Una greu lesió de turmell el va mantenir un any lluny dels terrenys de joc, però David Rodríguez Miquel ‘Rodri’ ha sapigut retrobar el bon camí. Als seus 31 anys encara li espera gaudir del futbol i ho vol fer en el Molins
@EduardoBerzosa3
Que lluny queda quan Rodri es va estrenar en la selecció aleví de Catalunya! O quan va debutar amb una selecció infantil de Barcelona! El futbol juvenil i amateur li tenia reservades la cara i creu d’aquest esport. Mataró i Barça (juvenils) van donar pas a Blanes (Tercera divisió), Terrassa (2b), Vilassar de Mar (1a cat i Tercera), Vilassar de Dalt (1a cat), Vic (1a cat), Mataró (1a cat i 2a cat), Jupiter (1a cat), Masnou (2a cat), Argentona (1a cat) i Molins (2 cat).
Amb el desig d’ajudar a l’equip mataroní i no passar les dificultats del curs passat, aquest davanter barceloní (31 anys) arriba amb la mateixa il·lusió que quan començava. Ha sapigut patir i tornar a temps. Tres respostes són suficients per a escoltar la veu de l’experiència.
Tocarem fusta perquè sembla que la competició donarà inici aquest pròxim Octubre.
Això és bo sota el meu punt de vista, és una bona notícia. Igual que per a qualsevol altra activitat i que cadascú torni la seva vida a la normalitat com més aviat millor, entenent sempre que cal complir les mesures de seguretat que ens manin. Al final crec que cal aprendre a conviure amb el virus i com més normalitat hi hagi millor.
“Som conscients de la dificultat que suposa aquesta categoria”
Com veus aquest subgrup 2a de Segona Catalana?
La meta tant del club com de l’equip és salvar-se, serà el segon any en la història per a aquest club en Segona catalana i som conscients de la dificultat que suposa aquesta categoria perquè tenim l’experiència de l’any passat; penso que el grup ha après sense perdre l’essència de club familiar i grup d’amics. Penso que competirem cada partit per a aconseguir l’objectiu. Estem capacitats.
Del passat què rescataries? Quins són els teus millors records?
Segurament, la meva etapa juvenil a Mataró, ja que gràcies a aquest bon any em va ajudar a fitxar pel Barça al costat de l’època en la qual vam aconseguir ascendir amb el Vilassar de Mar a Tercera. Aquestes han estat les dues millors temporades per a mi. Vaig viure coses molt boniques en el Barça, que mai més tornaré a viure, tant futbolísticament com en el terreny personal. El meu primer any com a amateur a Blanes va ser molt bo, tant que em va ajudar a fer el salt a 2a B amb el Terrassa i al final aquests anys queden gravats. I a partir d’aquí l’any de l’ascens amb el Vilassar de Mar encara que vaig patir una lesió molt greu de turmell que em va apartar un any del futbol i el meu cap va començar a prendre-m’ho més tranquil·lament, d’una forma més secundària.