Segon capítol per a explicar l’estil i les formes de dirigir de l’expresident Joan Soteras i el seu escuder Calle. Incloem expressions vergonyants, masclistes i homófobes cap a l’exdirectiva Paquita Linares de president i director
El sopar federatiu que va tenir lloc el març passat del 2022 a Barcelona ja dibuixa l’estil i les formes d’aquesta parella (Soteras-Calle) que ha instal·lat el desgovern al carrer sicilia.
L’amistosa reunió era per a convèncer Vives, l’exdelegat de Tarragona, que s’unís al projecte (eleccions al maig) i, especialment, que convencés a la seva dona, treballadora de la FCF, perquè no es presentés a les eleccions del comitè d’empresa.
L’intercanvi d’impressions exposa perfectament el manual dels dos personatges enfront d’un Josep Vives guerrer davant l’escuder i amb un mut Oriol Camacho.
Després de dues hores , que van acabar amb els habituals ‘gin-tònic’ es va poder escoltar de tot i aquí tenen el segon capítol. Hem obviat comentaris sobre l’exdirectiva Paquita Linares per la seva indignitat i algunes penoses dels implicats.
NOTA: El fet que hagin sortit les paraules de la ‘parella’ en altres mitjans ens inclina a presentar aquests àudios impresentables cap a l’exdirectiva Paquita Linares. Advertim que són molt durs, masclistes i impresentables. Al final del text els poden escoltar.
MD es fa ressò dels menyspreus i insults cap a Paquita Linares
“SI HAY QUE MATAR A 30, LOS MATARÉ”
Soteras, com també podeu escoltar als àudios, li reconeix que al comitè d’empresa “s’intenta posar els que interessa que hi hagi”. I ho fa a través del “Xavi” (referit a Xavi Moreno, responsable màxim del Comité Técnic d’Àrbitres) i que “no em donava la gana que la teva dona fos del comité”.
Així doncs, tant Soteras com Calle reconeixen haver decidit qui seria el representant del Comité d’Empresa, parlen obertament de com ho han portat a terme i de que la seva motivació era el rumor de que un futur candidat a les eleccions presidencials tenia interès en que Elola seguis al capdavant de la secretaria de la FCF a Tarragona.
La realitat actual és que a la Delegació FCF Tarragona, en menys de un mes desde les irregulars eleccions presidencials s’ha fet fora dues persones. Entre elles Elola, que en Joaquim Sanllehí és Secretari i Delegat del Comité d’empresa i que situacions similars s’han produït a tota l’estructura de la FCF, amb un cas similar amb el secretari de Lleida.
El director domina tota l’estructura laboral de la FCF i potencia als que els son afins. “Yo me voy a dejar los huevos para que salgas de presidente, que va de puta madre… por mucho que digan ellos y para ayudarte a aguantarlo soy voluntario. Para tí… voluntario gratis. Por mi família, si tengo que matar a 30, los mataré”, diu l’escuder. Textual.
“YO ME VOY A DEJAR LOS HUEVOS POR TÍ”
Que el lector tregui les seves conclusions, però el que si podem copsar en la gravació és l’absolut control per part de presidència i de la direcció general de l’estructura federativa,
En els darrers mesos a l’estructura laboral de la FCF s’han produït més acomiadaments que mai i com ens han fet arribar diversos treballadors en baixa laboral. L’assumpte ha cridat l’atènció del departament de salut del treball de la Generalitat, donat que hi ha un alt percentatge de baixes per motius de salut mental.
Així mateix, caldria posar l’accent en que, per definició, el President de la FCF s’hauria de mantenir al marge de l’estructura laboral de la institució. Potser si que ho fa voluntàriament, però no ho fa gratis. Segons el cos judicial de la Policia Nacional en l’informe requerit pel sumari 1137/2020, encara en procés se deja los huevos per 125.000 € bruts anuals.
“JO PASSO DE SER MOLT BO A SER UN FILL DE PUTA MOLT RÀPID”
Una senzilla frase retracta el directiu sabadellenc: “Me’ls carregaré a tots, i no deixaré ningú. Jo sóc l’incitador, no Calle, perquè sóc un fill de puta. No m’ho mereixo`, i ara pringaran fins al final. Si surto president, me’ls carregaré a tots, no en deixaré ningú”.
En resum: “Jo passo de ser molt bo a ser un fill de puta molt ràpid“. Ah! “Qui m’ha enganyat sempre ha rebut”. I nou avís a Vives: “No em donava la gana que la teva dona fos del comité d’empresa. Puc parlar més clar?”. Ja ho saben. Aquesta és la filosofia democràtica del sr. expresident.
“AGAFEM ÀRBITRES MOROS PERQUÉ NECESSITEN ELS CALERS”
El sopar a l’Izarra segueix i es tracta d’un problema que en aquell moment preocupa al mon del futbol català. El llavors directiu Vives posa l’accent en les reiterades queixes sobre la qualitat arbitral i li adverteix “que els clubs estan cremats”.
Soteras li treu importància a la qüestió i s’escuda en la Covid, Calle afegeix que “la gente que es buena es la que tiene su trabajo, gente con personalidad”. S’escuda en que és un problema estructural a tota Catalunya i que “agafem el que podem agafar. Els arbitres son els que hi han, qualitat que hi ha. quan passi el covid millorarà, perque s’exigirà fisica, els bons han plegat i nanus moros, tot el que vulguis perque necessiten els calers. És el que podem agafar”.
Per part de la resta de comensals, se li fan propostes sobre com encarar el futur i augmentar la qualitat, tot respectant la independència del Comitè Tècnic d’Àrbitres. Exemple: com ara combinar gent experimentada amb noves fornades.
Seriós problema amb l’arbitratge a Tarragona
Soteras tanca la conversa amb que “venen amb unes pautes marcades desde Madrid” i que “quizá tenemos que sacar los pajarillos del mundo arbitral de aquí”, I afegeix: “aquest problema el tinc jo i tots els que vinguin darrera meu (…) es un problema latente”.
“L’ARBITRATGE ÉS UN PROBLEMA LATENT”
Aquesta és la manera de gestionar de Soteras: acceptar que hi ha problemes que no es poden resoldre. A més,, Calle actua de Pepito Grillo, esdevenint sempre la crossa anímica de Soteras; recordem que la seva lleialtat es basa en la frase: “yo me voy a dejar los huevos para que salgas de presidente”
Caldria reflexionar sobre que l’opinió de Soteras, més enllà de titllar a l’estament arbitral, adjectiu pejoratiu xenòfob inclòs. I, evidenment, la seva vocació com a mercenaris, es deixar tot com està. A més, no demostra la mateixa passió i coratge que en d’altres temes.
Tant de bo presidents amb propostes reals per a problemes reals. Els pardals al cap de Soteras són les seves conxorxes i la destrucció dels seus enemics, que més dona si els àrbitres no estan a l’alçada esperada, oi?.
MOLT MAL GUST
A l’Izarra ja toca el torn de los “cafeses” i la conversa es comença a desinhibir. El “chinchón” apareix a taula. Soteras: “Som honrats (..) ¿Has puesto Chinchón? (..) con todos los sacramentos”
Apareix una de les altres demandes judicials en contra de Soteras-Calle, situem-nos: Paquita Linares, directiva Junta FCF i delegada del Baix Llobregat havia presentat la seva dimissió al Juny del 2021. En la seva carta de renúncia als càrrecs federats fa palès actuacions de tall masclista i situacions d’assetjament cap a la seva persona, sent la única directiva a la junta i, perquè no dir-ho, rebent molt de suport dels clubs del Baix Llobregat arran de la seva dimissió. Linares demanda judicialment a la FCF per aquestes actuacions, aquest fets i la demanda encara no són d’abast públic.
Sobre l’assumpte de la demanda que acaba d’arribar, Soteras nega la major preguntant a Vives si “tu creus que jo la maltractava a la junta?”, mentre Calle agafa volada en el seus comentaris de fons a les paraules de Soteras “antes de follármela (..) me la corto y la tiro”.
SOTERAS I CALLE TREUEN PIT AMB PAQUITA LINARES
Soteras desgrana la demanda de la ja ex-directiva en la que també hi està involucrat Josep Llaó, directiu FCF, no donant-li cap tipus de credibilitat i utilitzant expressions com que “dice que éste (Calle) se la quería picar”. Calle defensa la falsedat de tot plegat entre sonores rialles del president, vanagloriant-se de no haver “puesto el coche para ir a los sitios (..) porque no le cuadraba el tema” i deixa veure que “si yo le hubiera querido echar los tejos a esta..me hago maricón mira”.
La conversa es veu tallada pel cambrer qui amb molta familiaritat ofereix “un digestivo”, Soteras opta pel gintònic mentre de fons Calle exhibeix el seus coneixements sobre la beguda i les tòniques a combinar, quan l’empleat del local utilitza la paraula “perfumado” per referir-se a la quantitat de ginebra, Calle respon amb “maricones tampoco”, Soteras secunda el comentari homòfob i s’esquifeix a riure.
Els Gintònic es comencen a pujar
Recordem que el sopar va ser l’1 de març de 2022…la FCF acabava de reivindicar el 19 de febrer el dia internacional contra L’LGTIBFòbia i just
una setmana després del sopar la FCF s’adheria al manifest del dia internacional de les dones , mentre Soteras-Calle proferien aquests comentaris. És del tot normal que no tinguem constància de la seva presència en aquest actes.
Soteras tanca el tema dient que el que se li feia a Linares era “menosprecio de broma”, la verborrea d’en Calle s’accelera dient que a la junta directiva “hoy toca broma, hoy no” i que ella era “una privilegiada”.
El cas a dia d’avui està judicialitzat, però els àudios no deixen lloc a l’ombra, pel fet de ser dona es permetia el menyspreament “en broma” a la junta directiva i les gracietes masclistes i homòfobes fan riure molt, massa, als màxims responsables en aquell moment del futbol català, amb arguments més propis dels anys 50 que del 2022.