Pedro Dólera parla clar sobre la reformulació de categories. L’entrenador del Prat va complir 400 partits a la banqueta del club pota blava, el tercer d’una carrera esportiva marcada per la fidelitat
Pedro Dólera és una institució al Prat amb els seus 400 partits i en el futbol català // FOTO:: AE Prat
Pedro Dólera va ser un dels protagonistes de l’Instagram Live de FutbolCatalunya del passat dilluns. L’entrenador del Prat venia d’un cap de setmana especial, en el que va dirigir el seu partit número 400 a l’AE Prat, el club de la seva ciutat. Dólera, més madur i experimentat als seus 48 anys, afirmava que no té “res a veure el Pedro Dólera de fa 15 anys amb el d’ara” i sobre la seva efemèride que “fer-ho a la meva ciutat i amb la meva gent és especial”.
I és que des de 2015 Dólera i el Prat van junts en el seu camí i “poques vegades he pensat en marxar”. Amb el seu inseparable Pepe Delgado, “les meves dues mans”, el Prat és setè al grup 3 de Segona RFEF a només tres punts de les places de promoció d’ascens.
“NO SÓC AMARRATEGUI”
Dólera va voler reivindicar la seva feina d’aquests anys al Live de FutbolCatalunya: “Només s’ha descoltar com han parlat els entrenadors de grans equips de nosaltres. Ser dels menys golejats no vol dir que no juguem a l’atac”. A més, va afegir que “Qui em coneix sap que no sóc amarrategui. Hi ha molts venedors de fum i jo me’n ric”.
El Prat i Pedro Dólera s’han hagut de reinventar cada temporada i “l’únic any que hem mantingut el bloc hem pujat”. De fet, amb Dólera a la banqueta el Prat ha aconseguit dos ascensos a Segona B, però ara “la nostra Champions League és quedar el 12, ja que portem tres anys salvats a l’últim minut de l’últim partit”. Tot i això, segons revelava, “tinc gana i vull fer coses”.
“LA REFORMULACIÓ DE LA RFEF ESTÀ FETA PELS RICS”
Com dèiem, el Prat està a les portes de la zona alta però el seu entrenador posa els peus a terra i va criticar amb bons arguments una reformulació molt millorable: “La reformulació de categories que ha fet la RFEF està feta pels rics. Per no jugar a camps com el nostre i és difícil que un equip modest entri a la Primera RFEF, per no dir impossible i miracles es poden fer un any”. Més clar, impossible.
Banquer de professió, Dólera creu que els filials són un altre problema: “Jo seria partidari d’una lliga de filials, sempre ho he dit i mai m’he amagat. Els filials tallen les ales a clubs modestos competint a les seves categories”.
“SÓC ESTRANY I NOMÉS HE ENTRENAT TRES EQUIPS”
Preguntat pel pitjor moment, va explicar que va ser un molt recent: “El Terrassa-Prat va ser duríssim per mi. No entenc com guanyant 0-3 vam caure 4-3. No vaig saber ajudar als meus jugadors”. El millor? Segur que està per arribar: “Estar més amunt no depèn de mi. Intento fer la meva feina bé. Jo sóc estrany. Només he entrenat a tres equips i no tinc enveja ni ràbia contra ningú”.