“La Segona B es pateix més que es gaudeix”

Pep Caballé afronta el segon play-off d’ascens consecutiu a Segona Divisió amb la màxima ambició. El capità del Cornellà no el jugarà per “gaudir”, sinó per “pujar”

JORDI MESTRES @jordimestres7
Pep Caballé, un ídol al Municipal // FOTO: Jordi Mestres

El futbolista d’abans, autèntic, apassionat i implicat s’encarna en Pep Caballé. Només té 28 anys, però per a més d’un podria ser ben bé una espècie de ‘Joaquín’ del futbol català. I és que ja en fa 10 que està al primer equip del Cornellà. Una etapa en la que ha pujat a Segona B, ha jugat els setzens de Copa contra el Madrid i també ha guanyat la Copa Catalunya. Ara, arriba el segon play-off d’ascens a Segona Divisió de forma consecutiva. Una fita que no ha de ser un final, sinó una nova oportunitat. Amb el braçalet de capità, Pep Caballé s’encarrega de recordar que “l’objectiu del Cornellà és arribar al futbol professional”.

Com arriba el play-off?

Arribem bé. Amb ganes i motivats per aquest segon play-off consecutiu.

Si després de la victòria contra l’Espanyol B li diuen que el Cornellà faria play-off s’ho hagués cregut?

Era el partit clau. Crec que ens van passar per sobre i vam perdre per zero a dos. Va ser un moment molt dur. Era un partit a caixa o faixa i al final no ha resultat ser tan decisiu com ens vam pensar en aquell moment.

Com es refà el Cornellà d’aquell moment?

Ens va costar molt. Va ser un cop molt dur pel vestidor. Feia moltes jornades que no guanyàvem, però teníem l’esperança de guanyar l’Espanyol B. Teníem el play-off a un pas. Ens vam trobar un equip que va ser superior a nosaltres i ens va costar molt digerir aquesta derrota, tot i que crec que va ser un punt d’inflexió. De dir que quedaven dues finals, Ebro i Teruel. Nosaltres dins pensàvem que fent els sis punts tindríem possibilitats d’entrar i així ha estat.

Al final amb una mica de suspens, tot sigui dit.

Sí. Sabem que l’Espanyol B va merèixer guanyar al camp del Valencia-Mestalla. És futbol. No van saber fer-ho i el seu empat va propiciar que entréssim nosaltres.

La Segona B es pateix més que es gaudeix?

Es pateix més que es gaudeix, sí. És una categoria molt patidora. A mi m’està traient anys de vida i de futbol (riu).

“Aquest play-off té més mèrit que l’anterior”

Aquest play-off que juguen ara té més mèrit que el de l’any anterior?

Òbviament. El play-off d’aquest any és molt més meritori que el de l’any passat. Hi ha hagut molts canvis a principi de temporada. Nou entrenador, jugadors que s’estrenaven. No ha estat un any de flors i violes i ha estat difícil. Hem patit i hi ha hagut moments durs. Per això mateix crec que té molt de mèrit fer un segon play-off seguit. També molt complicat. Molt pocs equips respecte l’any passat ho han repetit: Cartagena, Villarreal B, Mirandés i algun més.

El play-off és un objectiu pel Cornellà cada temporada?

A priori no. Sí que és cert que sempre s’intenta millorar la temporada respecte l’anterior. Per a fer-ho o almenys igualar-la havíem de fer play-off i ho hem aconseguit.

Quin ha estat el pitjor moment d’aquesta temporada?

La mala dinàmica del principi de la lliga. Va ser un moment molt dur. Vam estar 8 partits sense guanyar i va ser molt difícil de gestionar. Quan entres en una dinàmica negativa és molt difícil i ens va costar molt aconseguir la victòria. Ho vam fer i a partir d’aquí vam començar a guanyar partits. Sí que és cert que la primera volta ens ha donat molt aire per fer el play-off, ja que vam fer molts punts aleshores.

Pep Caballé fa més de 10 anys que juga al Cornellà // FOTO: Jordi Mestres

Hi ha certs tòpics sobre els èxits del Cornellà. El primer és el clàssic de que guanya perquè juga en un camp de dimensions reduïdes.

És cert que als jugadors del Cornellà ens encantaria tenir un camp més gran, com per exemple el del Badalona. El camp és el que és i nosaltres juguem amb les nostres armes. Ja que tenim un camp petit i l’Ajuntament no el vol canviar aprofitem accions a pilota aturada, segones jugades… és el que tenim. Ens encantaria tenir un camp gran, però és el que hi ha. Aquest tòpic no és cert. Quants equips de camps petits de gespa artificial han pujat? El Llagostera. L’Huracán ho va intentar fa temps i tots els equips que pugen a Segona Divisió solen ser camps grans, amb molta afició i molt pressupost.

De fet els últims campions al grup 3 han estat equips que han sabut guanyar en camps petits. Nàstic, Reus, Mallorca…

Vull fer un incís, Jordi. Hem tret molts punts aquesta temporada fora de casa i hem jugat molt bons partits. Contra el Barça, el Castellón, el Lleida i el Villarreal B vam jugar de tu a tu. Em vaig quedar amb que el Villarreal B ens tenia molt respecte. Els propis jugadors ens tenien respecte. Això el Cornellà s’ho ha guanyat. És un canvi que he notat aquest any respecte els anteriors.

Home, menys la primera temporada de la salvació agònica la resta el Cornellà ha competit molt bé al grup 3.

Hem lluitat pràcticament tots els anys per estar a dalt. Per fer play-off.

Parlant de tòpics un altre que va envoltar molt al Cornellà és que amb Enric Gallego és més fàcil assolir els objectius.

L’Enric ara no està i la temporada passada el vam tenir mitja volta. Sí que és cert que es va sortir, però a la segona volta vam fer una quantitat de punts similar sense ell. Mira-ho després (riu). Entenc el que em dius, però sense Enric Gallego hem tret punts igual i hem jugat igual. Potser hi va haver dependència d’ell i després no s’ha notat.

No hi havia dependència de Jordi Roger? Vista la temporada…

El club segueix. Ens va saber greu que marxés, però han entrat el Xavi Calm i el seu segon, el Jordi López i ho han fet molt bé. Em va saber molt greu a nivell personal que Jordi Roger marxés, perquè portava molts anys amb ell, però la vida segueix. Hem sabut mantenir aquest esperit de lluita al Cornellà per fer un altre play-off. Hi ha vida sense Jordi Roger.

“Ser lluitador no vol dir no tenir tècnica”

Aquest esperit de lluita que comenta creu que la seva forma de jugar el personifica?

Sí. Sóc estil Cornellà. Tothom em diu que sóc un jugador aguerrit i lluitador, però també tinc altres cosetes. No sóc coix. Molta gent associa el futbol de brega a la falta de tècnica, però jo en tinc.

Entenc que aquests anys a Segona B també l’han millorat.

I tant. Em va costar una mica adaptar-me a Segona B el primer any i després vaig tenir la lesió greu de genoll. Els meus inicis a la categoria van ser complicats. Des que vaig tornar de la lesió he estat molt constant i he fet bons partits. No és fàcil en una categoria com aquesta.

Ascens a Segona B, Copa del Rei contra el Real Madrid, dos play-offs d’ascens a Segona A, campió de Copa Catalunya, finalista de Copa RFEF… Creu que el Cornellà ja ha tocat sostre?

Jo crec que no. El Cornellà s’ha posat entre cella i cella arribar al futbol professional. És complicat, però estan posant tots els mecanismes per intentar pujar. És difícil, no ens hem d’enganyar.

Fins a quin punt és important Andrés Manzano en aquest club?

Home Manzano ho és tot al club. És el que porta el club i la seva feina la fa molt bé. Ha fet bones plantilles, ha gestionat el grup molt bé i és un crack.

“Portar el braçalet m’ha fet madurar”

Amb la capitania sent que el seu rol ha canviat?

No ha estat fàcil. A més a més jo mai havia estat capità. Jordi Roger em deia que jo no seria mai capità al seu equip, perque segons ell era un desastre. Portar el braçalet m’ha fet agafar maduresa futbolística. He notat un canvi i em va costar al principi. Tema d’àrbitres, de companys… Ara mateix he fet una molt bona capitania i m’ha fet madurar com a futbolista.

I com a persona?

He viscut alguna coseta que no havia viscut mai com estar pels companys que menys bé ho han passat al club. Parlar amb jugadors que no estan jugant, amb la directiva, amb Manzano… coses que no havia fet mai.

Pep Caballé és el primer capità del Cornellà // FOTO: Jordi Mestres

Què en pensa de la Ponferradina?

Hem vist vídeos i jo crec que és un equip top de Segona B. Per jugadors, massa social, per tot. Serà difícil. La clau passa per mantenir la porteria a zero aquí.

El play-off de l’any passat contra l’Sporting B pot servir d’alguna cosa de cara al que ve?

El tema és que l’any passat va ser com una alliberació fer el play-off i hi vam arribar pensant en gaudir. Crec que ens vam equivocar. A la mitja part contra l’Sporting B en el partit d’anada ens vam veure molt superiors a ells i ens van marcar dos gols en cinc minuts de la segona part. No dic que ens el prenguessim de broma. Aquest any hem parlat que està molt bé fer play-off, però volem arribar el més lluny possible. Si juguem el play-off és per pujar. Cadascú ha de donar el màxim per a competir.

Competir no és el mateix que jugar bé?

No. Al nostre camp és complicat jugar bé. Nosaltres ho intentem, però en general a Segona B jugar bé és difícil. La paraula que més s’insisteix és saber competir. A la lliga regular, però sobretot a les eliminatòries d’ascens. Hi haurà moments que patirem i qui tingui les idees més clares s’emportarà la victòria.

La Copa Federació pot haver ajudat en aquest sentit?

Home vam jugar contra el Mirandés i era un autèntic equipàs. Ens van jugar molt bé, la veritat. Esperem un partit així.

La Copa Federació també ha demostrat el potencial del futbol base del Cornellà, ja que hi han jugat molts juvenils fins al final.

La veritat és que els nois del juvenil ho van fer molt bé. Ara hi ha el cas d’Abde que ho està fent molt bé. Jo també vaig sortir de la pedrera i és complicat per a un juvenil rendir bé a Segona B. Fins que no ets amateur tot és un aprenentatge i Abde en dos partits s’ha fet un home.