Quinze directius de la Catalana fan fora de la presidència a Casals

Era la crònica d’una ‘mort’ anunciada. Quinze directius de la Federació Catalana, que ja van presentar un escrit de rebot a la gestió del president Jordi Casals en la seva última junta, han dimitit aquest matí, per la qual cosa la FCF quedarà ara en mans d’una gestora i d’unes futures eleccions

FCF, Andreu Subies
Andreu Subies, nou president FCF (2011)/FOTO: FCF

Andreu Subies, Dani Vives, Josep Llaó, Joaquim del Pino, Juan Carlos Hueto, Josep Vives, Raül Sus, Jesús Graupera, Miquel Àngel Esquerré, Joaquim Sala, Jordi Terés, Àngel Ruiz, Jordi Mestre, José Miguel Calle i Francisco Javier Sáez López són els quinze directius que s’han decidit a donar un pas històric pel que fa al futbol català. Aquesta massiva dimissió comporta la formació immediata d’una gestora que condueixi el present i futur d’una organització que, en tres mesos, haurà d’anar, de nou, a les urnes per a buscar una nova junta.

Mentre Casals esmorzava amb els mitjans de comunicació i s’envoltava d’uns quants fidels –la majoria com professionals remunerats-, els dissidents s’organitzaven i projectaven una resposta que ha arribat aquest final d’any. La nota pública és contundent: “Hem perdut la confiança en alguns dels companys de la junta directiva, els quals han portat a terme una política de fets consumats, adoptant decisions de forma unilateral i, freqüentment, a esquena dels òrgans de govern i representació federatius.

En conseqüència, i degut al fet que ens ha estat impossible reconduir la situació, ens veiem obligats a dimitir dels nostres càrrecs directius per coherència amb els nostres valors i per fidelitat als compromisos que en el seu moment vam adquirir amb els clubs catalans”.

CASALS, CONTRA NIUBÓ, PRUNA I MIGUEL GARCIA

Hores abans de la ‘moguda’, Jordi Casals es movia en una absoluta alegria després del partit Catalunya-Hondures amb 28.000 persones a Montjuïc. El fet d’haver cobert el pressupost contra Hondures va fer que el seu president, Jordi Casals, a qui els seus propis companys de junta li podrien convidar avui a deixar el càrrec, s’enorgullís per com ho havia fet de bé la FCF. Després de la ‘gesta’ del 4-0, Casals va anar al ‘Club de la mitjanit’ de Catalunya Ràdio amb Pere Escobar i aquí el màxim responsable de la FCF va aprofitar, amb cert temor, per a carregar contra l’exsecretari general de Vicepresidència, Rafel Niubó, i la Secretària General de’l Esport, Anna Pruna per promeses incomplides.

Com no podia ser d’altra manera, un crescut Casals va carregar contra el president del CE L’Hospitalet, Miguel García. En un programa que va contar, entre uns altres, amb l’expresident federatiu, Jordi Roche, tertulià habitual de Catalunya Ràdio, Casals va comentar un gest obligat de Villar .“Ara ingressarem 150.000 euros en concepte del Mundial. Si ens poséssim de cul, no arribarien els diners? No arribarien, no. Les relacions amb Villar són bones perquè ells tenen la clau de l’aixeta, la clau dels diners”. Així de sincer, com sincer va ser acceptar, encara que li va donar la culpa a l’empresa organitzadora, que no haguessin suficients taquilles perquè la gent entrés a temps al Estadi. “Els tècnics de la zona van dir que amb 4 taquilles era suficient; es van acumular 2/3.000 persones allí i ja he demanat i admeto la culpa perquè no hem tingut la previsió d’agafar la gent que feia falta. Admeto la meva culpa”, va dir.

Casals, que hores abans havia ‘escalfat’ l’ambient elogiant a Euskadi ja que “en tres hores havien venut 30.000 entrades per a veure a Veneçuela”, estava ara ple de satisfacció quan se li van recordar aquestes paraules i el fet de reivindicar l’oficialitat de la selecció catalana. “Si ens omplim la boca de catalanisme… potser no estem acostumats d’escoltar coses. Jo agraeixo els atacs que em fan”.

A partir d’aquí, i amb petits i tímids apunts de Jordi Roche, va començar a sentir-se protagonista. “Ha hagut companys de premsa que només s’han preocupat de la crítica per què no vam protegir Catalunya i l’important que és que jugui Catalunya contra qui sigui?, va comentar Casals mentre el periodista Escobar li sol·licitava un lògic afegit amb noms i cognoms. “La FIFA va aprovar que no poguessin jugar les seleccions no reconegudes per l’Estat al que pertanyen i els polítics d’aquí ni es van assabentar”. I es va deixar anar: “A alguns els molesta que faci molts quilòmetres però em dóna molta experiència. En el partit que es va perdre diners va ser contra Argentina perquè van haver compromisos polítics que ens van dir: teníem patrocinadors importants que ens donaven per a la roda de premsa Maradona-Cruyff. Ens van dir que ens cobririen per a portar a Argentina i després no han participat. Per què no diu els noms? Jo els dic només… el govern que duia els esports de Catalunya, ERC, no, partia de vicepresidència… del Sr Niubó, Pruna, i els dic perquè vostè m’ho pregunta. Havien quantitats que no s’han donat perquè la cosa ha anat malament i això pot afectar als clubs catalans”.

MIGUEL GARCIA, “MALA COMPANYIA”

Jordi Casals es creixia mentre parlava. Pere Escobar preguntava i fins i tot recordava quan li va dir a Roche que “Miguel García era una mala companyia”. Roche va regatejar i Casals va tornar a la càrrega: “Aquesta FCF va fer un canvi a l’entrada de Jordi. Tothom sabia que aquesta FCF tenia vicis i va començar el canvi i després ja se sap el que va passar”.  Pere Escobar va saber tirar de la llengua a un Casals que habitualment no sol posar nom i cognoms a qui critica encara que la nit del dimarts, després de citar a Niubó i Pruna, li va tocar a García.

“A mi m’han dit si sóc la seva continuïtat i… nosaltres guanyem les eleccions. Garcia? No vull ni parlar. Jo ja vaig fer el que havia de fer i aquest senyor ja no està ni en el futbol sala, no tinc res a veure ni parlar d’ell, que s’ho  faci mirar i ja sabem com està catalogat en el món del futbol”

NOTA: JORDI CASALS CONVOCA RODA DE PREMSA A LAS 13,15 HORES AL CARRER SICILIA, SEU DE LA FEDERACIÓ CATALANA

FOTO: F.C.F.

Publicat a FCF