Dues victòries, un empat i una derrota és el balanç del Cerdanyola FC en els quatre partits disputats en Tercera Divisió. En la temporada del desitjat ascens, el seu capità Albert Coca vol, primer, mantenir-se i després ja es veurà
Temporada històrica per a un club modest com el Cerdanyola FC, però per a tu estar a Tercera no és nou. Com et prens la teva tornada a la categoria?
Feia tres anys que no competia en Tercera divisió. Havia jugat en aquesta categoria durant els meus primers anys d’amateur, hi vaig estar durant 6 anys en diferents clubs de la categoria, algun dels quals milita ara en categories superiors com el cas del Girona i el Badalona. Personalment tinc moltes ganes i il·lusió a competir en una categoria bonica on hi ha molt bons equips i jugadors, i també de fer les coses ben fetes després fer un any històric amb el Cerdanyola, un club modest en el qual s’estan fent les coses molt bé.
Com esteu preparant l’equip de cara a aquesta temporada?
L’equip ha treballat molt bé durant la pretemporada. S’han incorporat 4 o 5 fitxatges amb experiència en la categoria els quals s’han adaptat molt bé al grup, que venia ja d’una dinàmica positiva en Primera Catalana. La majoria dels jugadors de l’any passat debuten en tercera i tot té un període d’adaptació, encara que cada vegada som més competitius.
Creieu que sou un equip que pot donar guerra en tercera?
Nosaltres sabem com és el nostre objectiu, que no passa per pensar en una altra cosa que no sigui la salvació. Som un equip modest que milita per primera vegada en aquesta categoria estatal. Un club que solament fa sis anys que es va fundar després de la fusió de diversos clubs de Cerdanyola del Vallés. Pas a pas es pot arribar molt lluny. Hem de mentalitzar-nos clarament de quin és el nostre objectiu i no pensar més enllà, la qual cosa és clar és que l’equip que vulgui guanyar-nos haurà de córrer molt, som un equip molt ordenat amb les idees molt clares que això és el principal per a un grup, saber a que juga i nosaltres ho tenim clar.
La passada campanya vas acabar com un dels porters menys golejats. Quines són les teves metes i els teus objectius de cara a aquesta temporada?
Col·lectivament l’objectiu és clar que és la salvació, i, personalment, no vaig a enganyar, m’agradaria com a qualsevol porter ajudar cada partit al meu equip i encaixar els menys gols possibles. Després si em donen el premi al menys golejat molt millor, tots els futbolistes, en aquest cas el porter, som egoistes… com menys gols em fiquin molt millor. I sobretot per sobre del personal està el col·lectiu i signo no ser el menys golejat però que se salvi el meu equip, això ho tinc clar.
Quin ha estat el teu millor moment com a futbolista? I el pitjor?
Jo sempre dic que el meu millor moment està per arribar, però em quedo amb els ascensos a Badalona i Girona a Segona Divisió B i amb l’ascens del meu Cerdanyola a Tercera divisió, en el qual em vaig sentir molt realitzat com a futbolista. Una experiència que no canvio per res, sobretot pels dos anys magnífics i la gent que ens ha recolzat sempre. I els pitjors, està clar que són les lesions que, toco fusta, m’estan respectant els últims anys, però en els meus inicis no em van respectar amb fractures de dits, fractura del turmell i fractura d’una vèrtebra que, per sort, ja vaig passar i puc seguir gaudint d’aquest esport.
L’any passat, segon capità, aquest et toca liderar al grup. Una responsabilitat afegida?
Més que responsabilitat, és un orgull el liderar aquest grup, on no hi ha problemes entre nosaltres, on tot és molt fàcil, ja que tots tenim un objectiu comú i remem tots en el mateix sentit. Porto tres anys aquí i em sento valorat i respectat tant per companys, cos tècnic, junta directiva i afició que des del primer dia ens recolza. Si haig de representar-los, per a mi, és un orgull.
MIREIA SANZ
www.cfc.cat