Víctor Oribe deixa el FC Vilafranca després de nou anys i mig al club. El capità deixa unes xifres espectaculars al degà penedesenc, on ha jugat 242 partits i ha marcat 85 gols
Totes les històries, fins i tot les més boniques, tenen un final. La de Víctor Oribe amb el FC Vilafranca, també. El gran capità, un dels puntals de la millor etapa històrica del club va decidir posar punt i final a la seva etapa a la capital de l’Alt Penedès. Motius personals i familiars han pesat més a una balança que no podia tenir una altra decisió. Oribe deixa el Vilafranca com el quart jugador amb més partits de la història del club i jugarà a prop de casa. Ningú oblidarà la seva esquerra al degà penedesenc. Ara comença una nova etapa al Reus FC Reddis.
Com ha pres la decisió de deixar el Vilafranca?
A l’estiu ja vaig tenir en ment el fet de no renovar i entre l’Iván i el president em van convèncer. L’únic que m’ha fet prendre la decisió és que Vilafranca em cau gairebé a una hora de casa, tant d’anada com de tornada. Tinc un horari laboral a torns i un nen de sis mesos, la dona treballa i jo també al costat d’Ascó. Estar tot el dia a la carretera no és agraït, però el club va intentar fins l’últim moment que no marxés. Abans de la roda de premsa encara lluitaven perquè acabés l’any, però ha estat una decisió meditada de molts mesos. La gent es pensa que em retiro i jo no em retiro, sinó que simplement seguiré jugant a una categoria inferior a cinc minuts de casa. És el que necessito ara mateix, estar tranquil, no passar el dia a la carretera i gaudir del futbol però a prop de casa. Sap greu pel Vilafranca, per deixar-los a mitja temporada. Però aquest any no estava al 100% i faltava dues setmanes de cada sis i per estar així no val la pena. He decidit gaudir del futbol a prop dels meus.
Ja ha decidit on jugarà a partir d’ara?
Sí, ho tinc gairebé tancat, però encara no es pot dir. No trigarà molt a sortir, de fet avui quan acabi de treballar i ho acabarem de tancar. Només et dic que estaré a cinc minuts de casa.
“L’ESTIMA QUE TINC AL VILAFRANCA ESTÀ DEMOSTRADA”
Li ha costat prendre la decisió?
M’ha costat molt no, moltíssim. Per tot. L’estima que li tinc al Vilafranca ha quedat més que demostrada, no cal que l’expliqui. Durant nou anys i mig he tingut l’oportunitat de marxar cada temporada i no ho he fet perquè estava molt a gust. No he valorat ni els diners, ni res. He valorat estar bé i a Vilafranca m’ho han donat tot. Marxar de casa teva és difícil, però crec que em queden anys de futbol. Sóc una persona que es cuida, que ho viu i que al final intentaré allargar la meva carrera futbolística tan com pugui. Ha estat molt meditat de fa mesos, no d’un dia per l’altre. Al president fa dos mesos li dic que al gener parlàvem, tenia la idea bastant clara i m’ha costat.
La seva història amb el Vilafranca és una mica rara per això que comenta, per la fidelitat tot i les circumstàncies.
No he marxat mai perquè he valorat sempre el fet d’estar bé i de gaudir del futbol. Arriba una edat a la que tu saps que no viuràs del futbol i no seràs jugador professional. T’has de donar compte tu i jo ho vaig saber amb 24 anys. Podria haver jugat a Segona B? Mai se sap. Però vaig decidir per tema laboral, familiar i de com de bé estava al Vilafranca quedar-me aquí. No m’arrepenteixo, potser sí que m’hagués agradat provar l’estranger o cap amunt però estic molt tranquil.
Amb què es queda de l’etapa a Vilafranca?
Em quedo amb la gent, sobretot amb l’afició i amb el que hem viscut junts. Tots els moments bons i els dolents també, que és quan més s’apren. Em quedo amb tot dels nou anys i mig. No canviaria res de la meva etapa al Vilafranca.
“EL DIA DE LA MONTAÑESA VAIG SER MOLT FELIÇ”
I si ha de triar un moment?
Bé, el partit de la Montañesa que ja ho sap tothom. Aquell va ser un dia molt feliç i és un dels moments amb els que em quedo. Amb els playoff també, el dia de l’ascens al camp del Granollers que no va poder ser.
I amb un gol?
Els dos gols del dia de la Montañesa o el del dia de la Jonquera, per exemple.
Si fa la vista enrere ha coincidit amb la millor etapa històrica del Vilafranca.
S’ha ajuntat tot i tot ha funcionat a la perfecció. Els vestidors han estat sans, la junta i el president increïbles. Mira, gràcies a això puc dir que he estat nou anys i mig i això és difícil a Tercera Divisió. D’aquests hem patit només dos anys, la resta els hem gaudit i han anat passant jugadors molt bons. La base d’aleshores amb el pas dels anys ja s’ha anat acabant i això és llei de vida. La meva va acabar ahir i ja està.
“M’HO HAN POSAT MOLT FÀCIL I HE DONAT EL MILLOR DE MI”
El Lluís Montaner posava ahir les dades. Són 242 partits i potser la més destacable són els 85 gols oi?
No sóc un davanter pur, sinó un mitjapunta. He gaudit del futbol, he estat bé i m’ho han posat molt fàcil. Així pots donar més de tu i tot va més fluid. He tingut la sort de marcar 85 gols, he ajudat molt l’equip i això és el que compensa. Els gols és una dada només.
Deia que intentarà seguir al futbol. Encara li queda corda a Víctor Oribe?
Molta gent m’ha parlat a les últimes hores i la majoria em deia que em retirava. Però no és així, que deixo el Vilafranca però per jugar al costat de casa. Segueixo al futbol, que tinc 33 anys, i encara em queda corda i soroll per fer. Aquest any no serà a Tercera Divisió i intentarem lluitar per tornar a la categoria.