El vigent campió del Torneig d’Historics va patir però no va fallar. El Vilafranca és a les semifinals deixant fora un Sants que ho va tenir a tocar i al Castelldefels. Josep Ramon Sardà va tenir bona part de culpa
Vilassar, Cerdanyola, Badalona… i Vilafranca. El Torneig d’Històrics 2017 ja coneix els quatre semifinalistes després d’un altre grup resolt amb emoció fins al final. Amb el Castelldefels de Miki Carrillo descartat als dos primers partits -i amb moltes coses a corregir-, el Sants va veure com l’empat final contra els de Moreno els condemnava pel gol encaixat al primer partit de la jornada. La diferència de gols va atorgar el passaport a les semifinals a l’actual campió, que es veurà les cares dissabte amb el seu rival a la final de l’any passat. Per la seva banda, Vilassar i Cerdanyola lluitaran per una plaça a una final que, passi el que passi, serà inèdita.
Si hi ha un protagonista d’aquesta quarta data del clàssic de l’estiu, s’ha de triar a Josep Ramon Sardà. Un futbolista de Reus, format al Pare Manyanet de Reus (N. de la R.: gràcies per la puntualització a Jorge Bocio) i que va passar pels juvenils del Llevant, Reus i Barça i fins i tot per l’Albacete B i el Morell. Un rodamón del futbol de només 21 anys que la temporada passada jugava a Primera Catalana, al Vila-seca, i que ha estat el darrer a arribar aquest estiu al Vilafranca. A l’Històrics deixa, de moment, un gol a cada minipartit. El segon, contra el Sants, val el seu pes en or. Repassem els tres encontres.
SANTS, 2 – CASTELLDEFELS, 1
No es pot negar que és complicat obrir cartell en una jornada. La calor, el públic que va arribant i altres condicionants que afecten habitualment aquest primer minipartit. Però el Sants, gairebé el mateix Sants que es va quedar a les portes de l’ascens, va decidir sortir a resoldre ràpidament. I no va deixar respirar un Castelldefels sorprès per la sortida dels inquilins de l’Energia.
Alberto, a la sortida d’un córner, va caçar Nito i la sorpresa defensa dels de Carrillo. Massa nervis darrere a l’equip de la Riera dels Canyars, que va intentar respondre amb un xut llunyà de Joel Marín que va treure espectacularment Anto. Gairebé seguit, una oportunitat a la porteria del gol sud, amb Borrull fent lluir Nito.
Va ser el preludi de l’exhibició de Chicho, un ex del Martinenc que coneix bé aquest camp i que al minut 24 es va inventar una jugada entrant des de la banda dreta que va fulminar Nito. Un 2-0 que només va poder retallar el Castelldefels des dels onze metres, després d’un penalti forçat per Pedro Bilbao i transformat per Kevin. El Sants donava primer, malgrat perdre a la tanda posterior per 1-2.
VILAFRANCA, 2 – CASTELLDEFELS, 0
Menys història va tenir el segon partit, dominat pel vigent campió del torneig, el FC Vilafranca d’Ivan Moreno. Era un partit especial pel jugador que lluïa el 9 del Castelldefels, l’etern Santi Triguero, poc acostumat a veure’s les cares amb amics seus com Gerard Boira. Però és el que té el futbol.
A Boira no li va acompanyar la sort. Potser hagués estat just que hagués vist porta, però es va trobar amb la inspiració de Manu Martín, qui fins i tot en tres ocasions va neutralitzar els xuts llunyans del veterà futbolista. Es pot dir que Manu va ser el millor del seu equip, on Miki Carrillo té molta feina a fer, sobretot a la defensa.
Massa concessions i arribades, com la de Josep Ramon Sardà al minut 19, sorprenent el porter amb una vaselina preciosa. L’exjugador del Vila-seca va tornar a provar-lo quatre minuts després, però la resposta de Manu va ser bona, tot i que la pilota va caure al cap de Medina, qui va rematar al pal. Més sort va tenir el Vilafranca en l’acció el 2-0. David no va rematar una passada de la mort, però sí Éric Via, amb la canya a punt a l’àrea petita.
Joan Castillo va rebre de mans del seu homònim Moya, el director del torneig, el recordatori dels equips que queden eliminats. El campió es presentava al partit final contra el Sants amb un avantatge: li valia l’empat perquè no havia encaixat cap gol.
VILAFRANCA, 1 – SANTS, 1
Al Sants només li valia guanyar i va tenir l’accés a semifinals a la seva mà. Però com resa la dita, qui perdona ho acaba pagant. I de tenir Sergio Navarro dues ocasions ben clares es va passar a un empat obra de Josep Ramon Sardà –un altre cop, Sardà- que ficava al campió a la ronda de dissabte, on l’espera el Badalona reeditant la final de la darrera edició.
Tito Lossio, l’entrenador del Sants, va apostar no només pel mateix esquema, sinó també gairebé pels mateixos noms. Només Pacheco -una de les darreres novetats de la plantilla santsenca, provinent del Vilassar- va entrar en una alineació amb un 3-4-1-2 valent contra un Vilafranca que va avisar amb una oportunitat de Kike Tortosa que va rebutjar el meta blanc-i-verd.
Al Vilafranca li va tocar remar perquè el Sants volia fer els deures després que Luis Gaudioso cacés una pilota morta a l’àrea i afusellés Éric Alcaraz. Durant 21 minuts, els de Lossio van somiar amb la presència a la penúltima ronda, mentre els d’Iván Moreno buscaven la forma de sorprendre la defensa de tres que seguia treballant pels santsencs.
Els minuts passaven al mateix temps que Sergio Navarro demostrava que avui no era el seu dia. El ‘killer’ del Sants va perdonar davant Éric. Massa. I en canvi va aparèixer el futbolista que havia marcat el primer gol del minipartit anterior, Josep Ramon Sardà, per batre Pacheco des de fora l’àrea i fer valer la diferència general de gols.
El Vilafranca optarà a revalidar títol contra la seva ‘víctima’ a la final del 2016, el Badalona de Manolo González. Per l’altra banda del quadre, Vilassar i Cerdanyola són ‘rookies’ en aquesta fase. Moltes esperances, olor de xistorra i pinxo, calor i emoció. És l’Històrics.