No és un futbolista més que ha passat pel CE L’Hospitalet sinó que Ton Alcover ha deixat el seu segell inequívoc en els seus 35 anys de vida. Amb un passat andreuenc entranyable, el disgust li ha arribat al CEL’Hospitalet
redaccio@futbolcatalunya.com
Molt poques vegades li costa a Ton Alcover expressar els seus sentiments i opinions. Així ha estat sempre al llarg de la seva completa història, però la seva sortida del CE L’Hospitalet sí que sembla haver-li passat factura.
Poc donat a assenyalar amb noms propis als qui considera ‘contraris’ al seu pensament, sortir de l’Hospi ha estat tot el contrari. Agraït per sobre de tot i a tots i amb un clar destinatari en la seva crítica, el seu excompany Cristián Gómez, actual primer entrenador.
LA DESAGRADABLE SORPRESA D’ALCOVER
“Ni m’ho esperava ni tampoc m’ho esperava, però venint d’on veníem… jo em lesiono de gravetat al principi de la segona volta (m’arrenquen el tendó de l’abductor) després d’infiltrar-me durant 6 o 7 setmanes. Hi havia moltes baixes, es necessitaven jugadors i s’utilitzaven juvenils. Tant el club com jo mateix pensem a infiltrar-me, me’l van demanar, va ser mal i se’m va trencar el tendó. Si un es lesiona d’aquesta manera i després no et renoves, és molt lleig, la veritat”, comenta a la seva introducció.
Necessita expressar en veu alta una situació produïda després de “reunir-me amb Nico (director esportiu). Em va dir que havia estat l’entrenador Cristian Gómez qui va dir No a la meva continuïtat”.
“M’HA MOLESTAT AQUESTA ‘COVARDIA’
Ton Alcover, que continuarà jugant i molt aviat coneixerem el seu nou destí, continua recordant. “Venia de quatre anys seguits a l’Hospi i sempre s’havia renovat a tothom amb lesions greus. I molt més infiltrant-me perquè el club me l’havia demanat”, afegeix.
Més difícil resulta “encara entenc que això és futbol que, si l’entrenador no em vol, m’hagués agradat que m’ho hagués dit ell. Jo, si he hagut de dir-li alguna cosa, ho he fet. M’ha molestat aquesta ‘covardia’, ja que entenc que és futbol i és impossible agradar-li a tothom. Si m’ho hagués dit a la cara, no hagués passat res i seríem tan amics”.
Ton va escoltar la resposta de Cristian Gómez sobre el seu adeu en la qual va incloure “Canario, el meu amic”… “Sí, és clar, són decisions que cal prendre, ja que veníem de quatre anys sense poder pujar i és clar que ha d’haver-hi canvis. L’única cosa, repeteixo, que m’ha sorprès és que no fos clar i no em digués les coses a la cara”.
OBERT A TOT
La realitat és que ara “tinc 35 anys i tres ofertes de Tercera a més de la Kings League, però m’agradaria continuar jugant al futbol. M’agradaria un projecte il·lusionant i seguir en Tercera. La meva família vol que segueixi i desitgen continuar veient-me”,
L’entrada de Thiago i Alba fabricarà un Hospi “galàctic, sí, ara faran un equip molt xulo. Tant de bo arribin aviat a Primera divisió perquè els tinc molt afecte, sempre m’han tractat d’una manera increïble i li ho agraeixo a tots”.
Un afecte que sempre es veu superat per un Sant Andreu que “m’ha marcat molt més. Jo sempre m’he mogut on estava més a gust i no per diners.
Com a curiositat sobre el seu Sant Andreu: “ Ha estat una temporada complicada i, quan no surten les coses, sempre ha de ‘pagar els plats trencats’ algú”.
Atents, doncs, a les pròximes hores perquè el crack de Mora d’Ebre encara es reserva algun llançament de falta especial. “Si tinc l’oportunitat, encara que li tinc molt afecte a l’Hospi, sempre intentaré marcar”