Carlos Martínez i Quim Araujo: dos mags del gol a Can Dragó

Tots dos van formar com a parella de davanters a Premià de Mar i al filial de la Gramenet. Carlos i Quim es retrobaran en un terreny de joc quasi tres anys després al Sant Andreu-Olot del proper dissabte

Quim Araujo i Carlos Martínez // FOTO: Jordi Mestres Rius
Quim Araujo i Carlos Martínez // FOTO: Jordi Mestres Rius

Lluny queda aquell 2009 en el que Carlos Martínez i Quim Araujo, sent dos xavals de poc més de 20 anys, coincidien i golejaven sobre el terreny de joc de Can Peixauet. Ha plogut molt des d’aleshores i ambdós futbolistes, lògicament, han canviat i madurat amb el temps. També han anat a més, passant de la Primera Catalana d’aleshores a la Segona Divisió B actual. Can Dragó, situat a només tres quilòmetres de Santa Coloma de Gramenet, tornarà a veure junts als dos cracks.

A Santa Coloma Carlitos i Araujo van triomfar, però la seva relació ve de encara més lluny. I és que ja van coincidir al juvenil del Premià a les ordres del que després seria també el seu tècnic a la Gramenet B: Alberto Fernández. L’actual pitxitxi de l’Olot valora la seva etapa al club colomenc de la següent manera: “Estic molt content de la meva etapa a la Gramenet. Em van donar l’oportunitat de Segona B sent molt jove i només vull oblidar el darrer any pel tema Tony Thompson”.

Quim Araujo, en canvi, no va arribar a debutar amb el primer equip però comenta que “aquí m’ho vaig passar molt bé i vam viure un ascens de Preferent a Primera Catalana. Aquesta experiència em va permetre fitxar per la Montañesa”. El Mago va marxar a Nou Barris perquè “quan va acabar l’any l’Alberto em va dir que me n’anés perquè ja no podia treure més de mi després de 7 anys. Al principi em va fer mal, però després em vaig donar compte que em va fer un favor”.

Eloy Gila, actual jugador del Llagostera, també formava part d’aquell equip de promeses que ara són realitats. “Quan ets jove et queda molt per aprendre. El futbol madura any rere any i en aquella època Quim i jo encara estàvem molt verds” comenta Carlos, que afegeix que “l’Alberto Fernández és dels millors entrenadors que he tingut i dels que més he après. Gran persona i bon entrenador, que ja ho està demostrant”. Quim al Sant Andreu, Carlos a l’Olot i Alberto al Santboià han trobat premi a la dedicació d’aquells anys.

Retrobament que s’ha fet esperar

Pel que fa als dos protagonistes del reportatge, el darrer cop que van coincidir en un terreny de joc va ser en els duels entre Terrassa i Montañesa la temporada 2010-11. Dos anys han passat des d’aleshores i Quim Araujo explica que “és bonic retrobar-te amb ex companys. Sempre és divertit coincidir al camp amb algú amb el que has coincidit al vestidor. Quan comença a rodar la pilota ens oblidem d’això”. El seu ex company d’equip mostra el mateix punt de vista dient que “a la prèvia i al final parlem sempre quan som ex companys i dins del camp deixem de ser amics”.

El més curiós de tot és que el retrobament pot arribar a ser doble. Sant Andreu i Olot s’enfrontaran aquest dissabte, mentre que si passen ronda de Copa del Rei tornarien a veure’s les cares a mitjans de setembre. “Així és el futbol” ho defineix Carlitos i Quim creu que “seria un derbi molt bonic a la Copa i ho donarem tot cadascú per a mirar pels nostres interessos”.

Què pensen l’un de l’altre?

“Vaig conèixer a Quim Araujo de molt jove. Se li veien molts detalls de jugador de qualitat i diferent de la resta. Té aquesta màgia que et pot sorprendre sempre” i “Carlitos és el millor control i retall que he vist mai. Té molta qualitat i és impossible prendre-li la pilota. Darrerament s’ha destapat com a golejador” són les opinions que tenen l’un de l’altre els dos entrevistats.

Preguntats per si podrien coincidir de nou a un vestidor, ambdós coincideixen en la seva resposta. “Clar que ens agradaria coincidir en un equip de nou. Sempre hem estat junts, ens hem combinat bé i amb els bons jugadors sempre agrada juntar-se” comenta el ‘7’ de l’Olot i el se homònim al Sant Andreu afegeix que “si ens juntem a Segona B o més amunt serà un plaer”.

Paraula d’un llicenciat en Dret (Carlos) i d’un quasi llicenciat en Fisioterapia (Quim). En referència a la vida més enllà del futbol el primer va voler aclarar que “la gent es pensa que el futbol és el millor, però implica molt de sacrifici sobretot a Segona B pels desplaçaments”. Quim, per la seva part, opina que “no ens podem queixar. El futbol és la millor teràpia perquè quan entreno se m’oblida tot. Si no ho fes em faltaria alguna cosa”. Aquestes declaracions van servir de comiat a Can Peixauet, on van recordar el seu passat. La propera cita entre Carlos i Quim serà el proper dissabte a Can Dragó per a seguir fent créixer el seu present, aleshores ja com a rivals.

JORDI MESTRES
jmestres@futbolcatalunya.com