Una ferida mútua per tancar

El Cornellà va salvar la categoria el 2015 a costa d’un Lleida Esportiu que no va fer play-off. Un any després van ser els blaus els que van prendre el play-off als verds. Ara, novament al Municipal, es veuen les cares amb la quarta posició pel mig

JORDI MESTRES @jordimestres7
Xemi i Albistegui, amb ganes que arribi diumenge // FOTOS: José Raúl González i Jordi Echevarria

Des del 17 de Maig del 2015 un Cornellà-Lleida no és un partit més. Blaus i verds, verds i blaus s’han propinat ferides esportives mútuament. Primer, van ser els de Jordi Roger els qui van salvar la categoria a costa de l’equip de la terra ferma. L’última jornada de la lliga 2014-15 va acabar amb un gol d’Óscar Muñoz que donava la permanència al Cornellà i feia fora del play-off al Lleida Esportiu. La punyalada esportiva, tremenda, no s’oblida al Segrià tot i que un any després es va esmenar en certa manera. I és que aleshores Cornellà i Lleida lluitaven, com ara, pel play-off d’ascens. Els blaus van imposar-se al Camp d’Esports (2-0) i d’aquesta manera certificaven un play-off que va acabar a Sevilla. El Cornellà, privat d’aquest privilegi, va haver de veure’l per televisió.

Per tant, com dèiem, s’ha forjat una rivalitat que viurà el tercera capítol decisiu el proper diumenge. El Cornellà arriba quart amb 45 punts, mentre que el Lleida ocupa la cinquena posició amb 44. Qui guanyi, tancarà la jornada en zona de promoció d’ascens. A la primera volta el partit es va resoldre amb un espectacular 4-2, amb remuntada local inclosa. Veurem que passa diumenge al Municipal.

Cornellà va ser una festa amb la permanència… // FOTO: Jordi Mestres

Xemi: “No tenim la pressió d’aquell moment”

Del partit de 2015 només 3 dels 22 titulars encara són als respectius equips. Pel Lleida Esportiu només Albístegui, mentre que per part del Cornellà queden Pere i Xemi. Aquest últim afirma que “és un partit que ve de gust jugar. Tenim moltes ganes que arribi i encara més després de l’empat de l’altre dia”, ja que “el regust de València és amarg i tenim ganes de refer-nos a casa”.

El partit, segons Xemi, és “de 6 punts” per tractar-se d’un rival directe i el migcampista del Cornellà no creu que tingui similituds amb el de 2015: “En aquell moment ens jugàvem la vida i ara són unes altres circumstàncies. No tenim la pressió d’aquell moment”. Tampoc li preocupa el desplaçament massiu d’aficionats del Lleida: “Nosaltres preferim que el camp estigui ple de gent del Cornellà, però aquell dia hi havia molta gent del Lleida i vam guanyar igualment. Estigui com estigui la graderia jugarem igual que sempre: per guanyar”.

Xemi espera fer valer el fet de jugar com a local, ja que “el nostre camp és un handicap pels rivals, sobretot els que juguen en gespa natural. És important començar forts i agafar-los desprevinguts”. Implicat amb el Cornellà, aquest jove talent es sent plenament identificat amb el club: “Com més amunt estigui, més content estaré jo”.

El Lleida Esportiu va acabar molt tocat a Cornellà el 2015 // FOTO: Jordi Mestres

Albístegui: “No està oblidat, però sí superat”

Per la seva part, Albístegui afirma que “és un camp de mal record des del 2015. Va ser un dia especialment dur i no diré que està oblidat, però sí superat”. És l’únic futbolista del Lleida que va viure aquesta experiència i també és plenament conscient que “el partit és molt important. Tenim el Cornellà molt a prop i els punts tenen molt valor”.

“Pensar en el que va passar dóna un punt de força, però el partit de diumenge ja de per si és estimulant”, explica Albistegui, molt tranquil pel que fa a la importància del matx: “sabem que és un rival directe, però també que queda molt i el partit no serà decisiu. No ens hem de tornar bojos”.

El migcampista basc no qualifica el partit de final, ja que “si perds allà pots fer play-off”, però sí de partit important. Les dimensions tampoc li preocupen perquè “tenim clar el pla per jugar allà” i per últim espera el suport de l’afició: “Quan un veu que els aficionats han fet quilòmetres i han pagat una entrada sents com si algú t’empentés i et donés força”. Cornellà-Lleida, diumenge 11 de març a les 17 hores. Tercer capítol d’unes ferides mútues que potser estan tancades, però no oblidades.