Golejador, pare i psicòleg. L’històric davanter del futbol català viu una nova etapa al CF Igualada, el club on va debutar. No hi ha obstacle que aturi al lluitador Marc Sellarès. Aquest és el seu psicoanàlisi
Quan el futbol acaba per un jugador moltes vegades és traumàtic. No és el cas ja que el nostre protagoniste no lamenta el que deixa enrere, sinó que mira amb ganes el que té per davant. Aquest és el psicoanàlisi de Marc Sellarès, ara al CF Igualada, en el PODCAST de Futbolcatalunya.
“La capacitat de corregir i adaptar-nos als canvis que estem patint ens farà ser més reactius i estarem preparats abans que ens vingui el cop”, explica el nostre psicòleg quan li preguntem pel Covid. Amb aquesta pandèmia, “hem de donar-nos ànims i ser optimistes, però a la vegada tenir un ull per anticipar i no reaccionar tard”.
En poc més d’un any Marc Sellarès va veure’s forçat a deixar el Reus. Un breu pas per l’Inter Escaldes d’Andorra va precedir a una etapa al cos tècnic de Robert Moreno pel Mónaco. Del principat ha tornat a l’Igualada, on tot va començar. A la seva ciutat natal, comparteix cos tècnic amb Santi Triguero.
“UN PSICÒLEG M’HAGUÉS AJUDAT MOLT”
“La figura del psicòleg és imprescindible dins del món del futbol. Aquesta aturada afectarà en un futur. Tenir un psicòleg orienta i ajuda i dóna eines emocionals a tothom”, explica l’ajudant d’en Marc Cabestany, que afegeix que “quan no tens psicòleg et sembla que vas trobant el teu camí. Tots tenim un psicòleg dins nostre”.
I és que “un psicòleg m’hagués pogut fer aconseguir en un any el que vaig fer en tres”. També, en el moment més dur de la seva carrera, el càncer testicular que li van diagnosticar quan jugava al Reus: “El meu pitjor moment va ser la retirada. Vaig intentar maquillar-ho i van ser 5 mesos de lluita. Vaig entrar al cos tècnic del Reus com a psicòleg i vaig voler jugar al Morell. No volia retirar-me fora del camp”, afegeix en Marc Sellarès.
“Ja no ploro més pel Reus Deportiu”
Pel que fa al nostre futbol, segons Marc Sellarès “el futur del futbol modest és incert i fa patir molt. Desitjo que el futbol català segueixi viu, siguem optimistes que tot tornarà a estar com abans”. I per acabar, un últim missatge per la família roig-i-negra: “He plorat molt pel Reus, me’l sentia molt meu i I ja no ploro més. Ha estat molt trist, però ara han de començar de 0. Que els pirates que van provocar això no apareixin més”.
