L’històric club es trobava al pou de la classificació de la Primera Catalana, però ha reaccionat. Sense camp propi i ofegada pels deutes, la Gramenet persisteix. No coneix la derrota el 2015
Quan s’està pitjor, cadascú treu el millor de si mateix. Fa anys que és coneguda la delicada situació de l’UDA Gramenet i els qui poden formar-ne part ja saben què hi trobaran. Un club que ja no juga a Santa Coloma, que ha passat de poder pujar a Segona A a estar en descens a Primera Catalana i al que les males gestions l’han condemnat. Baixar els braços, seria el més fàcil. Jugadors i cos tècnic, però, es mostren decidits a lluitar per aquest escut. Fins al final.
Només així s’explica el què va passar el darrer cap de setmana. David va guanyar a Goliat. L’ara dèbil Gramenet va superar per la mínima al Júpiter. Vèncer al segon classificat demostra dues coses: no baixen els braços i lluitaran fins al final. Aquesta temporada, pel que sembla, no serà com la passada. No es perdrà la categoria abans d’hora.
Conscient de les evidents mancances del rival, el tècnic del Júpiter, Juanjo García, va donar la seva opinió envers els fets de diumenge: “Felicito l’UDA Gramenet per la victòria d’ahir. Un equip que amb tot el que estan patint a nivell institucional té un enorme mèrit competir d’aquesta forma i lluitar així”.
I encara més, si tenim en compte les tres jornades invictes que acumula el conjunt colomenc. Dues victòries i un empat al 2015 han acostat la posició de promoció de permanència a sis punts. La marca, precisament, el proper rival: La Jonquera. Guanyar significaria tenir la salvació a només tres i confirmaria una sensació que comença a ser una evidència. La Gramenet ha perdut moltes coses – masses, potser – però encara conserva sobre la gespa l’esperit que la va conduir a protagonitzar gestes a Segona B i a la Copa del Rei.