Futbolista, entrenador i Kicker. Déu n’hi do. I, per descomptat, estudiant universitari, ja que l’esport no dóna per a viure. Jaume Llinàs, als seus 20 anys, és un exemple a seguir per als xavals
EDUARDO BERZOSA
No és una biografia més ni un nom més en el món de l’esport. Jaume Llinas és el viu exemple que l’esforç sempre dóna bons resultats i la prova que, quan una porta es tanca, una altra s’obri. Molt pocs poden treure pit per una trajectòria en la qual es combinen estudis universitaris, futbol (jugador i entrenador) i Kicker en el futbol americà. I li dona temps a tot.
Jaume va començar en el món del futbol. Als 6 anys va ser inscrit en la Unió Atco. Horta i allà es va mantenir fidel fins al seu tercer any com a juvenil. Amb 17 ja va començar a assaborir una altra perspectiva, la de l’entrenador, doncs es va fer càrrec, com a segon, del Benjamí C amb un tercer lloc digníssim en la seva estrena. Posteriorment va dirigir el primer benjamí hortenc al costat del seu germà Carlos a la mateixa vegada que provava fortuna en el CP Sarrià com a jugador.
La falta de minuts el va portar a provar-se en el futbol americà i va signar pels Pioners de L’Hospitalet; com kicker i com a receptor va jugar un total de 8 partits i va contribuir a l’ascens a la màxima categoria nacional. L’estiu passat va ser convocat per la selecció espanyola i es va estrenar en partit internacional contra Bèlgica.
Aquesta temporada 2017-2018 es va mantenir en el futbol onze pel qual va signar amb el Pastrana mentre que, al costat d’Erik Peralta, va aparèixer com a segon tècnic del Benjamí B del Sant Gabriel; al desembre ja va figurar com a màxim responsable del grup al costat del seu germà Carlos amb un balanç de 5 triomfs en els seus últims 7 partits disputats. Un exemple a seguir.