Tercera Catalana: El grup 10, en un mocador

En dos punts de marge, sis equips que lluiten per l’ascens directe i per la promoció. Iberia, Almeda, Terlenka, Sant Genís-Penitents, Gornal i Santa Eulàlia protagonitzen una Lliga emocionant

LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols
La Lliga es juga a dos punts de diferència a Tercera Catalana 10
Aquests són els protagonistes

Repassant les classificacions de Tercera Catalana a només set jornades d’acabar la Lliga, detenir-se en el grup 10 és sinònim de trobar emoció i incertesa. Els sis primers classificats tenen opcions de les dues places d’honor de la competició, amb gairebé les mateixes possibilitats.

Per davant, set finals on els punts valen or. Un històric del futbol català, el Club At. Iberia, marca la pauta després que el Comitè de Competició li atorgués la victòria del partit del cap de setmana passat contra el Sitges B, en què els suburencs només es van presentar amb tres jugadors. Són 57 punts, un més que Almeda, Terlenka i Sant Genís-Penitents i dos més que els dos clubs de L’Hospitalet de Llobregat que formen part d’aquest grup, Santa Eulàlia i Gornal.

Entre els sis formen un terç dels competidors al grup 10 de la Tercera Catalana, on viuen històrics renascuts com la nova UE Poble Sec, els filials del Martinenc i Turó de la Peira o equips de solera com el Dinàmic Batlló santsenc. Molts d’ells seran jutges de la guerra de la zona alta. Una guerra esportiva que paga la pena seguir, tal com ha anat la temporada. Donem ara un cop d’ull als protagonistes de la lluita per l’ascens a la Segona Catalana.

C.AT. IBERIA – 57 PUNTS

Així celebren un gol els jugadors de l'Iberia // FOTO: @atleticoiberia
Així celebren un gol els jugadors de l’Iberia // FOTO: @atleticoiberia

Després d’un gran inici de Lliga –va sumar 37 dels 39 punts possibles als primers 13 partits- i de patir una mala ratxa entre desembre i principis de gener, l’equip insígnia de La Marina i la Zona Franca aixeca la mà per encarar el camí del retorn a les categories que eren habituals en altres èpoques. Els blancs viuen una temporada emotiva, després de la mort del seu president, José Povedano. Per això volen culminar amb un ascens a Segona Catalana que, com la resta de competidors, haurà de lluitar.

Al capdavant de la direcció esportiva de l’Iberia trobem un exfutbolista que va manar a la defensa del Sants i que també va ser peça important de la desapareguda Gimnástica Iberiana, Fernando Navarro ‘Picolo’. A banda de la gran il·lusió que li generà veure al seu fill, amb qui comparteix nom de guerra, a la defensa del Sants a Tercera Divisió, també lluita per fer que l’Ibèria torni a tenir el paper que anys enrere va fer que fos un dels equips protagonistes de la primera edició del popular Torneig d’Històrics.

L’equip de Nostra Senyora del Port és el millor visitant del campionat, amb 29 punts sumats a domicili, i amb Amadeo Montero ‘Lele’ com a referència ofensiva, amb els seus 11 gols. El hàndicap que pot tenir si segueix la igualtat és la diferència de gols amb els seus rivals. De moment, només li guanya al Terlenka.

El que li resta

  • Martinenc B – Iberia
  • Iberia – L’Esquerra de l’Eixample
  • ALMEDA – Iberia
  • Iberia – Carmelo
  • Dinàmic Batlló – Iberia
  • Iberia – Veterans Catalunya
  • SANTA EULÀLIA – Iberia

CD ALMEDA – 56 PUNTS

Un onze inicial de l'Almeda d'aquesta temporada // FOTO: @salvacj
Un onze inicial de l’Almeda d’aquesta temporada // FOTO: @salvacj

A Cornellà també hi ha il·lusió per l’ascens. L’únic representant de la ciutat en aquesta lluita està a punt de complir 50 anys d’existència. Ho farà al 2020 i somia a fer-ho com a equip de Segona Catalana. L’Almeda reclama el seu lloc a la categoria superior, tot i que viu una temporada de muntanya russa.

Els començaments de l’equip de la franja blava no van ser gaire bons, però la derrota al camp de l’Iberia, a la darrera jornada del mes de novembre, va ser un revulsiu. L’Almeda va encadenar 10 victòries consecutives al campionat, la qual cosa va servir els de Said Houar per arribar fins al liderat de la competició.

No obstant això, l’equip de Cornellà no passa actualment per un bon moment, després d’un març negre en què només ha esgarrapat 2 punts dels 12 en joc i amb derrotes amb rivals directes com són el Sant Genís-Penitents i el Terlenka. En qualsevol cas, fan fortí del seu Municipal, on només han cedit 2 empats i 1 derrota als 13 partits jugats. Dels 63 gols marcats, 30 han estat de dos futbolistes, Gerard Brillas (17) i Oriol Barea (13). Per cert, la Setmana Santa separarà el seu Tourmalet, amb dos enfrontaments directes esfereïdors.

El que li resta

  • Almeda – Chacarita
  • GORNAL – Almeda
  • Almeda – IBERIA
  • Poble Sec – Almeda
  • Almeda – Sitges B
  • Martinenc B – Almeda
  • Almeda – L’Esquerra de l’Eixample

CF TERLENKA BARCELONISTA – 56 PUNTS

La plantilla del Terlenka, a la presentació de la temporada // FOTO: CF Terlenka Barcelonista
La plantilla del Terlenka, a la presentació de la temporada // FOTO: CF Terlenka Barcelonista

Canviem de banda a l’Autovia de Castelldefels. A El Prat de Llobregat i, més concretament, a Can Estruch, també es viuen dies de molta esperança, de la mà d’una entitat amb molta solera, com es pot llegir a la seva història. El Terlenka s’ha guanyat un lloc a la zona alta després d’una bona ratxa a les cinc últimes jornades, amb cinc victòries que catapulten els de Raúl Muñoz.

Equip rocós en defensa, és el menys golejat de la categoria, amb 27 dianes rebudes als 27 partits jugats. De fet, un dels motius de l’ascensió dels tèxtils és aquesta fortalesa, ja que als darrers sis partits només han encaixat un gol, amb Itiel Montenegro i Ian Yeromm Martínez sota els pals. Davant, Sergio és l’artiller, amb 14 gols. Dos d’ells van encarrilar l’important triomf d’ara fa dues setmanes al camp de l’Almeda.

Amb 450 jugadors i jugadores, el Terlenka fa una gran tasca de futbol formatiu, com a hereu d’aquella Escola Futbol Prat Blaugrana de les darreres dècades. L’aportació en metodologia del mític Sergio Dorado, qui aquesta temporada col·labora des de la distància ja que treballa al Valladolid, ajuda a un equip pratenc que no vol que la bona ratxa s’aturi.

El que li resta

  • Dinàmic Batlló – Terlenka
  • Terlenka – Veterans Catalunya
  • SANTA EULÀLIA – Terlenka
  • Terlenka – Ciudad Cooperativa
  • Turó Peira B – Terlenka
  • Terlenka – SANT GENÍS-PENITENTS
  • La Florida – Terlenka

SANT GENÍS-PENITENTS CD – 56 PUNTS

Una mostra del 'feeling' al Sant Genís-Penitents, el dinar per celebrar el darrer triomf // FOTO: @SGPENITENTES
Una mostra del ‘feeling’ al Sant Genís-Penitents, el dinar per celebrar el darrer triomf // FOTO: @SGPENITENTES

No està essent una temporada gens fàcil per a un modest club barceloní, el Sant Genís-Penitents, que planta cara també a la zona alta. Dels problemes amb uns veïns de la zona del Municipal de Sant Genís per poder entrenar en condicions al seu camp, fins a una onada de robatoris i destrosses –quatre en un mes!- a les seves instal·lacions. Malgrat tot, l’equip producte de la fusió entre el Penitents i el Sant Genís el 2008 viu un dels seus millors moments esportius.

Amb Pablo Martín a la direcció esportiva i Sergio ‘Davorcito’ González a la banqueta, el Sant Genís-Penitents ha posat la directa al 2019, on només ha perdut un partit. Va ser el 13 de gener, a La Satàlia, contra l’APA Poble Sec per 5-2, al darrer partit de la primera volta. Des de llavors, 8 victòries i 2 empats. Des del 10 de març, els vermells han enllaçat quatre triomfs seguits i no volen que acabi la festa.

Una dinàmica molt positiva per un equip unit en l’esforç, a més de ser, amb l’Iberia i el Santa Eulàlia, el qui més partits que guanya aquesta temporada com a visitant, amb 9. Eric Ronaldo Ochoa, autor de 19 gols, i Marc Collins, amb 11, són les seves armes ofensives en una temporada que vol ser històrica a la barriada de Sant Genís.

El que li resta

  • Veterans Catalunya – Sant Genís-Penitents
  • Sant Genís-Penitents – SANTA EULÀLIA
  • Ciudad Cooperativa – Sant Genís-Penitents
  • Sant Genís-Penitents – Turó Peira B
  • Sant Genís-Penitents – La Florida
  • TERLENKA – Sant Genís-Penitents
  • Sant Genís-Penitents – APA Poble Sec

UD GORNAL – 55 PUNTS

Aquest és el Gornal 018-2019 // FOTO: @mikirodriguezz
Aquest és el Gornal 2018-2019 // FOTO: @mikirodriguezz

Encara amb el regust amarg de la derrota a casa contra el Martinenc B en un partit boig (3-5), el Gornal es manté en els llocs d’esperança. En el seu cas, de tornar a una Segona Catalana que va perdre la campanya anterior. L’equip de L’Hospitalet de Llobregat havia enllaçat set triomfs consecutius, la qual cosa li permetia somiar fins i tot amb la primera posició del grup 10.

Actualment empata a punts amb el seu rival ciutadà, el Santa Eulàlia al qual, per cert, rebrà a la penúltima jornada. Un equip que coneix molt bé el seu entrenador, Miki Rodríguez, qui treballa amb un bon coneixedor d’aquestes categories, Karem el Griri, per fer que el Gornal doni batalla fins al final. Una de les seves armes és el gol. Els hospitalencs són l’equip més golejador de la categoria, amb 80 dianes i golejades com les darreres contra el Chacarita (6-0) i el Poble Sec (8-0).

Una mostra del seu poder ofensiu és que només s’han quedat sense veure porta en un partit en tot el campionat, el 2 de desembre a L’Energia, contra el Dinàmic Batlló (2-0). I com no podia ser d’una altra manera, compten amb el Pichichi del grup, un futbolista conegut al futbol català com és Àlex Macanaz, el popular Maca, qui ja ha celebrat 22 dianes aquesta temporada. Entre ell i Jordi Galindo (18) han marcat la meitat dels gols d’un Gornal al qual s’ha de tenir en compte.

El que li resta

  • L’Esquerra de l’Eixample – Gornal
  • Gornal – ALMEDA
  • Carmelo – Gornal
  • Gornal – Dinàmic Batlló
  • Veterans Catalunya – Gornal
  • Gornal – SANTA EULÀLIA
  • Ciudad Cooperativa – Gornal

CF SANTA EULÀLIA – 55 PUNTS

Una imatge del partit Chacarita - Santa Eulàlia // FOTO: @jordiestopi
Una imatge del partit Chacarita – Santa Eulàlia // FOTO: @jordiestopi

Un altre equip de L’Hospitalet completa el grup d’aspirants. Els seguidors acèrrims del futbol català recordaran que, a principis del segle XXI, entre 2002 i 2004, el Santa Eulàlia vivia els seus moments més esplendorosos, amb el primer equip jugant al grup únic de Primera Catalana. Han passat uns quants anys i ara, el CF Santa Eulàlia presenta candidatura a l’ascens a Segona Catalana, essent jutge i part.

Només cal veure el calendari dels de David Rodríguez. En els set partits que els hi resten, s’han d’enfrontar a quatre rivals per l’ascens. I per postres, dos dels tres oponents que hi queden (APA Poble Sec i Chacarita) lluiten per la permanència. És evident que no es poden permetre cap mena de relaxament.

La baixa del seu màxim golejador, Riki Pascual (20 gols), fitxat per la Gramenet ara fa pocs dies, ha estat un dels bastons a les rodes dels blanc-i-vermells, en una temporada que va començar perdent tres punts als despatxos contra l’Almeda –van guanyar 5-1 però els de Cornellà van reclamar alineació indeguda-… però guanyant altres tres punts en les mateixes circumstàncies, després d’empatar 1-1 al camp del Poble Sec. Ara, amb els seus 55 punts, els del carrer Aprestadora s’han guanyat el dret a somiar amb un ascens que, pels enfrontaments directes, poden tenir a les seves mans.

El que li resta

  • Santa Eulàlia – Turó Peira B
  • SANT GENÍS-PENITENTS – Santa Eulàlia
  • Santa Eulàlia – TERLENKA
  • APA Poble Sec – Santa Eulàlia
  • Santa Eulàlia – Chacarita
  • GORNAL – Santa Eulàlia
  • Santa Eulàlia – IBERIA

Les cartes són damunt la taula i, tret de daltabaixos, l’emoció seguirà fins al final en un grup 10 on només un dels sis candidats triomfarà i un altre haurà de buscar l’èxit a la promoció contra un altre segon de la categoria. Queden set jornades d’infart. Per qui aposteu?