El porter del Bon Pastor atura dos penals en una setmana. En els instants finals de partit, Marcos va donar el títol de la Copa RFEF al Llagostera i també va consolidar la victòria contra el Barça B
Els últims set dies han estat brutals pel Llagostera. Primer, va guanyar la final de la Copa RFEF amb un gol a l’últim minut i després va superar al Barça B en un duel d’infart. Tots dos partits van tenir un protagonista rotund: Marcos Pérez. El porter del Bon Pastor va aturar un penal a cadascun d’ells, especialment destacable l’últim contra el filial blaugrana al minut 85. Als seus 36 anys, està vivint una segona joventut en un club en el que ja acumula quatre temporades.
Per primera vegada en els últims dos mesos el Llagostera té dos dies lliures. Jugar dues vegades per setmana ha estat dur, però amb el títol de campió tot es veu d’una altra manera. “Clar que ha valgut la pena. Han estat dos mesos d’autèntica bogeria positiva i molt bonics”, comenta un Marcos Pérez que és el protagonista de la setmana.
L’alegria és màxima, sobretot “després de com està tothom poder viure això és una cosa brutal i increïble”. Particularment, “la meva setmana és de bojos. D’aquestes que sempre somies i potser mai arriben”. De fet, Marcos mai havia aturat dos penals en una setmana en els gairebé 20 anys que acumula de carrera esportiva.
“L’ERRADA PODIA CONDICIONAR UNA CLASSIFICACIÓ”
“Quan atures un penal en una final o a l’últim minut té molt més mèrit aturar un penal. És més decisiu”, explica un Marcos Pérez que va gaudir encara més de l’aturada pel fet de ser a conseqüència d’una injustícia: “És una errada molt greu que pot condicionar una classificació. Ni ell mateix estava segur de si era penal o no, això és de jutjat de guàrdia. No tinc paraules per descriure el que vam viure ahir”
“Es va fer justícia i ens vam quedar els 3 punts nosaltres”, explica el porter, que ho justifica dient que “si ahir empatem la classificació és completament diferent. No és el mateix anar al camp del líder amb 10 punts que amb 8”.
Aquest any és clau per molts equips de Segona B, ja que pots guanyar una categoria o perdre’n dues. Detalls com aquests importen molt.
“EM SENTIA EN DEUTE AMB EL LLAGOSTERA”
Marcos viu la seva quarta temporada a Llagostera, un club on les ha viscut de tots els colors: “Em vaig quedar després del descens perquè em sentia molt estimat al club. Em sentia en deute amb ells i porto 4 anys aquí”. Un descens a Tercera, un campionat i posterior ascens Segona B, l’aturada pel Covid, la final de la Copa Catalunya o ser campions de la Copa RFEF.
Moltes experiències en molt poc temps per un porter que ara mateix no pensa en emular a Morales: “Veig que ara em trobo bé, fort, àgil i ràpid. No em marco cap termini de retirada”. De moment, amb setmanes com aquesta última, el final de la carrera de Marcos es veu molt lluny.