o el mateix Vilda. I ara després de la sanció de la FIFA?
TENSIONS AMB EL GOVERN
El que és clar és que l’encara màxim dirigent de la Catalana té unes hores molt calentes sota el malestar del Govern i de la seva pròpia junta. Sobre els primers queden claríssimes les paraules del president Aragonés i de la secretària Caula mentre que, sobre els segons, augmenta la desconfiança i el menyspreu.
A tot això segueixen els preparatius per a la incorporació del mut Alex Talavera de la mà de Calle, Prieto i Quiñonero. El mateix director del futbol sala català, que somiava a assumir aquesta responsabilitat a Madrid, però que li ha caigut amb l’arribada del seu enemic Pedro Rocha (si el va fer fora una vegada, pot haver-hi una segona) ja havia dissenyat l’arribada de Soteras en el lloc de Rubiales.
Si el rumor és l’avantsala de la notícia, ja hi ha qui s’encarrega de vendre que el pacte Soteras-Calle –”per tí mato a 50″- té caducitat molt pròxima. Talavera calla, plora, i medita tàctiques, Sellarès continua perdut i a Bonet li tenen agarrat per on més fa mal.
DIMARTS 29, NOMÉS EXECUTIVA
Així doncs, mancant sorpreses, que sempre hi ha, aquest dimarts reunió de l’executiva. Soteras, Altimira, Sellarès, Bonet, Quiñonero, Espasa, Montull i els empleats Calle i Camacho se citen per a esmorzar. De pas, tots li demanaran al ‘rubialista’ Soteras una comunicació categòrica amb la dimissió del’amic Luis’. O? O, què?
Què passa si Soteras es manté i no passa aquesta línia vermella?. Només els queda als vicepresidents dimitir, ja que els clubs ho sol·liciten a crits. Encara més: han estat els mateixos clubs de Lleida, per exemple, els qui ho han expressat radicalment en xarxes.
I, ara, l’endemà passat, ‘mossèn’ Josep María Espasa se suma a l’ona i també clama a través del Segre.
La resta de la junta directiva? No pinta res, no els informen de res i tampoc els importa molt. L’important es tradueix a la butxaca.