Més de 4.000 persones van veure com el CE L’Hospitalet tutejava a un Atlético que va canviar amb la sortida de Griezmann. És la màgia de la Copa del Rei
El Municipal del carrer de la Feixa Llarga –que no el Municipal de la Feixa Llarga, no sigui que alguns s’enfadin- va ser una festa. Una festa un xic aigualida per la climatologia. Però la il·lusió dels seguidors locals, incrementats als habituals que diumenge rere diumenge segueixen incondicionalment al seu Hospi, es va veure recompensada per un conjunt de Kiko Ramírez que va plantar cara a un Atlético en ‘versió B’ mentre va poder. Després del descans, tot va canviar.
El dia que Miguel García va rebre el reconeixement –i alguna xiulada, per cert- a la seva trajectòria, mentre l’actual mandatari riberenc, Antonio Castellano, el proclamava President d’Honor, el Centre d’Esports L’Hospitalet va donar una lliçó de punt d’honor i va resistir durant tota la primera part i fins al minut 60 de partit.
Bueno i Nano van fer algunes aproximacions a la porteria del porter suplent de l’Atlético Jan Oblak, però qui va tenir feina va ser Oliver. El porter de la Copa de l’Hospi va treballar per a aturar dues oportunitats importants de Cerci i Gabi abans que Fernández Borbalán enviés als protagonistes al vestidor. Per cert, Bueno va reclamar un penalti per una presumpta empenta de Mario Suárez que l’andalús no va veure.
Simeone va apostar a la segona part per l’entrada del francès Antoine Griezmann, en l’únic canvi que va fer en tot el partit. I a l’Atlético li va sortir bé la jugada. Primer va provar el travesser de la porteria d’Oliver i, després que Eric Via tragués sota pals un cop de cap de Cerci, l’internacional ‘bleu’ va arribar a culminar un servei de Jesús Gámez.
Malgrat que l’Hospi no va tenir oportunitats clares, Luque va provar un xut llunyà que no va suposar problemes per a Oblak. En l’aspecte negatiu, cal citar els problemes físics de Pablo Morgado que va deixar palesos quan va ser substituït per Joel Méndez. I per la seva banda, l’Atlético incrementava l’avantatge als darrers minuts. Primer, amb un penalti indiscutible d’Agus a Cerci que Gabi va convertir. Després, gairebé en temps afegit, quan Cebolla Rodríguez va sorprendre Oliver.
Els de Kiko Ramírez no mereixien un càstig tan gran, però la seva afició va marxar del camp amb el cap ben alt. Diumenge tornarà la guerra en què l’Hospi ha de reaccionar, la de la Lliga. Visita al Mallorca B i toca aixecar el vol. Ja vindrà la tornada de la Copa al Vicente Calderón, que serà un premi per a una plantilla que, sota la pluja, va defensar amb orgull el nom de L’Hospitalet davant tot el país, com ho ha fet Iván Hammouch al llarg de les darreres nou temporades. Va ser titular en un gran partit i va ser ovacionat quan Peque, el seu substitut de la casa, el va rellevar. Un gran homenatge a un gran capità.