El futbol català acumula una quantitat insultant de demandes i querelles amb màxim protagonisme per a Joan Soteras i el seu director Calle. No estranya que augmenti la contractació de més advocats al carrer Sicília a càrrec dels clubs
El rosari de demandes i querelles que tenen com a punt central a la Federació Catalana de futbol és innombrable. Encara que la transparència brilla per la seva absència, els casos que s’acumulen al carrer Sicília apunten solucions difícils per als seus rectors.
El treball per al departament jurídic que coordina l’especialista en delictes de sang i de Trànsit, María Barbancho, es multiplica. Això sí, ‘per molt pocs diners’, ja que així ho ha manifestat el totpoderós en diverses ocasions.
TOT UN EQUIP D’ADVOCATS
Per aquesta raó la llista d’advocats comença a completar tot un equip de futbol sala. A la citada Barbancho cal afegir el secretari general, Oriol Camacho, el ‘silenciós successor’ Cap d’administració, Sergi Garrido, el fitxatge David Checa i, per descomptat, la discreta responsable de la Compliance, Mónica García. Treball els sobra i, si es perden els casos, no passa res, ja que paga el futbol català.
EL CARRER SICÍLIA, SEMPRE EN LITIGI
Una denúncia anònima interposada en el 2020 davant l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va ser l’inici de la ‘claveguera’ federativa. Això va provocar que els dos últims anys hagin estat un constant viatge entre la Ciutat de la Justícia i el carrer Sicília. Demandes civils, laborals i penals s’amunteguen i mantenen al president (sense sou encara aprovat per l’Assemblea) en l’ull de l’huracà.
Bé, al dirigent sabadellenc i al seu escuder perquè el Jutjat 15 de Barcelona manté obert el sumari 1137/2020 per serveis inexistents o injustificats. Encara que la majoria s’hagi pogut oblidar, la realitat és que són casos molt presents i les presumptes facturacions ‘fantasma’ de classes a través de la seva dona necessiten resposta.
UNA LLISTA MOLT ‘COMPLETA’
La relació de casos avorriria als lectors i ni tan sols el fet d’estar imputat minimitza l’actitud dictatorial dels seus protagonistes. Malgrat tot, a poc a poc, amb molta lentitud, i sempre pendents de la sentència del TCE per la segona ‘tupinada’ electoral, els jutges hauran d’obrir els ulls.
L’últim cas va tenir al candidat Juanjo Isern com a protagonista, ja que el septuagenari directiu de la Catalana el va acusar de “tràfic d’influències i prevaricació administrativa”. Uns waschap i uns presumptes àudios traïdors no han estat arguments suficients perquè fiscalia ha desestimat el cas íntegrament. Van acudir a declarar el president, la vicepresidenta i tres vocals del TCE i tots van afirmar que Isern “mai s’havia posat en contacte amb ells”.
JOSÉ DOMINGO VALLS, EL GRAN ENEMIC
Mentrestant, fins a tres plets manté l’exasesor jurídic de la Catalana, José Domingo Valls, amb els actuals gestors. Després d’afirmar Oriol Camacho (per ordre de Soteras i el seu escuder) en una Assemblea, sense gens de vergonya, que l’exassessor havia emès el cobrament d’una mateixa factura en tres ocasions, ara li tocarà torn de rèplica a Valls.
Valls ja ha rebut la indemnització corresponent per la resolució del contracte (més de 200.000€) i està pendent de dos més per impagament de factures. No perdin la ruta de l’expresident del Tribunal Català de l’Esport perquè ara la toca a ell anar a l’atac.
MANEL DURÁN, EL PERSISTENT
D’altra banda, afegeixin a l’exdirectiu Manel Durán, un dels pocs que sempre ha donat la cara en les juntes. Va haver d’oir expressions com a “hijo de puta, sinvergüenza o marica” de l’emprat Calle amb somriures còmplices de Soteras i del seu grup de pilotes. Per descomptat, l’exdelegat del Penedès-Garraf els té als jutjats. La persistència sempre ha destacat en la personalitat d’un Duran que segueix sense saber res de la seva denúncia davant la Compliance pel contracte del plenipotenciari director.
Caldrà estar pendents de les resolucions donat que els dos casos perduts pels lletrats federatius han estat molt sonats. La repetició electoral i la resolució del Tribunal de la Competència pels irregulars reconeixements mèdics, que costa als federats gairebé un milió d’euros, enrogiria a qualsevol humà.
DENÚNCIES LABORALS
Clar que el capítol més denigrant, humiliant i fastigós se centra en els números acomiadaments laborals de treballadors amb els quals ara es vol arribar a un acord amb rebaixa. Resolucions unilaterals, accés il·legal, lectura de correus personals electrònics, modificació substancial de contractes, o impagament de quantitats són les acusacions més repetides.
L’estil despòtic i capritxós dels directius de la Federació, que es va poder comprovar en els àudios del famós ‘sopar de l’Izarra’, traurien els colors de qualsevol. Però ha passat tot el contrari i no hi ha millor defensa que un atac contra l’exvicepresident Josep Vives a qui acusen de filtrador.
EL CAS DE PAQUITA LINARES
Finalment, valdria la pena no oblidar l’assumpte que té a l’exdelegada del Baix Llobregat, Paquita Linares. L’abril del 2022 va denunciar “assetjament pel fet de ser dona” i va assenyalar a Calle –“em va dir ‘avui vens molt marcona, quin vestit que portes’ i em va tirar dos petons amb la mà”-.
En els àudios de l’Izarra, el director ja va respondre de manera clara que “antes de follármela, me la corto y me la tiro”. Aquest és el tarannà del personatge. “Yo me voy a dejar los huevos para que salgas de presidente, que va de puta madre… por mucho que digan ellos y para ayudarte a aguantarlo soy voluntario. Para tí… voluntario gratis. Por mi família, si tengo que matar a 30, los mataré”. Paraula del fidel escuder.
ELS ÀUDIOS DE L’IZARRA
Doncs bé, la instrucció encara segueix en període de testificacions i ara li toca el torn a Linares després de la compareixença d’uns anteriors testimonis impresentables. La resposta de Soteras va ser una querella a la seva exdirectiva “per uns viatges injustificats,78.000€).
I, a sobre, el contenciós personal que manté amb l’exdirectiu ‘desaparegut’, Josep Llaó. Només els permanents retards judicials impedeixen aportar més llum a l’esperpent que Joan Soteras i la seva directiva mantenen encara.