OPINIÓ- Aquell que diu que Joan Soteras, encara president professional de la FCF, es presentarà a la reelecció el 2027?. Ja sabem que va dir que se n’anava -s’autodefinix com a ‘home de paraula’-, però la seva jubilació no seria tan luxosa com el seu present i hi ha més, perquè l’acudit dolent parla de successors pitjors
Agraeixo que el mític Eugenio creés aquesta llegendària introducció per als seus milions de meravellosos acudits. Era i és humor del bo (boníssim) i amb aquest tarannà vull expressar, des de la meva modèstia i cada dia més lluny del soroll que envolta a la Federació Catalana de futbol, el present del futbol català.
Mancant uns deu mesos, excepte avançament electoral, l’actualitat ofereix molt silenci, intrigues, traïcions i al·lucinacions. Ningú sap res perquè ningú vol saber res i la por regna a Catalunya encara que tot plegat sigui un acudit molt dolent.
SOTERAS AMENAÇA
L’última bogeria del septuagenari professional de la presidència de la Catalana passa per ser octogenari sota la seva direcció. “A aquest no li treuen d’aquí ni amb aigua bullent”, comenten alguns directius comisionistas. Cap sap que passarà perquè el cap Calle no es fia de ningú (i fa bé) i més val intoxicar o ser mut abans que s’escapi alguna cosa.
Tornar al rodo electoral és una cosa que excita Soteras. Encara que li impugnessin les eleccions en el 2023 o li mantinguin investigat en el jutjat 2 de Sabadell per presumpta falsificació de documents privats i públics, a l’expresident arlequinat li agraden els desafiaments.
S’imaginen al somrient dirigent de la Federació, que tria fer-li la rosca a Rafael Louzán a la festa de la Federació balear o riure-li les gràcies a Joan Laporta per la Lliga a ser present a la final de la Copa Catalunya femenina?.
QUI OBRIRÀ LA BOCA CONTRA L’FCF A L’ASSEMBLEA?
Hi ha qui no té dubte que, si ho decideix així, i acaba presentant-se viurà el Mundial 2030 en directe. Al temps. No obstant això, l’última ‘pel·lícula’ passa per parlar d’hereus; el ridícul és tan gran que fins a algun ‘Tonto’ ultracreient ja es veu com l’hereu. Segur que Calle no ho permet i farà bé.
Pendents d’una nova Assemblea a Sant Cugat on el nombre d’assistents tornarà a ser insignificant, poc o res s’espera d’aquest final de juny. Trauran pit per la seva magistral gestió, el seu superàvit de Ministeri, i aniran contra un cas Soule que els pot endur a tots als tribunals com a efecte ‘boomerang’.
Qui obrirà la boca contra l’FCF? Ningú. Tant de bo convidin al ‘fotogràfic’ secretari Abel García a l’acte i així controli la jornada de les urnes. Ningú millor que ell o, bé, també ‘Poncio’ Gerard Esteva, un altre especialista en miracles des de la UFEC.
I ISERN I BONET, QUÈ FAN?
D’altra banda, cal parlar de la ‘oposició’ encara que aquest terme s’hagi devaluat tant a nivell esportiu com polític. La veritat és que encara que ningú obre la boca. només l’excandidat Juanjo Isern apunta al 2027. Per la seva banda, l’exvicepresident i ‘amo’ del futbol gironí, Jordi Bonet, es reuneix sota la llei del misteri. I, a més, amb exdirigents que han destacat sempre per la seva covardia. Ah!, avui ha intentat ‘enamorar’ l’expresident de l’EE Guineueta, José Centeno. Innocent, innocent!
Potser, en les pròximes hores, es filtra l’import dels quilometratges i dietes que va percebre l’arbucienc durant el seu exercici directiu. O potser surt a escena com un detall més del judici que el 3 de juny se celebrarà a l’Audiència Provincial de Barcelona contra l’exdirectiva Paquita Linares. Però aquest és un altre capítol vergonyós que mereix titulars especials.
Pel costat de Juanjo Isern, la seva activitat oficial passa pel món de X, a través del seu compte ‘Tots Junts fem força’ i de més reunions sota la discreció i comptes pendents. Isern manté més d’un litigi al jutjat amb Soteras sense que encara s’obtinguin resultats.
En resum: ningú vol obrir la boca ni presagiar resultats. Això sí: tots compten amb els ‘vots’ necessaris per a guanyar en el 2027 mentre Soteras riu i Calle continua guanyant-se un generós sou que hauria de duplicar el sabadellenc. Clar que també li ha de pujar al dòcil Garrido, amb nou càrrec encara que no s’hagin assabentat encara al carrer sicilia, perque s’ho mereix tot.