Els alacantins van ser més efectius que els garrotxins. Argi i Carlos van topar amb el travesser i no hi va haver manera de marcar. L’Olot tanca la jornada en descens
Quan un equip està en bona dinàmica tot va bé, mentre que un immers en una mala ratxa no troba la manera. Aquest és el millor resum del que es va veure sobre la gespa natural d’Olot. L’Hércules va inaugurar el marcador en la primera rematada i els garrotxins no van trobar el camí del gol. Arnau Sala i l’Olot queden en una situació molt delicada.
L’Olot se la jugava. Era un tot o res. Potser per aquesta tensió, l’inici no va ser el millor posible. L’Hércules, més serè, va protagonitzar les primeres arribades a l’àrea. Dues en els primers minuts, la mostra evident. Els de Pacheta estaven còmodes, mentre que els d’Arnau Sala massa nerviosos.
Coro va prendre les regnes de l’atac per a aserenar l’equip. L’ex de L’Hospi va prendre la responsabilitat i va ser el protagonista de la primera ocasió clara de l’Olot. Se la va fabricar ell sol. Dos retalls i rematada a l’escaire que va surtir fora per poc al 19’.
L’OLOT TOCA FUSTA DUES VEGADES
Cinc minuts després, el mateix Coro – qui si no.. – va provar-ho de nou. S’havia salvat un mal moment i ara era l’Olot qui dominava. Fruit d’això, van arribar les dues ocasions més clares del partit per als locals. Primer, Argi feia una centrada molt tancada que acabava picant al travesser quan es complia la mitja hora.
Un xut de Carlos a la cantonada de l’àrea va tenir el mateix destí. Al 36’, la fusta tornava a impedir el gol de l’Olot. Dinàmiques, diuen. Només així s’explica la mala sort de l’Olot i la fortuna de l’Hércules. Primera rematada i gol pels visitants.
Casares va posar la punta de la bota i Fernando, sol a porta buida, marcava una de les dianes més fàcils de la seva vida. Gol psicològic, sense cap mena de dubte, tant pel minut (45’) com pel que significava després de les oportunitats desaprofitades per l’Olot. Tocava remar a contracorrent.
WILFRED ERRA I CASARES NO PERDONA
Però quedava tota una segona meitat. Molts minuts per a remuntar un desavantatge mínim. Coro tenia la seva tercera de la tarda que no acabava en gol. L’efectivitat, no va estar del costat de l’Olot en una vesprada imprecisa i erràtica a la Garrotxa.
Tant en defensa com en atac. I és que Wilfred regalava una pilota fácil a Casares, qui no va desaprofitar la concessió. Un xut ras, com si fos una passada, significava la sentència alacantina. Que hagués pogut estar pitjor si Fernando hagués marcat un gol cantat al 65’. En aquest cas, Wilfred reaccionava de la millor forma per a evitar ser batut.
Els canvis d’Abel i Moussa per David López i Germán no feien preveure una imatge més ofensiva i ja amb 0-2 al marcador, Arnau Sala donava entrada a Enric per Argi. Ja era un atac a la desesperada. Tres al darrere i tot al davant.
L’Hércules, però, no va patir en excès. Els de Pacheta van estar ben posats i fins i tot podrien haver ampliat l’avantatge . També és cert que Enric hauria reduït distàncies a la recta final, però cap de les seves dues accions claríssimes van acabar en gol.
El marcador, finalment, seria definitiu. L’Olot patia la sisena derrota de la temporada i tancava la catorzena jornada en zona de descens. L’Hércules, tot el contrari. En zona de play-off. El tità fa esclatar el volcà.