Albert Company: “Volem consolidar el Reus B Cambrils a Tercera”

Bon joc i una línia ascendent marquen l’actualitat d’un filial reusenc que, comandat per l’Albert Company, vol fer un pas endavant i consolidar-se a la categoria

CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Dia de la presentació d'Albert Company // FOTO: cfreusdeportiu.com
Dia de la presentació d’Albert Company // FOTO: cfreusdeportiu.com

Un ascens fulgurant l’ha portat de Segona Catalana a Tercera Divisió en poc més de 5 anys. Després de passar pel Juvenil del Nàstic, l’Amposta o el Benicarló, la temporada passada l’Albert va rebre la trucada del Reus B Cambrils. L’ascens del Lluís Albesa al primer equip va provocar que en Company es fes amb les regnes del filial al febrer. Ara amb una plantilla confeccionada al seu gust intentarà fer competitiu al grup i no patir a final de temporada.

Com està vivint els problemes del primer equip, quines sensacions li transmeten els seus jugadors o com va arribar al club roig-i-negre són, tan sols, algunes de les coses que el jove entrenador ens desvetlla en la següent entrevista.

Com es va forjar el teu fitxatge pel Reus B Cambrils?

Havia renovat amb l’Amposta, encara que amb la condició que, si m’arribava alguna oferta de superior categoria, quedava lliure i així va ser. Vaig rebre la trucada del filial sobre la botzina i quan reps una trucada d’aquestes et fa replantejar-te tot i no pots dir que no.

Arribes per ocupar un lloc al cos tècnic però al febrer agafes les regnes de l’equip per l’ascens de’n Lluís Albesa al primer equip. Et va agafar per sorpresa?

Sí, va ser una situació inesperada, donat que va passar d’un dia per l’altre i els que estàvem dins no sabíem res. Tot i això, ho hem assumit amb la major naturalitat i intentant seguir la línia que portàvem amb en Lluís.

Quina valoració fas d’aquells mesos, des que et fas càrrec de l’equip fins a final de temporada?

Pel que fa a resultats va ser un moment complicat perquè ens vam quedar en terra de ningú, massa aviat. Ens trobàvem lluny del descens, encara que també sense possibilitats de jugar el playoff d’ascens i això va dificultar que poguéssim tenir un nivell competitiu alt ipoder-lo mantenir. Al final de tot s’aprèn i procurarem que no torni a passar.

Creus que l’equip es va relaxar en veure’s en terra de ningú, com tu dius?

Va ser un circumstància més. Crec que van existir altres factors que ens van fer ser menys competitius durant la segona volta com per exemple la falta de maduresa, la inexperiència o la sorpresa que va suposar el canvi de míster.

Aquesta temporada comences a la banqueta des del principi i pots configurar la plantilla al teu gust. Ha canviat molt l’equip?

S’ha rejovenit la plantilla. Hem de tenir en compte que l’objectiu del filial és tenir jugadors sub-23 per abastir al primer equip i per aquest motiu ens hem vist en l'”obligació” de substituir a alguns futbolistes que ja no eren sub-23 aquest any. Podríem dir que mitja plantilla és nova i mitja continua.

Amb 15 jornades disputades, vosaltres 13, quines sensacions et transmet l’equip?

Bon moment del filial que es troba en línia ascendent // FOTO: @ReusBCambrils
Bon moment del filial que es troba en línia ascendent // FOTO: @ReusBCambrils

Molt bones. L’equip està en una bona línia, en una línia ascendent, encara que hem de seguir treballant perquè això és molt llarg i hem d’anar partit a partit.

L’inici, tanmateix, no va ser tan bo…

No vam arrancar malament, l’equip feia bon joc però els resultats no arribaven i, és veritat que vam patir una setmana negra on dels 9 punts possibles no van sumar cap. Aquesta situació ens va fer trontollar una mica perquè veiem que tornàvem a repetir els errors de la temporada passada, que no sabíem aguantar els resultats, que no sabíem llegir els partits, que pecàvem d’inexperiència, no obstant això, ens vam sobreposar i, a partir d’aquell moment no hem tornat a perdre.

Actualment, diries que la classificació no reflecteix el bon joc i el bon treball que esteu realitzant?

Al final sí que ho reflexa perquè aquí no importa si jugues millor o pitjor sinó que manen els resultats, els punts i els gols. De tota manera, anar catorzens és anecdòtic tenint en compte que hi han equips amb 1 o 2 partits menys o sigui que tampoc no ens fixem gaire en la taula.

Què ha de millorar l’equip?

Sobretot, hem d’assolir com a equip el grau de maduresa i experiència que ens demanen els partits i la competició i, d’altra banda, hem de tornar a veure porteria. És veritat que portem dues jornades sense marcar, contra dos grans equips com Terrassa i Llagostera però estic convençut que el gol acabarà arribant perquè el joc i les ocasions hi són.

De quina manera s’aconsegueix assolir aquesta maduresa?

Ens la donarà la competició pura i dura, els moments bons i els dolents. Hem d’aprendre dels errors que ens costen punts, saber assumir les derrotes encara que ens semblin injustes per joc, aprendre a ser pràctics, saber disputar els minipartits que es donen dins d’un mateix matx, assumir riscos quan s’han d’assumir…

Abans hem parlat sobre que ha de millorar l’equip i ara, et vull preguntar en què creus que ha millorat?

Sense cap mena de dubte, en els registres defensius on estem concedint i encaixant molt poc.

Aquesta temporada, també esteu lluitant contra un altre contratemps com són els problemes que està patint el primer equip i que suposa la convocatòria de fins a 5 jugadors teus (Ruben Enri, Martí Vilà, Adrià Arjona, Gonzalo Pereira i Alfred Planas). Com ho portes?

Amb normalitat. Al cap i a la fi és una situació que és dona als filials, potser en aquest cas és una mica exagerat, però el primer equip s’ha de nodrir del B i, tot i aquest handicap, estem demostrant que podem competir a un bon nivell.

Potser el cas més extraordinari és el d’Alfred Planas, amb qui no has pogut comptar ni en un sol entrenament. Què ha perdut l’equip amb el seu ascens?

El desequilibri que havíem signat pel filial. És un jugador que, per exemple, en partits com el de Llagostera on ells es van tancar al darrera amb una acció individual et pot guanyar l’encontre. De tota manera, tenim altres futbolistes com ell.

Que pugin jugadors al primer equip pot ser una bona oportunitat per als altres futbolistes del filial?

I tant. Que hi hagi futbolistes al primer equip fa que altres jugadors que no tindrien tants minuts puguin aprofitar aquesta oportunitat i es facin importants a la categoria.

És difícil ser un filial a Tercera Divisió?

Difícil en algunes coses com, el que et comentava abans, de la manca d’experiència o dependre d’un primer equip però per altra banda, tens coses positives com poder entrenar a les 4 de la tarda, accedir a jugadors de molta qualitat o comptar amb un cos tècnic més ampli. Per a mi més que un problema és un luxe.

Amb tota aquesta situació, el que sí que queda clar, és el bon treball que s’està fent al futbol base del Reus, oi?

S’està treballant fantàsticament i, no només el futbol base, sinó també la direcció esportiva, la qual està portant a terme un treball sensacional de seguiment i de fitxatges.

Per anar acabant amb la primera part de l’entrevista, m’agradaria que expliquessis una mica com juga el Reus B.

Anem de la mà del primer equip i ens identifiquem molt amb ell. Ens agrada ser protagonistes, portar el ritme del partit, el control de la pilota, superar al rival amb joc per terra, pressionar a dalt, sortir jugant des del darrera, practicar un futbol combinatiu…

I quin seria l’objectiu d’aquesta temporada?

Tenim dos objectius molt clars. El primer és millorar el que vam fer la temporada passada, ser més competitius i consolidar l’equip a Tercera i el segon, nodrir de jugadors al primer equip.

La bona salut del futbol base tarragoní

Defineix-te com a entrenador.

Intento ser molt dialogant amb els jugadors, ser empàtic, posar-me al seu lloc i, d’altra banda, amb el cos tècnic posem molt d’èmfasi en els petits detalls que són fonamentals en una categoria tan dura i igualada com aquesta.

Tens algun míster referent?

No, em fixo en tots, tant en els entrenadors que estan a l’elit com en els companys que tinc a Tercera o, fins i tot, en els que entrenen a categories inferiors. Crec que al futbol es pot jugar de moltes maneres i totes t’enriqueixen.

Dialogant i empàtic, així és l'Albert entrenador // FOTO: cfreusdeportiu.com
Dialogant i empàtic, així és l’Albert entrenador // FOTO: cfreusdeportiu.com

Has tingut una evolució fulgurant, passant de Segona Catalana a asseure’t a la banqueta del filial del Reus en 4 o 5 anys. Quin anàlisi faries de la teva evolució?

És veritat que tot ha passat molt ràpidament però segueixo fent coses molt similars a les que feia llavors, sobretot perquè penso que el futbol és futbol, ja sigui a Segona Catalana, a Primera Catalana o a Tercera. Tret d’això, estic molt content amb la meva evolució i estic gaudint del moment, de la qualitat del joc i dels jugadors, dels entrenadors, dels camps.

Quin seria el millor moment que has viscut a les banquetes?

Tinc molt bon record de la temporada que vaig estar a l’Amposta a Segona Catalana, ja que van treballar molt a gust amb el grup, llàstima que no vam poder aconseguir l’ascens i ara a Tercera, doncs poder visitar camps com la Feixa Llarga o l’Olímpic de Terrassa, sempre és bonic.

I de dolents?

Sempre hi ha moments dolents al món del futbol. Evidentment, el que més costa de pair són les derrotes però també a vegades costa que el futbolista t’entengui allò que vols transmetre-li, costa revertir situacions de joc, costa quan les coses no et surten com vols… Tanmateix, això els entrenadors ho portem a l’ADN i hem de saber viure amb aquestes situacions.

Algú com tu, que coneix el planter del Reus i del Nàstic, creus que el futbol base tarragoní gaudeix de bona salut?

Un gran coneixedor del futbol base tarragoní // FOTO: cfreusdeportiu.com
Un gran coneixedor del futbol base tarragoní // FOTO: cfreusdeportiu.com

Sí, jo crec que salta a la vista. Si parlem de Reus i Nàstic són dues pedreres de molt nivell amb entrenadors, també de gran nivell, referents a Catalunya, que tenen als seus dos Juvenils competint extraordinàriament a Divisió d’Honor i tot el futbol base jugant a les màximes categories catalanes. Sense cap mena de dubte, un futbol base amb present i futur.

Llavors, per què costa tant que confiïn en la gent de casa?

Perquè és molt complicat fer el salt al professionalisme, has de ser molt, molt i molt bo i tenir molt de nivell per arribar a un primer equip. Al final, has d’estar al lloc adequat en el moment adequat i, això, no sempre passa. Tant de bo, la mala experiència, a nivell administratiu, que estem patint serveixi per demostrar que hi ha nivell, no només al Reus sinó a la Pobla i demés filials.

Ets molt jove i tens una llarga trajectòria per endavant, et marques alguna fita?

No. M’agrada viure el dia a dia i entenc que en el futbol, igual que he pujat ràpidament puc baixar de la mateixa forma i crec que no val la pena marcar-se cap objectiu o fita. Només em plantejo seguir gaudint i a veure on em porta el futur.