Una temporada més per a Toni Carrillo a la banqueta del Cerdanyola. Geni, figura i classe per a un tipus espectacular que continua fent encara més gran un dels cognoms amb més història i present en el futbolcat. Ara toca la 13a temporada consecutiva
@ManuelSeguraM
Toni Carrillo Ruiz, segon entrenador amb més temporades (12+1) a la seva esquena a Tercera Divisió –només superat pel seu amic Andrés González (una més) en el Santfeliuenc-, acaba de renovar un curs més amb els blanc i verds del Cerdanyola. El pacte amb el seu president Felipe López és una continuació des que va aterrar al Vallès en el 2008 “amb l’objectiu de ficar a l’equip en Primera Catalana. Així m’ho va dir el presi i ja complirem la setena temporada consecutiva a Tercera”.
Acaba d’anunciar-se la seva renovació un any més només dies després de complir mig segle (sona millor 50), amb el desig (com tots) que aquest mal somni acabi com més aviat millor i poder tornar a compaginar el seu treball en el port (al costat del seu germà Miki i on els va portar el seu pare Miguel) i la seva passió (el futbol). “Segueixo perquè tinc la sensació que sempre es pot millorar i perquè en aquest club es pot treballar molt bé i mà a mà amb el meu president. Felipe és un jove dels d’abans i sintonitzo fenomenal. Jo estic molt agraït a aquesta entitat”, afegeix.
Amb un passat molt lligat “al club de tota la meva vida (Júpiter), en Toni ha trobat la seva segona casa, ja que “aquí, en el Cerdanyola, tots anem al mateix. El president i jo no ens demanem res per a renovar, continuem sent com sempre hem estat, ens mirem a la cara i anem per feina”. Aquesta és la recepta a seguir per si a algú li interessa.
Per cert, Toni Carrillo, posseïdor d’una forta personalitat que dibuixa un personatge molt diferent a la seva projecció d’home dur, només va comunicar una vegada al seu president que ho deixava i s’anava de la banqueta. Curiós. “Va ser el meu primer partit en Primera regional. Anàvem guanyant 0-3 en el camp de La Florida i vam acabar 4-3. No podia ser i així li vaig dir. Recordo que ni el presi ni el meu amic Sergio López ho acceptaven, però se’m va passar i després només vam perdre un partit més i vam pujar”.