Hi ha resolucions que no només estimen un recurs, altres que fan mal i les dues que acaba de dictar el Tribunal Català de l’Esport (TCE) en el cas d’Antonio Castillo Lopo fan mal a la Federació Catalana de Futbol
I per quina raó diem tot això?. Doncs, perquè deixen per escrit allò que molts ja sospitaven: la maquinària disciplinària federativa va anar molt lluny i molt malament.
Castillo, àrbitre de futbol sala, havia estat sancionat per partida doble pel Comitè de Disciplina Arbitral de la FCF. Un any d’inhabilitació i 0,30 punts menys de classificació en cada expedient. Total: dos anys i 0,60 punts. Un càstig de dimensions considerables.
SANCIÓ PER CRITICAR ALS SEUS SUPERIORS
Per què el van sancionar? En un expedient, per suposats missatges de descrèdit contra la FCF, que simplement posaven de relleu les presumptes corrupteles federatives que investiguen diversos jutjats (Tortosa, Sabadell…). En l’altre, pel retard en el pagament del carnet federatiu i de l’equipació arbitral. Dit així, ja semblava fort. Llegides les resolucions del TCE, encara ho sembla més.
EL TCE FA JUSTÍCIA MALGRAT ELS MEMBRES RECUSAT
El Tribunal Català de l’Esport ha estimat els dos recursos i ha declarat nul·les de ple dret les dues sancions. Però el titular no és només aquest ja que el titular és com ho diu. El TCE no estalvia qualificatius ni advertències.
Parla de la ‘sorprenent’ no incorporació de documents que necessàriament havien de formar part de l’expedient. Recorda que la FCF va ser requerida dues vegades per completar la documentació. I tot i així, res. O no prou. I quan un tribunal ha de dir a una federació que li sorprèn que no aporti documents essencials d’un expedient disciplinari, alguna cosa grinyola. I molt.
La cosa no acaba aquí. El TCE constata que no es va dur a terme la fase d’instrucció establerta normativament. No consta resolució sobre les proves proposades. No consta plec de càrrecs. No consta proposta de l’instructor. No consta audiència efectiva abans de sancionar. És a dir, no consta gairebé res del que hauria de constar quan es vol imposar una sanció d’aquest calibre.
I el Tribunal ho remata amb una declaració contundent: nul·litat de ple dret. En l’expedient dels missatges, el TCE també deixa clar que el procediment d’urgència no tocava. Ni per la matèria, ni pels terminis, ni per la gravetat de la infracció imputada. Diu que no es complia “cap ni un” dels requisits. I que la interpretació federativa per justificar-ho no era admissible “de cap de les maneres”. Més clar, l’aigua.
INTERPRETACIÓ “MOLT IMAGINATIVA”
Pel que fa al fons, la FCF tampoc en surt millor. Les captures de WhatsApp no acreditaven prou ni qui enviava els missatges, ni quan, ni a qui. I el correu en què Castillo anunciava accions legals queda emmarcat pel TCE en l’àmbit de la crítica, no en una infracció disciplinària.
L’altre expedient encara fa més mal a la vista. El del pagament del carnet i la roba. El TCE recorda que estem parlant d’un retard de quinze dies i que els imports ja constaven abonats abans de la resolució sancionadora. Però la FCF va transformar això en una desobediència molt greu. El Tribunal ho diu amb una expressió demolidora: per arribar a aquesta conclusió caldria una interpretació “molt imaginativa i extensiva”.
Molt imaginativa. I molt extensiva. Traducció lliure: es va voler estirar el Reglament fins que fes el que no podia fer.
JURISTES QUE CEDEIXEN AL “MATÓN DE BARRIO“
Els noms també formen part de la notícia. Les sancions les va dictar el Comitè de Disciplina Arbitral, integrat oficialment per Juan Ignacio de Gispert Talavera, president; Isaac Antonio González López; i Jordi Biosca-Palau.
Després hi havia el Comitè d’Apel·lació, que havia de revisar els recursos dins la casa federativa. Però no els va resoldre expressament. Silenci. Segons consta oficialment, el presideix Ignasi Maeso i Vidal, i en formen part Manuel Cáceres Castaño; Marcel Vidal i Cánovas; i James McKinnell.
Resultat final: Castillo va haver d’anar al TCE. I el TCE li ha donat la raó dues vegades.
Serà que aquests ‘prestigiosos’ juristes cedeixen a les pressions del ‘matón de barrio’? Aquest és el sobrenom que Miquel Sellarés, l’exvicepresident amb més ‘èxits econòmics’ de la història del futbol català, li va etzibar al seu (subordinat) director general.
BERNI I ABEL, A FAVOR DE LA (PRESSUMPTA) CORRUPCIÓ DE LA FCF?
La Federació queda tocada. No per una errada menor, sinó per dues resolucions que parlen de documents no aportats, instruccions inexistents, garanties omeses, procediments mal triats i sancions sense prou base. I tot això contra un àrbitre que ja havia denunciat que portava mesos sense designacions.
Ara la pregunta és inevitable: qui respon d’aquest nyap? Berni Álvarez i Abel García segur que no. No ho han fet amb les 234 actes presumptament falsificades que els mossos d’esquadra han trobat en les passades eleccions, tampoc quan 441 clubs han demanat una assemblea, ni quan el Jutjat de Tortosa envia Miquel Esquerré (directiu de Soteras) a judici per induir a l’ús fraudulent de documents possiblement falsificats.
‘Corrupció 360°‘, podría ser el nom de la iniciativa d’encobriment i protecció de Berni i Abel a aquesta cúpula federativa totalment podrida. Havien vingut a posar l’esportista al centre i quan li “foten” dos anys de sanció a un innocent, miren cap una altra banda, com porten fent des que son a la Generalitat.
Per cert, Antonio encara espera que li responguin si pensen activar la inspecció esportiva.