OPINIÓ– Superada una nova Assemblea del futbol català sembla clar que el mal continua i que els clubs segueixen a les mans més irresponsables que algú pugui imaginar. I, sí, també els mitjans tenim la culpa
redaccio@futbolcatalunya.com
Un 13,5% del futbol català (187/1.380) , inclòs el futbol sala, es va tancar com una nova edició “constructiva i pacífica”, segons la nota de l’emprat censor d'(in)comunicació, ontoliu. Tot va ser meravellós, tots es van abraçar perquè és una altra pàgina a afegir en el llibre dels 125 anys.
L’absència notable de premsa, encara que la transparència federativa no va donar detall dels presents, es va manifestar en el seguiment d’un altre dijous màgic per al futbol català. Repassin els mitjans i veuran com hi ha qui escriu unes línies o, directament, ni la més petita referència. Perquè després diguin que els patrocinis serveixen per a molt. Tot i això, el pitjor és la mentida, el silenci, la desconsideració, la pèssima educació i la genuflexió de la majoria d’assistents.
UNA ASSEMBLEA “PACÍFICA”
Després dels discursos egocèntrics i perfectes del president Soteras, del director Calle i del sotssecretari Garrido (pujada de sou de 35.000€ fins a 97.000€) -Nota: mereix moltíssim més pel que fa-, va arribar el xou.
En fi, després del verb fàcil dels gestors del futbol català va arribar la primera intervenció ‘contrària’ al règim. Protagonista: Manuel Camino, president d’honor de la UE Sant Andreu. Després li tocaria al també president de la UE Olot, Joan B. Agustí.
Camino només va aclarir als presents que NO era certa l’afirmació de Calle quan va destacar que s’havien acabat els temes judicials a la Federació i que ara només quedaven assumptes personals. I va aprofitar, clar, per a carregar contra l’exdirectiva Paquita Linares i el exdelegat Manel Duran.
“Amb el pa dels meus fills no es juga” “No hi ha dret” “Tot ha anat perfecte” va exclamar des de la graderia. I, per descomptat, va escopir la seva frase favorita: “Sortiran totes culpes, el cas Soule i arribarem fins al final”. No va comentar que ja li ha dit el jutge, en 3 ocasions, que la FCF no sols no ha resultat perjudicada pel cas Soule sinó ‘beneficiada’.
PARLA MANUEL CAMINO
“Només vaig intervenir per a aclarir que no era certa l’afirmació del director en el sentit que s’havien acabat els litigis jurídics a la Federació Catalana, res més”, afirma Manuel Camino a Futbolcatalunya.
“No obstant això, un pregunta, però ja no li deixen replicar. I damunt hi ha qui el felicita per la seva gestió”, afegeix. Segons Camino, “la FCF ha d’estar al servei dels clubs, parlaven com si fossin una empresa modèlica i no ho és, no volien escoltar a ningú contrari”.
Per cert, paraules amb sorpresa i misteri del directiu del FC Barcelona, Antonio Escudero. Temps enrere es va significar en la candidatura de Juanjo Isern i ara, després d’un protagonisme exemplar com a blaugrana (ironia), el primer (i l’única cosa) que va fer va ser felicitar a Soteras i a la seva junta per aquest últim any de gestió. O no se n’assabenta o no vol.
LA UE OLOT VA ABANDONAR LA SALA
Una altra nota trista de la jornada va tenir el president de la UE Olot com a protagonista. Joan B. Agustí, un dels clubs representants del futbol català a l’Assemblea de Las Rozas, al costat del Nàstic, va puntualitzar un aspecte comptable important que deixarem per a una altra ocasió.
Garrido ‘va ensopegar’ nerviós (per l’augment de sou?) mentre Soteras i Calle li van rectificar. El director, que prèviament va carregar contra les mentides de la premsa perquè només mentim, va frenar al seu cap perquè el primer que el septuagenari li va dir al garrotxí és que “a vostè, a Madrid, ningú li escolta”. Com si ell fos un referent.
Clar que el totpoderós va treure el seu diccionari de poeta per a carregar contra Agustí quan el president volcànic ja havia abandonat la sala. No entenia l’il·lustre rector del futbol català que es presentés JBA a l’Assemblea i s’atrevís a parlar d’aquests temes en presència dels clubs. L’analfabetisme dels presidents no pot fer front al seu expedient ‘cum laude’. Això sí, va parlar quan ja s’havia anat Agustí.
En resum: una altra Assemblea amb pedres a la sabata que mereix la continuïtat d’un president i de molts membres de la seva junta i empleats que continuen investigats per la Justícia.