L’equip grana supera per la mínima al Racing de Ferrol, amb un gol de Nil Jiménez. La defensa, una vegada més, va ser clau per l’equip de Raül Agné, que jugarà la final per l’ascens a Segona A contra el Villarreal B
El Nàstic 2021-2022 és un equip fet per un playoff. Defensivament sublim, que sap jugar amb el tempo dels partits i que competeix des del primer minut fins a la última jugada del partit. La semifinal contra el Racing de Ferrol va tornar a demostrar les virtuts d’un equip que s’ha refet, i de quina manera, des de la derrota a la Nova Creu Alta. A partir d’aleshores cinc victòries consecutives, amb un sol gol encaixat.
I és que defensar és un art i l’equip grana el domina a la perfecció. De fet, sobre la gespa d’un Balaídos pràcticament buit – això ja mereix un article a part – s’enfrontaven les dues millors defenses de la Primera RFEF. El Racing de Ferrol havia encaixat 26 gols en 38 jornades i el Nàstic 30.
DOMINI DEL RACING DE FERROL, ANGÚNIES PEL NÀSTIC
Es preveia un partit tancat, però d’entrada el domini va ser dels gallecs. No valia a badar i als dos minuts el Racing ja va tenir la primera clara. La verticalitat de l’equip de Parralo feia mal al Nàstic, sobretot per la banda d’Heber Pena. Aquest punt, el de la dreta defensiva grana, era el que s’havia d’ajustar.
Pol Domingo, sempre complidor, estava superat i entre Ribelles i Robert Simón havien de fer les ajudes. Així va ser, ja que amb el pas dels minuts el Nàstic va sentir-se millor, menys angoixat i més segur de si mateix. A l’equador de la primera part, de fet, ja va arribar la primera rematada en una acció a pilota aturada.
Aquest factor, el de l’estratègia, havia de ser clau en un partit d’aquestes característiques. I és que el duel es va anar convertint en més tancat, amb faltes contínues i moltes interrupcions. El Nàstic es va refer d’aquesta manera, fins al punt d’arribar al descans amb empat a zero. No encaixar i deixar passar els minuts era clau per seguir vius i això l’equip d’Agné ho tenia clar.
MERAVELLA DE ROMERA I GOL DE NIL
El Nàstic no tenia pressa i sabia el guió que li convenia. Aguantar i aprofitar la que es tingués. No hi havia una altra. La pissarra d’Agné va funcionar a les mil meravelles, ja que el primer xut a porta del Nàstic va acabar en gol. Pablo Fernández va filtrar la bola, Dani Romera la va punxar amb un espectacular control i Nil Jiménez va acabar la jugada.
Era l’estrena del jove extrem amb la samarreta grana i aquest gol obria un nou panorama a partir d’aleshores. S’obria el partit, amb un Racing de Ferrol nerviós, que no tenia una altra que arriscar. La voluntat dels gallecs va xocar amb el plantejament d’un Raül Agné que va estar sublim tan en el pla de partit com en els canvis.
MANU GARCÍA, SALVADOR
L’entrenador de Mequinenza va refrescar les dues puntes per pressionar millor, va donar aire a la medul·lar amb Jannick Buyla i va tancar la banda dreta al final canviant Robert Simón per Albarrán. Però s’havia de patir, i el Nàstic va tenir més angúnies al temps afegit que no a tota la segona part.
Primer, Manu García va refusar una falta d’Álex López i després el porter grana va salvar-ne dues de consecutives al minut 94 i 95. Tot i els ensurts, el Nàstic deixava la porteria a zero per quart partit consecutiu i es classificava per la final. El rival serà el Villarreal B, que va caure per la mínima al Nou Estadi i va empatar a zero contra el grana al Mini Estadi. Què passarà a Galícia? Ho sabrem el proper dissabte, però aquest Nàstic ha demostrat que mereix plena confiança.
