El futbol base, un negoci

Avui vull parlar-vos d’una situació que m’entristeix profundament, on el títol de l’article pot assenyalar-nos una mica per on vaig. No obstant això, són tantes les circumstàncies de fer caixa amb els joves esportistes que aquesta vegada només em volia centrar en una en concret

Un article d'en Miguel Soto/ FOTO: F.C.
Un article d’en Miguel Soto/ FOTO: F.C.

(Opinió)– Són molts els clubs que tenen infinitat de lletres en els seus equips, on a partir de la C, la D o la E -de forma gradual- van posant a jugadors més i més limitats, en alguns casos, equips que en acabar la temporada han encaixat 300 o 400 gols i tan sols han ficat amb sort un parell d’ells. És lícit?

Segurament molts penseu que sí, perquè és una cosa que s’ha fet infinitat d’anys enrere, però una de les coses més meravelloses a la vida és qüestionar. Jo, potser amb una visió equivocada pensant en l’efecte negatiu que pot tenir en els nois considero que és un error greu -parlant d’edats primerenques on preval l’ensenyament-. No podien fer-se equips més equilibrats a part de l’A i el B? L’obsessió per guanyar, fa que aquests equips quedin completament coixos, i encara amb tot això els entrenadors siguin qüestionats quan tenen molt poc a fer en quant a competició ens referim.

Recordo fa unes temporades enrere en la meva lliga, on  varem quedar 5º, un equip en els dos partits que vam disputar amb ells van rebre un total de 43 gols en contra i cap a favor, una tònica que es repetia jornada rere jornada. Lluny d’alegrar-me, simplement vaig sentir una llàstima i una impotència enormes per la situació, per veure que havien fet un equip que sabien que no podia disputar un sol partit als seus rivals. De debò creien que la resta de “lletres” podien ascendir? No era possible un repartiment just que permetés als jugadors competir?

Estava clar, era un equip per “fer calers”, perquè el club tingués majors guanys. En definitiva, un equip on segur que més d’un jugador a l’any següent no seguiria en aquest meravellós esport, i tot per l’ambició d’alguns en detriment de la il·lusió d’uns nens que no tenien culpa de res, només de voler jugar al seu esport favorit.

Miguel Soto López
Entrenador de fútbol
@Miguel_Soto89