Els col·legiats catalans passen un primer examen durant aquests últims dies d’agost. Són les primeres proves a les quals se sotmet un col·lectiu que augmenta en nombre de manera considerable. Arribar a l’elit és una història més complicada com ho són les noves interpretacions a les quals cada temporada es veuen abocats
Uns 170 àrbitres que dirigeixen partits de futbol a Tercera divisió, Primera catalana i els assistents de Segona B i Tercera territorial es van sotmetre al seu primer test de temporada el passat cap de setmana en el Complex Esportiu Can Llobet de Barberà del Vallès. Aquest proper dissabte 31 li tocarà el torn als àrbitres de les categories de Segona i Tercera Catalana (delegacions comarcals de Barcelona). Fins aquí tot correcte. Nova temporada, noves proves, encara que amb els mateixos objectius.
“La meva cinquena temporada?”, s’autopregunta Xavier Moreno president del Comitè Tècnic Català d’Àrbitres quan se li recorda que al passat 2009 va arribar a aquest càrrec amb tota la polèmica del món inclosa. “El temps passa molt ràpid”, afegeix. Cert. Per a tots. Fins i tot per repetir que “el nostre objectiu és millorar el nostre arbitratge a Catalunya”.
Més de 800 aspirants a col·legiat
Aquest curs ho tindrà una mica més complicat no ja per la part professional on tenir dos col·legiats en Primera no és una nota suficient per a l’arbitratge català –només Estrada Fernández és internacional- .Serà molt més difícil per baix. La selecció dels triats va a ser molt més exigent: “Excés d’àrbitres no crec que sigui la paraula. Tenim la sort de tenir molts i poder ser molt exigents. Aquest any s’han apuntat 800 aspirants, que paguen uns 30 euros, i dels quals només sortiran un màxim de 380”.
Aquesta ‘massificació’ d’aspirants a dirigir partits de futbol no significa, segons Moreno, que “s’apuntin només pels diners que puguin percebre. Cal tenir entre 14 i 24 anys, el que ens dóna una mitjana de 17’6 i aquí ens surt un perfil on l’aspirant no es presenta només per guanyar diners sinó per formar-se o motivar-se. Un àrbitre que aspiri arribar al futbol professional ha de calcular en el millor dels casos un mínim de nou o deu anys”.
Atletes abans que jutges esportius
Moreno Delgado respon a totes les preguntes de Futbolcatalunya amb tot interès i desitjós de donar totes les explicacions necessàries. Fins i tot amb detalls de luxe. No s’amaga, no eludeix respostes encara que en algunes ocasions s’hagin de reformular les qüestions. Pregunta: “No creu que aquest tipus de proves busquen atletes més que jutges esportius?”. Resposta del ‘cap’ dels àrbitres de Catalunya: “Desgraciadament els qui demostren ser els millors són els millors atletes. Després ja tocarem aspectes tècnics. Pot ser excel·lent en aspectes com a apreciació, reglament o psicologia i després no complir amb els temps que s’exigeixen a Madrid o que marca la llei”. L’exemple del KO del col·legiat Delgado Ferreiro en la Lliga BBVA val. “Cal prevaler ser un gran atleta perquè sinó podries quedar fora. Per això he dit desgraciadament”.
Vam parlar amb Moreno només hores abans que el Comitè publiqui oficialment la llista de col·legiats que no van passar amb nota l’examen del dissabte passat. “Sí, hi ha hagut diversos col·legiats que no han pogut per diverses raons superar les proves i es presentaran a la repesca”, reconeix després d’aquesta primera selecció de 170 participants. 37 corresponen a Tercera divisió (inclosos els dos ‘repescats’ de Tenerife i Galícia), 70 de Primera Catalana, 9 assistents de Segona B i 55 de Tercera Territorial.
Més interpretacions, més problemes
Pendent que l’arbitratge català pugui augmentar la seva nòmina en el seu apartat professional, Moreno creu que “cinc àrbitres a la LFP seria una quantitat correcta. És una qüestió esportiva que ve limitada per una realitat geogràfica. No és qüestió de pressionar més o menys a Madrid sinó de tenir en compte altres factors que també influeixen”. Satisfet de la progressió del millor àrbitre català amb diferència (Estrada Fernández) “i més després de vint anys sense tenir cap”, Moreno enjudicia les últimes modificacions pel que fa a les Regles de Joc, interpretacions i altres novetats que només serveixen per complicar una mica més la realitat.
“Les regles les coneixen tots els col·legiats i, quan s’unifiquen criteris, també tothom adopta la mateixa decisió. El que passa és que després en el camp mai es donen dues situacions idèntiques. Ara ha tocat parlar del fora de joc i de la interpretació de les mans voluntàries i tot això s’ha fet amb diferents xerrades als futbolistes (professionals) que després, els mitjans de comunicació també han interpretat a la seva manera”, s’esplaia Moreno Delgado. Quan parla de la premsa, no para: “El problema és que les regles no les fem els àrbitres sinó gent del futbol. Nosaltres decidim i sancionem; el problema és l’interpretable”.
En el que sí es mostra satisfet és en el fet que vagi disminuint l’índex d’agressions als col·legiats en el futbol base. “Crec que els comitès estan actuant de forma contundent . Cert és que cada vegada es produeixen menys i tant de bo poguessin no produir-se mai,, però si toquen a un àrbitre li poden caure un mínim de 15 partits a l’agressor i aquesta sanció es compleix sempre. Jo no vull interferir mai perquè tampoc m’agradaria que ho fessin amb mi, però aquí estic satisfet”.
MANUEL SEGURA
msegura@futbolcatalunya.com