Arriba la calor de l’estiu … i la història es repeteix any rere any. Alguns pares i mares de futbol base vénen a queixar-se als mitjans perquè el club no deixa marxar el seu fill o la seva filla i perquè la FCF tampoc els fa cas
I.U.P.
Motius?: variats. El jugador no està a gust amb l’entrenador, amb els companys, amb el club,amb els pares, etc. … i per això es volen anar a un altre club.
Denuncien que no sabien que estaven lligats amb el seu club un any més i que ningú els havia dit res. Hem preguntat a altres jugadors o pares, i ens diuen que ells sí que ho sabien, que se sap quan s’acaba la llicència consultant el portal del federat i que es pot saber fàcilment quan queda el jugador lliure amb el seu club. Qui té la raó?.
MISSATGE PER ALS PARES
No entenen per què el seu fill pot anar-se’n d’una acadèmia d’anglès quan vulgui però no es pot anar d’un club de futbol. A la federació diuen que hi ha unes normes que s’han de complir i que tots les coneixen quan s’apunten a un equip i a la Secretària General de l’Esport ens diuen que, quan hi ha discrepàncies, aquestes coses es resolen en els clubs primer, a les federacions, després, i, finalment, al Tribunal Català de l’Esport.
I preguntem a persones que han estat vinculades a aquest tribunal, i ens diuen que les regles esportives són legals, i que els jugadors han de complir els seus compromisos, per evitar danys als seus clubs i als seus companys.
Si un equip es queda sense els jugadors mínims, no pot competir i tindran una sanció, perjudicant als companys que segueixen en l’equip. És a dir: el millor és parlar i arribar a acords amb el club.
Com dèiem al principi, la història es repeteix any rere any. I les queixes ens segueixen arribant. La normativa és la mateixa.