José Miguel Morales té 38 anys, però no pensa en la retirada. Vol seguir jugant, sigui a Sant Andreu o fora del Narcís Sala. Si el club no fa un esforç, el seu gran emblema pot marxar
L’últim mes ha estat mogut a les oficines del Narcís Sala. Dinorah Santa Ana i Miguel Álvarez han marxat i han arribat Manuel Camino i Manolo Márquez. Dels jugadors no se’n sap res de moment, més enllà que n’hi ha 7 que tenen contracte.
No és el cas de Morales, que ara mateix està lliure i pot negociar amb qui vulgui. No tanca la porta a seguir al Narcís Sala, però tampoc a marxar. “El bon futbol està a Segona A i Segona B i el de Tercera és per a la gent jove”. Aquesta frase diu moltes coses. Ell fa 15 anys que no juga a Tercera i no sembla gaire entusiasmat a tornar-hi.
Com ha viscut aquest últim mes?
Crec que com tothom. Estàvem a l’espera de veure que passava i esperant.
Hi ha hagut falta de comunicació del club respecte als seus aficionats. De portes endins, heu estat al corrent del que passava?
A part no hem estat. Algun jugador sí que tenia contacte directe, però calia esperar per a saber què passava amb el club. A esperar moviments. Han passat i estem a l’espera.
Creu que el club s’ha oblidat del poble els últims dies?
Aquí no puc opinar. Ha faltat informació per a tothom, però la gent que estima el Sant Andreu ho seguirà fent passi el que passi. O més. Aquesta pregunta potser no hauria de ser per a mi.
Hi ha algun culpable del descens a Tercera?
Els culpables som els jugadors. Som els que juguem, els que ho fem millor o pitjor dins del camp. Només puc dir que la gent de Dinorah ens ha posat tots els mitjans possibles per a fer les coses bé. En conjunt, no ho hem fet el millor possible però per ganes no ha estat. Feia temps que no estava en un vestuari amb tanta implicació com el de la temporada passada. A vegades no es pot només amb això i al final si hem baixat és perquè ens ho hem merescut.
Els futbolistes sempre han parlat bé de Dinorah. L’afició, no tant.
Sí. La gent de fora no és conscient de les coses que ha fet Dinorah pels jugadors. Ens ha donat garanties de cobrament, de tenir necessitats mèdiques cobertes… Semblàvem un equip de Segona a a Segona B. L’únic que puc dir és agrair el que ha fet per nosaltres i si hi ha un culpable del que ha passat som els jugadors.
Dinorah va venir per a subsanar uns deutes de l’anterior junta de Manuel Camino, que torna. És preocupant?
La gent de Sant Andreu crec que és aviat perquè es preocupi. Els errors serveixen per a no tornar-se a entrebancar amb la mateixa pedra. La gent que agafa el club és per alguna cosa. Imagino que serà per amor al club i per a fer-ho el millor possible. Li desitjo el millor a Manuel Camino i que no cometin els errors del passat.
Com se sent un jugador quan passa de tenir fitxes milionàries amb Joan Gaspart a la situació actual?
La situació actual és del futbol avui en dia. No és un tema de Gaspart. Surts al carrer i qualsevol persona busca un treball estable per a arribar a final de mes. Nosaltres estem en les mateixes. El futbol d’abans ja és passat, però la gent que tenim família és molt complicat portar diners a casa per a mantenir-la. El futbol de Tercera és per a gent jove. El professional, el bon futbol està a Segona i Segona A. Porto tota la vida vivint del futbol i intentaré seguir fent-ho. Què no podrà ser? Doncs m’hauré de plantejar coses.
Ser futbolista semiprofessional és el pitjor que hi ha?
He tingut la sort d’estar en un equip semiprofessional amb fitxa professional. Fins el 30 de maig, que va finalitzar el meu contracte, em vaig considerar com a tal. Ara estic en un impàs de veure què passa i de veure si hi ha equips que necessiten porters. Hauré de fer avaluacions a nivell de futbol, però també de vida per a veure què faig.
Per tant, la porta de sortida està oberta?
Sí,sí. Ho tinc molt clar. Ara mateix estic lliure i puc fer el que vulgui. Si el Sant Andreu em planteja una bona opció, em quedaré, i si no marxaré.
El Terrassa ha viscut una temporada molt convulsa. Com el veu des del Narcís Sala?
És un equip que ha viscut una situació molt semblant a la que es viurà aquí ara. Gent amb diners que marxa. L’equip baixa a Tercera i és molt difícil. Si fos fàcil la Tercera, el Prat i l’Europa haguessin pujat. Fa falta un punt de sort, com el que ha tingut la Pobla de Mafumet. Porto el Terrassa al cor i desitjo que torni a la categoria que mereix, la Segona B. Què passarà amb el Terrassa? Crec que a dia d’avui ni ells mateixos ho saben.
Quina opinió té de Manolo Márquez?
És un gran entrenador. Els seus números ho diuen. És un entrenador que va sobrat a Tercera i ho va demostrar al Prat.
Ha parlat amb vostè?
Sí, però hem parlat de coses de futbol. Res de futur.
Què hauria de fer el Sant Andreu per a que no se’n vagi Morales?
Ja ho saben. Saben el que han de fer. Buscar una situació intermitja, però no només amb mi. També amb Xavi Jiménez o Alberto Carroza. Que fagin un esforç per la gent que estima al club no depèn de nosaltres.
Està coordinant dos campus ara a l’estiu. És una altra via de cara al futur?
Volem el millor pels petits. Aportem tots els coneixements i tot el que sabem per a que ho passin bé. Que sigui positiu per a que durant l’any estiguin en millors equips. Al final, porto tres o quatre anys treballant amb porters i estic molt content.
Un porter és especial?
A nivell mental has de ser molt fort. Intentem transmetre algun truc per a que a nivell tècnic i tàctic tinguin un punt de qualitat.
Entrena a porters, juga a futbol… només desconnecta amb les seves dues nenes.
Aquí tinc a una que acaba fent alguna cosa de portera. Perquè vol. Són el meu motor de vida i ho seguiran sent. Tant elles com la meva dona. Si per elles haig de deixar el futbol, ho faré. Ho faria tot. També han estat el meu suport per arribar a on he arribat. Per a tenir 38 anys i seguir jugant.
La seva decisió aquest estiu vindrà condicionada per elles?
Sí. No penso deixar el futbol a no ser que em deixi ell a mi. Vull seguir jugant. Ho tinc molt clar. A veure què és el que passa.