Els quadribarrats perdonen tres ocasions clares en una primera part memorable al Wanda Metropolitano. L’equip de Simeone va enllestir l’eliminatòria en sis minuts a la represa
JORDI MESTRES @jordimestres7
El Sant Andreu està eliminat de la Copa del Rei, però s’ha guanyat el respecte de tothom. El resultat final (5-0 global) no reflecteix l’esforç d’un equip que ha sabut competir contra un rival tres categories superiors. De fet, l’equip d’Azparren ha estavellat dues rematades a la fusta en una eliminatòria tan històrica com cruel. L’Atlético de Madrid la va enllestir per la via ràpida al final després de veure que superar els quadribarrats no és tan fàcil.
El guió de la segona part del Narcís Sala va tenir continuïtat al Wanda Metropolitano. 35 dies després, la imatge andreuenca va ser com aleshores: immillorable. Azparren tenia molt clar què tocava i l’equip ho va entendre a la perfecció. La premissa eren pilotes llargues a Elhadji. El davanter, especialment entonat, les lluitava totes i el poc risc d’aquesta aposta provocava que l’Atlético no tingués contraatacs. La fórmula, més que senzilla. Poques pèrdues i menys perill.
A l’equip de Simeone no li incomodava que el Sant Andreu tingués la pilota. Es jugava, en definitiva, al ritme que proposava el conjunt quadribarrat. La millor notícia era que les tres categories de diferència no es notaven. Així, anaven passant els minuts i els ensurts no es donaven a la porteria de Segovia, sinó a la d’Adán.
El Sant Andreu perdona…
El porter local va tenir feina. Primer, va treure el peu en un xut de Josu que semblava a porta buida i després va refusar una rematada de cap picada d’Elhadji. Les dues ocasions van ser clares, però la tercera encara més. I és que novament Elhadji va donar-li amb la testa per a enviar la pilota al pal. Era la segona rematada a la fusta d’un Sant Andreu sense sort en aquesta eliminatòria.
Per part local l’únic destacable va ser un xut creuat de Kalinic que va sortir fregant el pal. L’afició matalassera va acomiadar amb xiulets als seus al descans. El Sant Andreu signava una actuació memorable en un gran escenari com el Wanda Metropolitano.
… i l’Atlético no
Simeone veia que el seu equip no rutllava i va fer un doble canvi al descans per canviar les coses. Toni Moya i Gelson deixaven el seu lloc a Rodrigo i Lemar. Aquest últim, precisament, només va trigar tres minuts a estrenar el marcador. Dues ocasions van precedir un xutàs del francès, que va donar al pal i va entrar a la porteria de Segovia. L’Atlético mostrava una altra cara molt millor.
El gerro d’aigua freda va ser enorme, però es va engrandir encara més quan cinc minuts després Kalinic feia el segon. L’Atleti va anar per feina i va enllestir la eliminatòria en una arrencada fulgurant a la represa. De fet, en sis minuts els locals no en van fer dos, sinó tres. I és que Correa va completar la festa amb un revers molt bo i un xut d’exterior encara millor.
El cop moral ja era irreparable. L’Atlético va demostrar per què és un equip de Champions League i va castigar un Sant Andreu que es va quedar sense opcions. Quedava mitja hora per davant o, en altres paraules, el pitjor. I és que l’esforç de la primera part va notar-se a la represa. L’equip d’Azparren tenia les línies més separades i arribava cada vegada més tard a les ajudes.
La capitulació era total i el Sant Andreu creuava els dits per a no encaixar més gols. L’Atlético, també és cert, va baixar un parell de marxes, però tot i això en va marcar un altre. Vitolo feia el quart a deu minuts pel final i sortosament el marcador no es va moure més. L’electrònic no feia justícia amb un Sant Andreu que va plantar cara, però se li va acabar la benzina. Toca centrar-se de nou en la lliga. Diumenge hi ha derbi al Nou Sardenya.