Una setmana per a judicialitzar més el futbol català

No és fàcil entendre ni assimilar, però els dirigents de la FCF ens obliguen a un superesforç jurídic absurd en una setmana per a judicialitzar el futbol català. El dimecres 30 i l’Assemblea poden arribar… o no


L’ACFAC i la Plataforma Per una FCF de tots volen que desaparegui aquesta imatge al futbol català// FOTO: Alex Gallardo

I.U.P.

A falta competició oficial arriba una setmana per a judicialitzar el futbol català. Signatures, declaracions altisonants, nul·la empatia, pèssima comunicació i pitjor transcomunicació condueixen a una setmana amb l’horitzó marcat en el 30 de juny. Pendents, ACFAC i Plataforma PER UNA FCF DE TOTS, és a dir, els clubs, de la decisió d’una FCF a campanya.

Les signatures que es van presentar dimarts passat 15 va ser una ‘bufetada’ per a Joan Soteras i la seva junta, una ‘hòstia’ amb la mà oberta per a rebaixar la prepotència i evidenciar la reiterada mentida.

I, especialment, per a augmentar l’expectació per uns serveis jurídics que facturen i facturen encara que sempre paga el mateix; demanen, reclamen i defensen als directius que els contracten, però paguen els clubs. En definitiva: una setmana per a judicialitzar més el futbol català

UNA SETMANA PER A JUDICIALITZAR

Això és el que s’espera per part d’uns serveis jurídics amb un silenci que deixa els seus contractants amb poder per iniciar accions judicials. “Segons sembla” “tot indica” o similar, però sense proves fefaents perquè el jutge encara no ha dictaminat, decideixen iniciar camí. Així i tot, això és futur.

El primer obstacle de les signatures està superat; ara toca comprovar que els que signen siguin els que tinguin la representació legal dels clubs i que estiguin degudament inscrits.

Seguim: que la Federació entengui que aquestes propostes es poden proposar a l’Assemblea, independentment que es compleixin els dos requisits, de nombre de signatures i dies d’antelació.

Si diu que no s’han d’incloure, als proponents no els queda una altra que anar al Jutjat i ja veurem què diria el jutjat. Atenció perquè difícilment resoldria abans de celebrar-se l’assemblea. En conclusió: que els proponents no es presentessin a l’assemblea i la impugnessin també.

JUTJATS: SABEM COM COMENÇA, MAI COM ACABA

El president Joan Soteras i l'advocada de la Federació María Barbancho, camí dels Jutjats // FOTO: Y.L.
El president Joan Soteras i l’advocada de la Federació María Barbancho, camí dels Jutjats // FOTO: Y.L.

I si s’aprova incloure-les a l’ordre del dia? Perquè, els afectats per les decisions en contra seva podrien impugnar també en el jutjat

Un altre escenari seria que l’Assemblea ordenés a la Junta aplicar aquests acords, i la Junta es negués perquè no els consideri legals o qualsevol altra cosa. En aquest cas, es donaria probablement una altra reclamació de qualsevol dels membres de l’Assemblea als Jutjats.

Aquí dependria del que diguessin els jutjats, en funció de qui donin la raó… I davant això, més recursos…

ELS CLUBS DEL FUTBOL CATALÀ TENEN RAÓ?

Aquest és un altre tema encara que, si es manifesta un terç (400) en contra dels seus rectors, alguna cosa al carrer Sicília fa pudor i no és a roses. Per això les dues plataformes han escollit aquesta línia perquè creuen que és el lògic per als clubs.

Però també han de tenir clar que els serveis jurídics federatius defensaran la posició de la FCF, i veurem fins a on s’arriba. Difícilment s’acceptaran els 6 punts.

I com als proponents, segurament, no els agradarà la posició de María Barbancho, el tema es judicialitzarà segur.

ACFAC i Plataforma Per una FCF de Tots volen donar un gir al present pel bé del futbol català // FOTO: ACFAC
ACFAC i Plataforma Per una FCF de Tots volen donar un gir al present pel bé del futbol català // FOTO: ACFAC

I, ATENCIÓ, perquè, si es presenta alguna demanda, en la qual es demani la suspensió cautelar de l’Assemblea fins que decideixi el Jutge si han de ser incloses aquestes propostes o no.

La veritat és que les propostes plantejades generen un estat d’opinió, de denúncia, un debat interessant alhora que penós. Que ningú oblidi: hi ha una possibilitat que no hi hagi assemblea en la data prevista, però HI HA.

O que se celebri tenint en contra a les plataformes si no s’inclouen les seves propostes… i d’aquí, al jutjat.

UN LABERINT JURÍDIC DE ‘PEBROTS’

Aquest destacat li encantarà al president Joan Soteras. El seu verb testicular l’ha regalat al llarg de les seves 14 delegacions sota la llei del ‘silenci stampa’ i després justificant-lo amb entrevistes a la carta.

Ens comenten un últim obstacle: si s’haguessin de votar les propostes, després de salvar tots els anteriors, es necessita que votin a favor la majoria dels presents a la sala.

Aquí depèn de la capacitat de mobilització de les dues parts i, si entren en joc, les actes notarials i els poders, ens prepararem per a una altra revetlla-

És més, en aquest laberint jurídic de ‘pebrots’ es pot demanar al jutjat la suspensió cautelar dels acords adoptats per l’Assemblea perquè els afectats poden ser l’FCF o altres clubs

Als directius, al president, al director general els afectaria la seva remuneració. I tot aquell que vegi perjudicada la seva posició, reclamarà. Normal. El partit entre juristes ens supera als futbolers, però així ho presenten els primers; els segons poden decidir amb l’ús d’una única paraula: votar.