La tebior en el cas Rubiales és la raó adduïda per la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, per a considerar que Joan Soteras “no és la persona més adient per continuar sent president de la FCF”. Al carrer Sicília riuen molt
El 18 de setembre es compliran 5 anys de la possessió de càrrec de Joan Soteras a la Federació Catalana, temps suficient per haver sobrepassat qualsevol límit de prepotència, inutilitat i penúria per al futbol català.
Temps suficient perquè el Govern s’hagués posat a fer feina i acabar amb una dictadura vergonyosa per a Catalunya. Immers de manera constant als Jutjats, Soteras ha imitat molt bé al seu cap Rubiales fins a l’últim dia. “És la meva línia vermella, mai demanaré la seva dimissió”, va escridassar divendres 25 davant els seus directius.
I ja se sap: dilluns 28, (poc més de 48 hores), després de ser destituït com a vicepresident de la RFEF (no dimitit), canvia d’opinió perquè “Rubiales ha de dimitir, ja que l’escàndol ha evolucionat”. Increïble.
GOVERN-SOTERAS
No obstant això, l’ambient pel cas Rubiales-Hermoso servirà, entre moltes coses, perquè més d’un obri els ulls com és el cas del Govern. Per cert: on és Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions Esportives, per a defensar al seu ‘amic’ de la dura crítica del Govern?
El sabadellenc va sortir dilluns bastant ‘fotut’ de la ‘Gene’, ja que tant la consellera Laura Vilagrà com la secretària Anna Caula li van dir, amb molt bones paraules, però amb duresa, quin és el camí per a “no blanquejar el masclisme”. No val ser “tebi” ni va actuar com fa el president de la Catalana.
Encara més, la portaveu del Govern, Patricia Plaja ha anat més enllà aquest dimarts. “No es va actuar amb la contundència ni amb les formes que el Govern considerava necessàries. Tots i totes hem de ser conscients del càrrec que representem i el president de la FCF no ha estat a l’altura de la gravetat dels fets”. Ni més clar ni més alt. Impossible. Retratat!
PREGUNTES SENSE RESPOSTA
Ara destacarem la rèplica del totpoderós president federatiu en els mitjans de premsa amics, però hi ha moltes dubtes sense resposta encara.
1) Un llunyà desembre pandèmic el Govern va decidir paralitzar l’esport amb resposta directa del secretari Camacho: “El document del Govern és terrible i vergonyós”. Ningú va replicar.
2) L’abril del 2022 va esclatar el cas Paquita Linares per “coaccions, injúries i calúmnies“. L’única directiva de la FCF va dimitir perquè no aguantava més i el Govern no va obrir la boca. Per què? No és mediàtica? El cas segueix al jutjat.
PAQUITA LINARES: “COACCIONS, INJÚRIES, CALÚMNIES”
3) El 6 de febrer Futbolcatalunya publica uns AUDIOS (IZARRA) on queden de manifest la filosofia Soteras-Calle davant el directiu Josep Vives i el secretari Camacho. La directiva Linares queda en molt mal lloc. Escoltar-los és una cosa vomitiva
4) La presidenta del Riba-roja va denunciar “falsedat de signatura” en les eleccions de maig del 2022. Encara més, el TCE va decidir (12 gener) la repetició electoral. Què va fer o què va dir el Govern? Res. “Ha estat una cacicada del Tribunal”, va dir el president. Què va afegir el Govern? Res.
5) Al març d’aquest 2023 el Jutjat confirma que la FCF (Soteras) va ordenar espiar a l’actual president de la Fundació, Ivan Carrillo, amb diners federatius. Fotos amb prostitutes, incloses, apareixen en l’informe, però el Govern no va dir res.
6) Soteras i la seva junta decideixen que un dilluns 13 de febrer del 2023 es repeteixi el procés electoral sense presència de notari ni d’observador per part de la Generalitat. Per què ho va permetre el Govern?
7) Aquest abril passat l’excandidat Juanjo Isern va denunciar una falsificació monstruosa de més de 200 signatures. El cas està en el TSJC. Atenció perquè aquest pot ser el final del totpoderós.
8) Al maig va aparèixer l’Informe Poncio’. Estudi detallat del TCE on se’ls censurava durament als magistrats. Què va dir el Govern? Res.
9) I final: el 18 de juny el Tribunal Català tanca la inelegibilitat d’un Soteras que va estar al càrrec 16 dies com a ‘okupa’ pels seus ‘nassos’. El Tribunal va dir que ho havien fet malament, però que prevalia “l’esperit electoral”. I el Govern… callat.
I així podríem continuar amb la sèrie de disbarats de Joan Soteras, el seu escuder Calle i la seva junta de ‘pilotes’.
LA FATXENDERIA DE SOTERAS
A tot això, la reacció de l’encara màxim dirigent de la Catalana no s’ha fet esperar. Hi ha hagut pals per al Govern, ja que sap que ningú mourà un dit.
“Quan a mi em pressionen, faig tot el contrari. Soc molt gran perquè em toquin el crostó. Ja li asseguro que no em deixo tocar el crostó“, ha declarat a TV3. La filtració de la seva reunió a Palau el va molestar molt: “Crec que el que no podem fer servir la política dins l’esport. Per tant, si era una trobada privada, és privada, i si és pública, s’ha de consensuar entre tots dos la resposta que es dona als mitjans”.
Com que va passar per tots els mitjans amics, Soteras es va agradar cada vegada més i va alçar el seu to. “Estem jutjant la continuïtat, o no, de Luis Rubiales. Respectem la Jennifer Hermoso, però no som ni jutges ni fiscals. Una persona quan se sent ofesa ha de denunciar”, va afegir.
“VAIG APLAUDIR I NO VAIG APLAUDIR”
I, per a arrodonir la ‘festa’, no oblideu mai la reflexió del septuagenari directiu quan se li va preguntar per què va aplaudir d’allò més a Rubiales divendres. “Aplaudí cosas que aplaudí y no aplaudí cosas que no aplaudí. Yo aplaudí cosas que aplaudí. Aplaudí lo que yo creía que tenía que aplaudir. Ya no me acuerdo de lo que aplaudí y de lo que no aplaudí”. Sense…. més paraules.