Ramon Andreu viu des de l’anonimat la realitat del nostre futbol català després del seu pas per la presidència del FC Santboià. Ara pot reflexionar amb major serenitat i es pregunta moltes coses
Des de la posició privilegiada que dona poder veure futbol sense passions ni lligams a cap club, veig amb sorpresa i indignació que qui ens representa a tots els equips, són notícia per tot menys per organitzar competicions.
Justament aquesta seria la seva finalitat, però està molt lluny de la realitat. Tots hem assumit com una cosa normal que el futbol professional fa molt temps que va deixar de ser un passatemps per a ser un negoci lucratiu.
El problema és quan veiem que el futbol modest, el nostre futbol, segueix el mateix camí. Està format per nombrosos clubs que cada vegada tenen més jugadors amb el que això repercuteix a nivell de moviment de diners.
FEDERACIONS ‘TOCADES DE MORT’
Per desgràcia com sempre passa en la vida ‘poderoso caballero es Don dinero’ i tot això porta a molts interessos i molta gent vulgui entrar a la Federació. Unes federacions que, no sols en l’àmbit autonòmic sinó també nacional, semblen ‘tocades de mort’; només es mantenen perquè necessitem a algú que organitzi les competicions, però correm un gran risc.
Si continuem amb el mateix rumb, podem acabar en mans d’interessos totalment privats com la Kings League, cosa que seria la total desaparició del nostre futbol modest.
UN FUTBOL CATALÀ DIVIDIT
Davant unes perspectives tan negres, ningú fa res. El que es veu és una RFEF, amb un president dimitit i una FCF, amb molts problemes i divisions (massa). Després de dues votacions estem igual, sense unitat: una candidatura continuista (sembla que hi ha algun petit canvi, benvingut sigui), una altra, que era la favorita, no la van deixar presentar i una amb mínima representació. Finalment, altra que no acaba d’acceptar els resultats sortits de les urnes. Mal futur té el futbol català sense unitat.
MÉS REPRESENTACIÓ FEMENINA
Últimament estem veient petits aires de canvi, tot viatge comença amb un primer pas. Canvis que ens portin a la Federació que els clubs necessiten, al servei d’ells, no a l’inrevés. Amb directius que no estiguin en cap club, amb més dones dins de la directiva però no per quotes sinó per a deixar-les treballar i aportar.
En resum: una federació on ens sentim representats tots.
PER: RAMON ANDREU, EXPRESIDENT FC SANTBOIÀ