La junta directiva del CE L’Hospitalet marcarà aquesta setmana el camí a seguir després de consumar un penós descens a Tercera Divisió. Revés important per als riberencs encara que el seu president creu que l’important és que “el club no desaparegués”
ManuelSeguraM
Ballesté repeteix totes les vegades que li dóna la gana que va rebre una herència pèssima, ruïnosa i vergonyosa sense parar-se a mirar que al seu costat hi ha els seus responsables perque això no li interessa. Carrega contra qui reclama -ara parla de 1.400.000 euros– i no contra qui va facilitar que s’arribés a aquesta quantitat. El senyor president de l’Hospi, que primer se’n va anar de vacances a l’Àsia per ‘celebrar’ la seva arribada a la butaca del club, se’n alegra d’haver trobat un generós pagador / pagadors d’un deute que, per descomptat, haurà de pagar el club -és a dir, tots els contribuents de L’H-, però això ja arribarà.
En cap cas no diu qui o els qui són aquestes empreses, no explica ni els comptes ni els ‘contes’ que arriben des de l’Ajuntament ni si la seva aportació (si existeix) és a fons perdut, per amor al club, o a fons pendent. És el de menys. “Ara, en comptes de tenir el deute (1.400.000 euros) amb uns senyors que ens deien ‘o pagueu o us mato”, ara l’hem dividit en cinc anys a altres senyors i ja està”.
Doncs ja està.
EXTRACTE DECLARACIONS A L’H DIGITAL ‘DILLUNS 15/5/17
“Em sento molt recolzat perquè no hem tingut cap crítica” “No és la primera vegada ni la segona que l’Hospi baixa a Segona i tornarem a pujar, no tinc cap dubte” “Hem estat una temporada endreçant el club, no he pogut fer de president sinó martingales, obrint calaixos i arreglant”
“L’important és que el club no desaparegués, vam estar a segons de desaparèixer. Vaig arribar a la presidència un 13 de Juny, no fa un any i ens vam trobar un club que no era un solar sinó un desert, arrasat, no s’havien pagat els serveis mèdics, no hi havia ni una gasa per curar un jugador, ni farmaciola, s’havien de pagar tots els desplaçaments de la temporada anterior i la neteja de la roba dels jugadors ”
“A més, ens va arribar de cop una sentència de la Seguretat i d’Hisenda, les dues de cop i aquí una part inajornable. Això va ser abans de començar la temporada i quatre dies després vaig agafar la presidència. Eren 60.000 euros que es van haver de pagar amb el compromís de parlar de la resta (250.000 euros). Tota la junta va fer aquest esforç i va posar els diners damunt la taula, es va fer aquest esforç i després ens diuen que no hi ha ajornament sinó això. Es va enviar a tots els creditors una carta en la qual se’ls diu que no paguin ”
“Com que el club no és una SA, ha d’estar recolzat per l’Assemblea i ens va donar el SÍ a favor per trobar finançament. Amb el meu aval personal, els bancs ens deien que aquest club tenia fons propis negatius, parlem de 500.000 euros. Ni avalant jo, havia crèdit pel que vam haver d’anar a empreses a demanar aquests crèdits donant-los una mica més de crèdit que si vas a una entitat financera. Vam aconseguir aquests diners i l’únic que vam fer va ser evitar (1.400.000 euros) que ens embarguessin. Vam haver de buscar aquest finançament extern, empreses particulars, que confien en la junta ”
“El deute que hi havia no s’ha pagat, no s’ha diluït, el que hem fet ha estat canviar els calaixos. En comptes de deure-s’ho a uns senyors que ens deien ‘o pagueu o us mato “, ara l’hem dividit en cinc anys a altres senyors i ja està. No tenim l’espasa de la desaparició, els diners són el mateix.