El que alguns van voler vendre com una alternativa, va acabar sent una maniobra més de l’aparell. La candidatura de Josep Palacios a les eleccions de la FCF no només va ser útil per dividir el vot crític amb Joan Soteras, sinó que estava infiltrada i dirigida pel director del procés, Calle
redaccio@futbolcatalunya.com
Els atestats dels Mossos d’Esquadra ho deixen meridianament clar. El 7 de febrer de 2023, només una setmana abans de les votacions, Alejandro Guerrero ‘Bomba’ va enviar a Alberto Prieto el llistat complet dels interventors de Pep Palacios, en una acció de control dissenyada des del nucli dur de Soteras, un autèntic ‘titella’.
Entre els noms hi havia Jorge Pérez Bermúdez, qui figurava com a membre de la candidatura de l’actual president de l’At. Sant Just, Palacios, però que treballava en paral·lel a favor de Calle i de la reelecció del septuagenari.
“QUIERO SABER BIEN TODOS LOS QUE NO NOS VOTEN”
També persones com Fernando Peña, que només va deixar de ser directiu de Soteras durant el període electoral de les segones votacions. En qualsevol cas, el llistat d’interventors de Palacios, segons els investigadors, es va coure des dels despatxos del carrer Sicília, a mans de treballadors en actiu de la FCF.
Tanmateix, el 8 de febrer, Calle enviava aquest missatge a Bermúdez: “Tienes que vigilar quién coge la papeleta para votar a Joan Soteras, y que vaya directo a la urna. Nada de engaños ni papeleta en zona de voto secreto”. A la qual cosa Bermúdez responia: “Estoy comprometido con algunos, así que si nos joden, ellos mismos”. I Calle ho deixava clar: “Quiero saber bien todos los que no nos voten”.
Tot això, insistim, mentre Bermúdez formava part de la candidatura rival. Un frau en tota regla.
A LES 4 DE LA MATINADA PER ACABAR “EL QUE ELS QUEDA”
Però no acaba aquí. El 10 de febrer de 2023, Guerrero va enviar un àudio a Prieto indicant-li que, per ordre expressa de Calle, havia de demanar als delegats el nombre d’actes notarials fetes “fora de la candidatura” de Soteras, ja que el jefe volia “saber i controlar” quins clubs havien fet actes pel seu compte o per les dues altres candidatures (Palacios i Talavera). Un intent descarat de controlar qui s’estava movent fora de les directrius marcades per Calle, amb l’objectiu d’afavorir Soteras.
La matinada de les eleccions (13 de febrer), Prieto confirmava a Guerrero que es veurien a les 4 de la matinada per acabar “el que els queda”, en referència a la preparació exprés d’actes notarials que s’elaboraven el mateix dia de la votació, un total de 13 actes notarials més.
“TALAVERA?, QUE AHORA NO TENGAN PRISA QUE LLEVAN DOS AÑOS DANDO SALTOS”
Després d’aquestes maniobres, l’endemà, Calle tranquil·litzava els seus col·laboradors: “yo la semana que viene estaré en FCF y hay que encajar todo lo apalabrado. Pero ahora es vuestra llegada y la gente de Palacios que estaba pactada. Y luego haremos lo de Talavera, que ahora no tengan prisa que llevan dos años dando saltos”.
Ho feia en resposta a Jordi Bonet, delegat de Girona, que l’havia enviat un àudio dient-li que “tenemos que pasar la lista de la gente que estarán de subdelegados y todo, y eran si… los compromisos que tú tienes con gente que te… que nos ayudó de Talavera, ¿vale? He estado hablando con el presi sobre el tema de Gemma (Deumal), que yo creo que es un perfil más vuestro que no de Girona y luego de los tres o cuatro satélites que tenia él allí si los puedo incorporar o tienes algún compromiso con alguien”.
LA RECOMPENSA PER LA SUBMISSIÓ
Un reconeixement explícit que tant Talavera com Palacios formava part de l’engranatge de control, no pas d’una alternativa real. Els fets posteriors ho van confirmar: Iván Carrillo, excandidat del exjugador de basket, va ser nomenat president de la Fundació de la FCF. Jorge Pérez Bermúdez i José Manuel Banderas es van integrar com a vocals de la junta de Soteras. I de Talavera, ja coneixem els compromisos adquirits (Gemma Deumal, Javier Sánchez, David Checa…). Era la recompensa per la submissió.
Com ja va avançar FutbolCatalunya.com (“Caducat Soteras: Calle mira cap a Palacios”), Palacios va ser creat com a pla B de continuïtat, davant el risc que Soteras fos inhabilitat. Ell mateix ho negava en declaracions a aquest mitjà (“No soc ni submarí ni satèl·lit de ningú”), però els documents policials l’han desmentit rotundament i queda en evidència-.
PALACIOS, EN EVIDÈNCIA
Per si faltava alguna prova més, Calle va acabar admetent-ho públicament: en una conversa revelada per Mundo Deportivo (vegeu aquí), Calle deia que, si el TSJC ordenava repetir les votacions entre Isern i Palacios, faria president a Palacios. O sigui: el control complet del procés electoral, per qualsevol via.
Quan el president de l’At Sant Just denunciava que “el que els interessa és el poder, els diners i els negocis” (declaracions a FutbolCatalunya.com), potser estava projectant sense voler la realitat que ell mateix estava ajudant a sostenir.
Els fets no enganyen. Calle controlava la candidatura de Talavera, la de Palacios i la de Soteras, com controlava la Federació. La renovació era una farsa i la neteja, una tapadora. I la veritable operació, una estratègia calculada per mantenir el poder a qualsevol preu.