Marc Torres és a punt de tancar un capítol clau de la història del Lleida FC. El disgust pel no-inversor ha enfonsat el projecte i només queden 15 dies
redaccio@futbolcatalunya.com
Com viu el dia a dia quan va pel carrer de Lleida, amb els seus amics o la família? Tot això com s’explica?
És complicat. Jo vaig començar com a advocat, de fet, continuo sent advocat del club, i a poc a poc, per les circumstàncies i l’evolució pròpia del club, agafo una mica més protagonisme com a portaveu i una mica la cara visible.
I què li diuen?
Fins al moment em tracten bé, perquè al final la gent sí que veu que s’ha fet un esforç o que s’està intentant reflotar una situació molt complicada del club històric de la ciutat. En general, bé. En l’àmbit personal és un desgast molt gran per la mateixa exposició i per tots els moviments que hi ha a dins de la ciutat en l’àmbit polític i empresarialment i això és el que ha sigut més complicat.
Reconeixem que Lleida és una de les ciutats amb més capacitat de creativitat de Catalunya i quan va dir que n’hi havia un inversor desconegut, tothom deia el mateix. “Això són els Esteve, això són els Esteve, ja que el Marc, també, continua sent advocat dels Esteve.
“LA GENT DE LLEIDA VEU QUE S’HA FET UN ESFORÇ”
No, no, en absolut. A veure, aquí fa 46 anys que manen els mateixos, i no em refereixo només als polítics. Diguem-ne, per utilitzar un terme sicilià, les mateixes famílies són les que sempre estan darrere de tot. I són les que manen i mouen fils i hi ha interessos. I ara interessa dir que jo soc l’advocat dels Esteve. Jo soc l’únic, soc l’únic, amb el senyor Luís Pereira, que m’he querellat contra els Esteve en diversos procediments judicials que encara estan oberts al jutjat. La resta s’ha omplert molt la boca de voler arreglar la situació del futbol a Lleida i no han fet res. Per tant, hi ha un interès a crear aquest ambient dient que els Esteves estan darrere de tot, com han d’estar darrere de tot. Com hi han d’estar si han deixat el club com l’han deixat!
“AQUÍ FA 46 ANYS QUE MANEN ELS MATEIXOS”
I tota aquesta història, té més explicacions?
Doncs que n’hi ha aquests interessos per crear un relat que, en general, la població ja no se’l creu. Si alguna cosa positiva hem tret d’aquests dos últims anys és que han despullat la ciutat i s’ha vist clarament quines són les persones que mouen fils i quins interessos n’hi ha. És una de les coses positives.
En resum: 15 díes o la ‘mort’?
Sí. No n’hi ha una altra sortida. El procediment concursal marca aquests terminis a partir del moment que l’administrador concursal presenta el seu informe. Són quinze dies per arribar a tancar els acords amb la Generalitat Social, ja que el camí el teníem molt clar. L’únic que ens falta és trobar els diners.
“SOC L’ÚNIC, AMB EL SENYOR PEREIRA, QUE M’HE QUERELLAT CONTRA ELS ESTEVE”
Què diu de tot això, en Lluís Pereira?
A veure, ell ha anat seguint una mica segons el que jo l’informava, però sí que aquesta última ‘estocada’ excedeix els límits de qualsevol cosa que et puguis imaginar, o fins i tot del que hem pogut patir aquest tècnic. La veritat és que dijous estava molt emprenyat..
“DARRERE HI SÓN GENT AMB PODER I QUE TENEN INFLUÈNCIES”
I si no actuava sol l’inversor ‘mentider’, amb qui ho feien?
Això no ho sé. I ens hem adonat, encara més, que hi ha gent molt poderosa que té interessos, no sabem quins interessos en tot això, però que aquí darrere hi ha gent amb poder. És una cosa que, a mesura que van passant els dies, ho tinc més clar. Intentarem esbrinar qui són aquestes persones que hi ha darrere, però no sé si seran properes o no, però que són gent amb poder i que tenen influències, ho tinc claríssim.
Són empresaris de Lleida?
No ho sé, això, no m’atreveixo a dir-ho amb rotunditat. Jo puc tenir les meves sospites, però no puc dir-ho ni vull dir-ho en aquest moment, perquè és objecte d’investigació i esperem a veure com evoluciona tot.
“EM SORPRÈN MOLT LES NO-TRUCADES DE MOLTA GENT”
Quines trucades l’han sorprès?
En positiu, la veritat és que… no és que m’hagin sorprès, però sí que… ostres… he rebut missatges de suport i trucades de suport de moltíssima gent, no només aficionats, també empresaris de Lleida i de polítics de tots els colors. Però el que em sorprèn més són els silencis de gent que havia sigut molt propera al club i gent molt propera personalment i que, ara, estan tots molt callats, no? La sorpresa és més pels silencis, per les no-trucades, que per les trucades i alguns silencis fan mal.
Suposem que ‘Mossèn’ Espasa, delegat de la FCF a Lleida, o ‘el capo’ Soteras, president sí que s’han interessat per la situació d’aquest històric com és el Lleida, no?
“SOTERAS JA ENS VA DIR QUE LA PORTA DE LA FCF ESTAVA TANCADA MENTRE FOS PRESIDENT”
No, no, res, res. No hem rebut cap trucada institucional en l’àmbit federatiu, ni tampoc personal. Sí que treballadors de la federació sí que ho han fet amb mi i m’han escrit, hem rebut suport i ànims, però ni el delegat federatiu, ni molt menys el president de la Catalana ens han dit res. L’última conversa amb Soteras va ser que mentre ell estigués al capdavant de la federació, el Lleida tenia les portes tancades de la FCF. No espero res d’aquest senyor ni del delegat creatiu de Lleida que és una bona persona, però hi és dins i ha de jugar el seu joc.
La FCF va abonar tot el deute que tenia amb el Lleida?
La Federació, actualment, el que ens ha de pagar són els ajuts d’aquesta temporada, ja que estem pendents de presentar l’última documentació. Suposo que ho faran; si no, ho hauran de fer per la via judicial, perquè el jutge ens obligarà a pagar-ho, i és l’únic que ara tenim pendent.
“SUPOSO QUE L’FCF PAGARÀ LES SUBVENCIONS O ARRIBARÀ LA VIA JUDICIAL”
Escoltim, si es tanca el Lleida FC, Marc Torres què farà?
Em dedicaré a allò que he fet sempre i a allò que continuo fent, que és fer d’advocat en el meu despatx i amb els meus clients de sempre i ja està. Ja he tingut la dosi de futbol per tota la vida. Si ens arriba una oferta d’un club interessant i que necessita serveis jurídics, jo m’hi dedico a assessorar, i fa molts anys que assessoro clubs esportius.
Estàs davant de la seva afició, què li diu?
Bé, ho vaig dir dijous una mica en roda de premsa. Primer, disculpar-me per aquestes últimes setmanes per no haver pogut acabar de tancar o d’assolir l’objectiu que de trobar algú que pogués posar els diners per salvar el club. Jo he fet tot el possible, no és una justificació, és veritat, jo m’hi he deixat aquí moltes més coses personalment i professional. Que lluitin pel que senten, pel que vulguin fer, si volen iniciar un nou projecte a Cuarta Catalana, que ho facin, i que no es deixin trepitjar per la gent que mou els fils a Lleida.