“Ara és quan arriba l’hora de l’entrenador”, declara Almendros, qui té decidit seguir confiant en Carlos Miguel per a la porteria. Catalunya busca el seu primer trofeu després d’haver-ho aconseguit País Basc (2005) i Castella-Lleó (2009)
LLIÇÓ DE BAYONA
Ha estat una de les situacions més incòmodes que s’ha viscut a Véneto. La decisió del tècnic de no donar un minut al meta del Palamós, Joan Bayona, només ho sap ell i ja ho va deixar clar encara que no val la pena perdre més temps en analitzar les seves raons. De fet, el meta va donar tot una lliçó d’esportivitat i respecte: “No cal anar més enllà. Decideix l’entrenador i, encara que hagi vingut a Itàlia i em vagi sense jugar un minut, és la seva decisió i jo la respecto”. No va sortir d’aquí i va acabar la seva aparició davant la premsa amb el seu etern somriure sabent que en el futbol tot pot passar.
L’HORA DE LA VERITAT
Poques sorpreses presentarà el seleccionador en aquesta final davant Véneto. Molt definida la defensa, el centre del camp s’encomanarà a la gran parella que forma Heredia al costat de Putxi mentre que Caballé/Muntaner es barallaran per la tercera. Qui segur que no estarà serà el golejador italià Ballarini per sanció. “Sortirà un altre i intentarà fer-ho tan bé com sigui possible. Ara només volem pensar a guanyar o guanyar” va assegurar el seleccionador Almendros. Convençut que “guanyarem”, Toni repeteix que “aquesta final és un premi molt gran i guanyar-la seria extraordinari”.
GOLEJADORS
Però per guanyar fan falta gols i aquí es juguen dos llocs –el tercer sembla fix per a Ramon Rovira- O.Muñoz, Gallego i Boris. El nou jugador del Sant Andreu, que ja ha ‘digerit’ la seva absència en el tercer partit no entén perquè sempre marquem i ens avancem, però no acabem. Potser ens acomodem i això cal solucionar-ho”. Óscar Muñoz, reclam sempre de la UEFA per les seves dues dianes, és un exemple de modèstia ja que “sembla que sóc el més important i jo no em sento així. Tothom vol jugar i és normal, però qui decideix és l’entrenador”.
Enric Gallego, que se centrarà en el seu futur a partir del dilluns, reconeix que “jugui qui jugui ho farà bé. Aquí tots podem marcar i fer-ho bé”.
I atenció a una quarta opció per la davantera, ja que el figuerenc Pol Compte, a qui només li han donat set minuts, pot acabar tenint la seva gran oportunitat
FOTO: ÁLVARO MONTOLIU