L’equip grana queda eliminat de la Copa del Rei als setzens de final contra Osasuna. Pablo Fernández acaba expulsat i el partit es decideix amb un gol en pròpia d’Eric Montes 8.282 persones van assistir al Nou Estadi en la millor entrada de la temporada
La Copa del Rei ha estat feliç i alhora cruel pel Nàstic de Tarragona aquesta temporada. L’equip grana ha arribat als setzens de final i s’ha quedat a les portes dels vuitens. El partit contra Osasuna va ser emocionant, però al mateix temps molt frustrant. En el millor moment dels d’Agné, amb empat a un, l’àrbitre va expulsar Pablo Fernández amb vermella directa per protestar. Amb 10, el Nàstic va aguantar tota la pròrroga, però Eric Montes va marcar en pròpia per sentenciar l’eliminatòria. Així és el futbol.
L’inici d’Osasuna va ser letal. Sense gaires estridències, l’equip de Jagoba Arrasate podria haver marcat fins a tres gols als primers 20 minuts del partit. Chimy Ávila va estavellar una voleia preciosa al pal en la primera acció del partit i Kike García no va perdonar poc després. Un seguit de mals refusos van arribar a les botes del davanter, que no va perdonar.
En una acció molt semblant el mateix protagonista podria haver tornat a marcar, però el seu xut va sortir lleugerament desviat. La conclusió en aquest moment era clara: o el Nàstic reaccionava o el rival sentenciaria el partit. Sigui perquè Osasuna va fer un pas enrere o els grana un endavant, la primera part va acabar amb el partit més equilibrat. Sense cap ocasió clara, això sí.
AGNÉ MOU LA BANQUETA
Calia canviar la dinàmica i Raül Agné va fer un triple canvi al descans i un altre als pocs minuts de la represa. Lupu, un dels ingressats al terreny de joc, va tenir la ocasió més clara del Nàstic. Pablo Fernández va fer una gran acció per banda i va donar la passada de la mort pel romanès, que va rematar molt desviat.
Un dels objectius, que era tenir el partit obert fins el final, s’estava complint. L’altre, el de generar perill, no tant. La inèrcia del marcador obligava al Nàstic a assumir riscos, donar un pas endavant i obrir-se si volia empatar.
PABLO FERNÁNDEZ, D’HEROI A EXPULSAT
Tampoc va caldre una revolució per aconseguir l’objectiu, ja que en una acció aïllada dos dels canvis d’Agné, per fi, van donar fruits. Pochettino posava una centrada molt tocada des de la dreta i Pablo Fernández igualava el partit amb una rematada de cap impecable. De nou, l’asturià tornava a ser decisiu a la Copa del Rei.
L’alegria era màxima, però va durar ben poc. La inèrcia positiva ara bufava a favor del Nàstic, que va tenir una nova ocasió de Lupu. El frenesí va tallar-se en sec quan al minut 84 l’àrbitre va decidir expulsar a Pablo Fernández amb vermella directa. L’expulsió va ser per una protesta de l’asturià i tallava les ales a l’equip grana.
Tot i això, el partit va acabar amb empat a un. El Nàstic afrontava una pròrroga en clar desavantatge. No només numèric, sinó també l’evident de dues categories de diferència entre els dos equips. Osasuna va voler fer sang, sobretot amb un Abde molt vertical que va fregar el gol amb un xut al pal llarg que se’n va anar fora per poc.
FINAL CRUEL
Osasuna, tot i tenir la pilota, no va tenir moltes accions clares. El Nàstic, molt solidari, no patia en excés. Fins que una jugada per banda d’Abde – el millor d’Osasuna – va acabar amb una passada enrere i un gol en pròpia d’Eric Montes que sentenciava el partit. Els grana acabaven socombint de la forma més dura, pel moment i també per la forma. D’aquesta manera l’equip d’Agné s’acomiadava de la Copa del Rei, amb un aplaudiment més que merescut per part dels 8.282 espectadors. Ara toca centrar-se en la lliga.