Natxo González només ha entrenat a Alavés, Sant Andreu i Reus Deportiu en 20 anys a les banquetes. Al Baix Camp anhela arribar al futbol professional, que només va tastar durant uns mesos a Vitòria
JORDI MESTRES @jordimestres7
El vitorià José Ignacio González Sáenz (1966) ha viscut la seva vida a cavall entre el seu Euskadi natal i Catalunya. Amb el futbol com a fil conductor, s’ha guanyat un prestigi a base d’èxits. És un entrenador de projectes més que d’equips, ja que només n’ha entrenat a tres durant 20 anys. Se’l recorda i respecta a Alavés (10 anys), Sant Andreu (4) i, com no podia ser d’una altra manera, a Reus (6). Sempre se l’ha associat al bon futbol, encara que no li agrada tancar-se en un sol estil. Amb tot, es troba d’avant d’un play-off, un més al seu historial. La possibilitat de campionar, com ja va fer amb el Sant Andreu o l’Alavés, està a un partit. El futbol, al que ha donat tant, encara li deu una. El millor encara està per venir.
Sempre lluitant pel campionat. Fins i tot es va parlar de ‘lliga de dos’, però Déu n’hi do com ha costat assegurar el play-off.
La Segona B és complicada. El grup 3 té fins a 8 aspirants clars per a les posicions de privilegi i no és fàcil. Costa molt, com s’ha demostrat.
No només la lliga. Gairebé sempre un play-off depèn de la posició en la que hi arribes.
El primer objectiu està aconseguit. Tenim la possibilitat de barallar pel primer lloc. Hem estat així tota la temporada. Sabem que no depenem de nosaltres i que si guanya el Villarreal ja ho aconsegueix. El més important és guanyar a Cornellà, que no és poc, i acabar com a primers si es pot. És un avantatge, però tampoc tant. No veig just que després de 38 partits puguis pujar en una sola eliminatòria, però està muntat així. De no quedar primer, em dóna igual quedar segon o tercer. Mai se sap.
Guanyi qui guanyi, serà just. El duel, la veritat, ha estat tan prolongat com atractiu. Fins i tot aguantant un empat a Villarreal… amb 11 contra 8!
I més amb 8, perquè ens van expulsar a tres. Estar disputant la primera posició és per a valorar-ho. El Villarreal B està per sobre de tots per potencial i li dono molt valor lluitant amb ells. Acabi com acabi la diferència serà mínima i veurem com acaba.
Un Villarreal B que té els dos màxims golejadors del grup i ha fitxat al tercer. Com ho veu?
Per a mi fer això és adulterar la competició. Després de permetre’s fitxar un jugador com Carlitos… Al final la resta lluitem amb el que tenim per a arribar a la seva alçada.
Una de les claus del Reus és la continuïtat. 15 futbolistes de la temporada passada.
En qualsevol projecte s’ha de buscar una estabilitat. L’any passat, el primer, teníem ambició d’estar amb els millors i ho vam aconseguir. A partir d’aquí vam aprofitar la base de futbolistes per a donar continuïtat a la idea i reforçar les necessitats. Aquesta temporada és prolongació de l’anterior.
El mateix passa amb vostè. Només ha entrenat Alavés, Sant Andreu i Reus en 20 anys de carrera.
És una cosa de la que em sento orgullós. Vol dir que els diferents projectes no hi he estat de pas, sinó que he estat vàries temporades en cada club. Això em fa sentir bé, perquè es valora la feina que un fa i més sabent com està avui en dia el futbol. Que a la mínima et pengen.
Està pendent del Sant Andreu?
Per suposat. Sé que hi ha problemes amb el ‘senyor’ Camino. Clar que és especial el Sant Andreu. Vaig passar quatre anys al Narcís Sala vivint emocions molt fortes.
Un ascens a Segona B, un descens a Tercera, un campionat de Tercera i un play-off de Segona B. Natxo González ha viscut de tot en els més de 200 partits com a entrenador del Reus.
El que està clar es que tots els anys que porto a Reus cada final de temporada hi ha emocions fortes. Per play-off, ascensos o descensos. Cada any aquí el final ha estat emocionant.
Millor així que no estar de vacances.
Al final si he tingut continuïtat és per complir els objectius marcats. A Reus he viscut la màxima satisfacció, el pitjor com un descens i sí que asseguro emocions fortes (riu).
Com una eliminatòria de Copa del Rei contra el finalista de la Champions.
Arribar a setzens són només tres eliminatòries. Quan arribes a setzens pots pensar que s’ha de gaudir, però no ens equivoquem. Representem a un club i en aquest aparador s’ha de donar una bona imatge i un cert nivell. Que el Reus soni com un equip interessant. Ho vam aconseguir. L’Atlético no es relaxa ni als entrenaments i vam sortir molt satisfets. Espero poder dir que a la Copa del Rei ens va eliminar el campió d’Europa. Podríem ‘xulejar’ una mica tots.
Del global contra el Bayern (2-2) i contra el Reus (3-1) va de poc.
No hi va haver molta diferència en el resultat, però en joc el Bayern va ser d’un altre món.
Parlant del Bayern. Natxo González s’ha enfrontat directament a Guardiola, Luis Enrique o Simeone, però està a Segona B. On hauria arribat si fos ex futbolista professional?
Sense cap mena de dubte és més difícil per a entrenadors com jo. S’ha de lluitar contra ex futbolistes que sense cap experiència els hi donen projectes de Primera Divisió. No s’hi pot lluitar contra això i en determinats moments et pot generar certa frustració. Ho tinc assumit i el que faig és intentar fer bé les coses. Esperant que algú confiï en tu en categories superiors i sinó pujar on estic, perquè és la única forma de fer-se un lloc. És el que em queda.
Entre Guardiola, Simeone o Luis Enrique amb qui es queda?
Aquest debat d’estils de futbol no m’agrada. M’agrada el Bayern. El partit de tornada contra l’Atlético va ser quasi la perfecció. M’encanta l’Atlético de Madrid. Com competeix amb menys arguments que molts. Eliminant els dos millors. No sóc addicte a una forma de joc, sinó que els bons equips són els que s’adapten a diferents situacions. El Bayern, això sí, és el que més m’agrada. Tots els camins porten a l’èxit. Només cal mirar quin equip ha guanyat la Premier aquest any. Això és bo. Durant uns anys semblava que només servia el futbol del Barça de Pep i s’està demostrant que altres tipus de futbol també poden donar resultat. Tracto de dominar com més registres millor en els meus equips.
Continuarà…