Manipulació absoluta d’eleccions sindicals a la FCF, despotisme radical, qualificatius impropis i indignes, masclisme, racisme…tot el que vulguin. Tot això rellueix en un sopar amb Joan Soteras, Calle, Josep Vives i Oriol Camacho com a protagonistes
De la mà de Soteras, Calle ha ascendit fins al lloc de director // FOTOS: FC
Un any després val la pena rescatar un sopar professional federatiu de Joan Soteras, el seu director Calle, l’exdelegat de Tarragona, Josep Vives i el secretari general, Camacho, En condicions normals s’hauria quedat a l’arxiu, però aquest 1 de març del 2022 (enterrament de la sardina) obliga a llevar-li la màscara al septuagenari sabadellenc i mostrar el seu particular estil de comandament. No és la seva empresa particular, encara que per a ell ho sembli.
Soteras-Calle-Vives-Camacho sopen en un restaurant basc de Gran Via (habitual per a la FCF) un llunyà 1 de març del 2022 amb la finalitat de guanyar-se per a la causa electoral al delegat. La parella del carrer Sicília estan recelosos amb els últims moviments de Vives i la seva dona, empleada de la delegació i res millor que un sopar per a ‘acollonir-lo’. No obstant això, els va sortir malament.
LA FILOSOFIA DE ‘LA PARELLA’
Aquí tenen textos i àudios perquè sàpiguen com funcionen la parella més nociva del futbol català. Així marquen el terreny per a unes eleccions sindicals, així tracten i parlen dels àrbitres de Tarragona, així parlen de l’exdelegada del Baix Llobregat, Paquita Linares, i així exposen el seu estil de temps pretèrits amb l’etiqueta ‘fill de puta’ present de manera constant.
L’escuder Jose M. Calle queda retratat com una lleial pilota de Soteras encara que Vives li dona canya i finalment queden tots amics encara que no es decideix res. Dues hores i mitja de sopar per a vanagloriar-se del seu poder perquè la seva filosofia passa “pels collons”. Passin, llegeixin i escoltin perquè l’expresident de la Catalana recordava als presents que “aqui sortirem tots de puta mare si guanyem les eleccions”.
RAONS PER A DEIXAR-SE ESCOLTAR
La desconfiança es fa patent en que els assistents els hi són requisats els seus mòbils, que es deixen en un apartat del restaurant, tot i que ens informen de que hi havia més d’una gravadora a l’entorn de la conversa, i pel que donen a entendre els àudios no són un fet inhabitual en el tàndem Soteras-Calle, molt preocupats per aquest extrem i sovint poc curosos amb la custòdia i difusió de les gravacions.
El sopar es dona en un lloc força freqüentat tant pel president com pel director general, amb expressions cap al cambrer com “perfumado tampoco, maricones tampoco” (referint-se als gintònics), despeses que, des de l’ètica, no responen a cap concepte professional o de gestió federativa i que no solen aparèixer a les assemblees en l’apartat de despeses.
Com a mitjà periodístic no considerem que tinguin rellevància les incomptables expressions sexistes cap a directives, homòfobes, racistes en quant a l’estament arbitral i de menyspreu als treballadors de la FCF proferides per Soteras i Calle, que només donen mesura de la seva qualitat humana, però si els temes tractats que anirem desgranant en els propers dies junt amb els àudios del sopar..
ELECCIONS ‘MODÈLIQUES’
El motiu principal de Soteras i Calle per convocar Josep Vives en aquell moment és, més enllà de demanar-li repetidament que els acompanyi enfront els futurs candidats Juanjo Isern i Álex Talavera, el resultat de les eleccions a comitè de empresa a la FCF Tarragona.
Situem-nos i contextualitzem el moment i els protagonistes: el Comitè d’empresa de la FCF ha caducat i es convoquen eleccions a l’esmentat Comitè. L’estructura laboral de la FCF, com totes les empreses de certa dimensió, han d’escollir representants al Comitè d’empresa, órgan responsable de vetllar pels drets dels treballadors. Tarragona i Terres de l’Ebre tenen un total d’11, han de votar el seu representant.
Com marca la llei la FCF envia una circular als seus treballadors donant-los la possibilitat de presentar-se a les mateixes per esdevenir representant al comitè.
Raquel Elola, dona de Josep Vives, en aquell moment Secretaria de la Delegació de Tarragona amb més de quinze anys d’experiència, presenta la seva candidatura de la mà del sindicat CCOO.
CALLE: “PARLA AMB ELLA I QUE SURTI DEL MIG”
Elola comunica als treballadors de Tarragona i Terres de l’Ebre la seva decisió i recull els avals necessaris, i perquè no dir-ho, la seva confiança, per esdevenir Delegada del comitè d’empresa.
La situació canvia del tot quan al límit de la presentació de candidatures Joaquim Sanllehí, treballador desde 2017 i en aquell moment administratiu de futbol sala i actualment secretari FCF Tarragona en substitució d’Elola, ara acomiadada sense indemnització i en procés judicial, presenta la seva candidatura sense suport de cap sindicat.
Sanllehí guanya les eleccions per 7 vots a favor i 4 en contra. La periodista Encarna García anuncia a Mundo Deportivo el resultat abans de l’escrutini i denuncia coaccions als treballadors de les delegacions.
Soteras i Calle interpel·len a Josep Vives i els donen la seva versió del perquè, com reconeixen als àudios, han influït de manera decisiva en les eleccions a comitè d’empresa. Relaten com els ha arribat des de l’entorn de Talavera i dit per “Talavera en persona” que s’havia de “blindar” a Elola com a secretaria de la delegació (els delegats sindicals tenen prioritat de permanència a les empreses, que no blindatge contractual). Per això decideixen com a “empresa” no permetre que formi part del comitè d’empresa.
ENFRONTAMENT VIVES-CALLE
Calle diu que “a la seva dona (referit a Elola) le llega la información de que nos la queremos cargar”; Soteras rebla amb que “si nos la hubiesemos querido cargar, ya nos la habríamos cargado” i que “Talavera està totalment connectat amb Subies”.
Aquest és el moment de més alt voltatge de la conversa donat Vives, normalment de tarannà tranquil i conciliador, nega la major i s’enfronta a Calle com podeu escoltar a l’àudio.
Vives l’acusa directament de coacció als treballadors i eleva el to cap a Calle, recordant-li la seva trajectòria, que no és directiu i que hi ha preocupació entre els directius per la seva gestió.
1a PART (Aquest dimarts, la segona)