El mataroní Rafa Garro viu dies de glòria al capdavant del FC Argentona després del seu ascens a Lliga Elit tres anys després de pujar des de Segona Catalana
redaccio@futbolcatalunya.com
Rafa Garro no s’atura des que va aconseguir matemàticament l’ascens l’FC Argentona a Olot. En tres anys, el tècnic mataroní ha pujat el seu equip a la Lliga Elit amb un dels pressupostos més baixos de la categoria i amb un equip on no cobra cap futbolista.
L’èxit d’aquest tallador tèxtil i de tot el grup de l’Argentona és evident i mereix un aplaudiment majúscul. Per això, els homenatges es multipliquen: aquest dissabte el gaudiran amb el futbol base, i després ho farà l’Ajuntament després del’assoliment més important en 104 anys d’història.
RAFA GARRO I L’FC ARGENTONA
Aquest final ningú el tenia previst, no?
Bé, a principi de temporada, quan va començar la temporada vam tenir un inici espectacular, aquí vaig començar a creure perquè la categoria no era nova per a nosaltres. Feia dos anys que arribàvem a la promoció sense tenir aquest objectiu, perquè sempre miràvem a la permanència. En l’àmbit econòmic, som un club molt humil, dels més humils de la categoria, segur. Després de dos anys arribant a play-off i amb l’inici d’aquesta tercera temporada, hem tingut una plantilla una miqueta més àmplia i algun fitxatge que ens ha fet un salt de qualitat; aquí és on vaig començar a creure jo. En el primer terç de la temporada vaig pensar que era molt factible enguany.
Però en el 2026 guanyen 6 partits, empaten 1 i després va venir una ratxa de 2,3 i 4, derrotes. Aquí és on pensa que potser es quedarien a Catalana? .
🗣️ Rafa Garro, entrenador del @fcargentona: "La meva renovació hem de confirmar-la, és molt factible".
— tvmataró (@tvmataro) May 12, 2026
🖊️ El tècnic argentoní ha admès a #tvmataró que la seva voluntat és continuar.
💭 També ha recordat com va viure el partit.
👉 Més informació: https://t.co/ZTSTqrPWCZ pic.twitter.com/o1BEOBH84i
“SOM DELS MÉS HUMILS DE LA CATEGORIA”
Sí, és evident que hem fet un primer terç molt bo, un segon molt irregular i el tercer, molt bo una altra vegada. Quan estàs en una fase negativa tot es veu d’una altra manera, però sabíem que se’ns escapaven els partits per molt poc. I continuava creient, sabia que li anàvem a donar la volta i a la qual vam fer dos resultats positius, vam tornar a creure tota la plantilla. Vam fer una reunió amb els capitans sobre la jornada 20 i vam dir que havíem de mirar-li a la Lliga als ulls i afrontar-la, anar per ella. Però de veritat que l’objectiu de la salvació estava ja pràcticament matemàticament fet i havíem de proposar-nos un objectiu més alt.
Una mirada a la classificació amb Lloret, Figueres, Premià, Mollet o Banyoles, això és una bogeria.
“EL PRIMER OBJECTIU ERA LA SALVACIÓ”
A principi de temporada, abans de començar, jo vaig mentalitzar als xavals que anava a ser la temporada més complicada, perquè havien baixat tres gegants de Lliga Élit que havien caigut en el nostre grup. Teníem a Granollers, Mollet i companyia i sabíem que anaven a intentar lluitar per l’ascens. Nosaltres no ens vèiem aquí, ni de bon tros, abans que es posés a rodar la pilota. Però ja en la pretemporada vam tenir molt bones sensacions perquè juguem contra el Singuerlin, que ha quedat campió en l’altre grup, i guanyem a un senyor equip. A mi m’havia semblat un equipàs, però el meu equip també ha estat molt bé, un equip molt sòlid. No tenim jugadors que destaquin a un gran nivell, crec que el meu màxim golejador només ha ficat sis o set.
“EL MEU EQUIP TAMBÉ HA ESTAT MOLT BÉ”
Això és una altra cosa que li volíem dir, perquè no tenen un Pitxitxi clar sinó que està Kevin amb set, Pau o Víctor amb sis.
Tinc molta gent capacitada per a ficar gol, migcampistes molt ofensius, laterals ofensius – un dels jugadors que porta 6 és un lateral (Víctor Yustos)-. No tenim dependència de ningú. Aquesta profunditat d’armari està molt compensada i amb un nivell molt parell; és difícil de gestionar per a mi, perquè cada setmana prenc decisions i deixo a la banqueta a xavals que mereixen jugar. La regularitat de l’equip ha estat molt constant i al final una lliga es guanya amb això.
“LA REGULARITAT DE L’EQUIP HA ESTAT MOLT CONSTANT”
Regularitat i un 81% (34/42 punts) de triomfs a casa.
El nostre camp té unes dimensions petites. Som un equip molt intens, estrenyem molt davant i als equips li costen acostumar-se. En el nostre terreny de joc ho passen una miqueta malament i l’únic hàndicap per a nosaltres és que tampoc podem desenvolupar el futbol que ens agradaria, perquè pel que fa a espais ho tenen més complicat. Però en l’àmbit de competir i treure resultats positius, en realitat ens va molt bé. De fet, fa tres anys en Segona Catalana guanyem la lliga i ens vam mantenir invictes en tota la temporada en el nostre camp.
“AQUÍ NO ES PRIORITZEN ELS DINERS”
Hem repassat una mica la plantilla i té un grup amb quatre, cinc o sis temporades amb vostè. Això només s’aconsegueix si aquest grup és una família.
Bàsicament, la nostra major força és que ens emportem molt bé, que som un grup que tenim molt clar que els xavals volen fer esport perquè els agrada i no prioritzen els diners. La junta directiva ens tracta fantàsticament bé, no cobren, però estan molt ben cuidats i no els falta de res. Anem a tots els desplaçaments amb autobús, sempre ens conviden a entrepans després dels partits, es fan molts sopars durant l’any, i no hi ha cap problema. Cada any em quedo un mínim de catorze, quinze, setze jugadors de la plantilla anterior.
“ELS JUGADORS NO COBREN, PERÒ SE’LS CUIDA MOLT BÉ”
I tot això amb només dues sessions d’entrenament setmanals…
Sí. És la meva filosofia des que vaig arribar a Argentona. Vaig agafar amb una plantilla desestructurada, amb un peu en Tercera Catalana, la vaig renovar, vaig canviar coses, passem a entrenar dues i aquest factor condicional per a triar un equip o un altre oferia més temps per a ells. Fem dues sessions una mica més llargues, però entrenaments que ens valguin de veritat.
Té molts xavals de la pedrera?
Necessitem aquest vincle de pertinença al club. Jo tinc dins del meu equip 4 nois que he pujat de Quarta Catalana de l’amateur B. Tinc 7 que havia entrenat quan eren nens en el futbol basi i ara són amateurs en el meu propi equip. Crec que són 9 jugadors del poble d’Argentona, que un poble molt petit. Hi ha hagut anys que han hagut llàgrimes de pena i de desolació com l’any passat, en perdre l’eliminatòria a La Verneda, en el camp del Júpiter, molts plorem per tristesa, per impotència.
“TENIM 9 JUGADORS DEL POBLE D’ARGENTONA”
Hem escoltat que Rafa Garro és una persona que creu en el destí. La realitat és que en el 2023 ascendeix a 1a Catalana; en el 2026, a Lliga Elit. I, ara, què toca?
Primer, intentar compondre una plantilla capaç de competir en Lliga Elit. Estem veiem des de fora que és una de les competicions més igualades de tot el futbol català.
El que hauria de ser és el segon grup de Tercera.
Exactament. Jo ho vaig dir fa un parell d’anys i l’acabarà sent, perquè en tres/quatre anys baixaran, 12 equips de tercera a Lliga Élit i no tots pujaran. L’any vinent, un poble superhumil com nosaltres, ens enfrontarem a tot un Lleida, que tenen un estadi de 15.000 persones i que ha estat un club professional. Això són paraules majors per a nosaltres.
“LA LLIGA ÉLIT ÉS MOLT COMPETIDA”
Objectius?
El nostre primer objectiu és confeccionar una plantilla, segurament a cost zero, perquè les notícies que tinc és que no tenim espònsor ni patrocinadors per a poder pagar un sou als jugadors. Cada vegada se’m fa més difícil compondre plantilles que puguin competir.
En Lliga Élit cobraran una important subvenció de l’FCF encara que aquests diners el paguen vostès sempre…
Un sou no se’ls pot prometre perquè no hi ha diners i no cometrem l’error de prometre alguna cosa que no podem complir.
“ENCARA NO HE RENOVAT”
Ha signat ja la renovació o prefereix tancar l’etapa d’Argentona?
Jo no em tanco porta al no-res, Argentona és casa meva perquè vaig començar a entrenar aquí quan no tenia ni idea, fa 19 anys. El que va començar com un hobby s’ha convertit en alguna cosa més seriosa. Cal esperar que acabi la Lliga i la setmana vinent parlarem amb la directiva, com fem cada any, i segur que arribarem a un acord. I si no, s’obriran moltes portes com ja se m’han obert, però jo no he volgut entrar.