La dreta d’Hugo Esteban il·lusiona a Badalona

L’extrem valencià ha marcat tres gols en cinc partits i és la sensació de la pretemporada. Amb només 20 anys, Esteban està cridat a fer grans coses a Montigalà en l’any del seu debut a Segona B

JORDI MESTRES @jordimestres7
Hugo Esteban, Badalona
Hugo Esteban és un extrem descarat, sense por a encarar els rivals // FOTO: Jordi Mestres

Hugo Esteban va arribar a Badalona com un autèntic desconegut, però un mes ha estat suficient per a demostrar del que és capaç. En un equip marcat per la veterania, amb homes com Máyor, Morales, Moyano o Robusté, ha trobat el seu lloc. Parteix de l’esquerra per a acabar traçant diagonals letals, com s’ha vist tan a l’Històrics com als partits de pretemporada. Són tres gols ja, dos d’ells de bella factura. La seva cama dreta dinamita els rivals i il·lusiona al Badalona.

Tots els seus gols, de fet, han estat amb la seva cama bona. El primer contra el Vilafranca després d’una recuperació a l’àrea rival. El segon contra els penedesencs en una rosca al pal llarg que va recordar a les clàssiques de Thierry Henry. El darrer a l’Energia, on una falta directa va acabar al mateix escaire de la porteria del Sants.

El Badalona va acabar passant a la tanda de penals i s’enfrontarà a la Fundació Grama el proper diumenge a Can Peixauet. Juanma Pons sembla que ha trobat el sistema, amb un marcat 4-4-2. Sembla que el triangle Morales-Moyano-Robusté seguirà a la rereguarda, mentre que la batuta té nom i cognom: Marc Carbó. Dues ales ben obertes amb Robert (cama natural) i Hugo Esteban (cama canviada) obriran al camp, mentre que el doble davanter físic seria per a Chema Moreno i Máyor.

Setembre clau als despatxos

Poden haver canvis, però la base de l’equip sembla feta. El que encara està per veure és la conversió del Badalona en SAE, prevista pel mes de Setembre. Serà aleshores quan s’hauria de començar a culminar el projecte que faciliti l’entrada de nous inversors. Miguel Ángel Sánchez, el president, es va mostrar optimista fa unes setmanes, però va voler remarcar que l’última paraula sempre la tindran els socis escapulats.