Peralada i Olot juguen una altra Lliga

La jornada de la mala sort es tanca amb un nou triomf de Peralada i Olot per no variar el guió de la Tercera Divisió aquest curs. Atenció a les ratxes en aquest Grup V on Sabadell B ja guanya i Europa torna a caure

Foto oficial del CF Peralada 2016-2017/ FOTO: DUDU FOTOGRAFIA/CFPERALADA
Foto oficial del CF Peralada 2016-2017/ FOTO: DUDU FOTOGRAFIA/CFPERALADA

Pels qui creguin en la mala sort, adéu a aquesta 13a Jornada en el Grup V d’una Tercera Divisió que se’n va amb un balanç de 5 triomfs locals, 3 empats i 2 victòries -les de sempre- a domicili, amb un total de 17 gols anotats (10 locals / 7 visitants).

Són dades per guardar igual que per recordar el punt final a males ratxes de Cerdanyola, Castelldefels, Montanyesa i el filial arlequinat. D’altra banda, segueixen amb la seva pitjor versió l’Europa i el Granollers. El que no canvia és la Lliga del Peralada i l’Olot.

INTRACTABLES

És un luxe. Ja queda menys per aquest Olot-Peralada (27 de novembre, 16a Jornada). Cal reservar plaça per aquest derbi en el Municipal que promet moltíssim perquè tant els d’Arnau Sala com els de Ramon Calderé prometen emocions volcàniques. Aquest diumenge van complir amb el seu habitual objectiu. Per descomptat que els va costar guanyar, només faltaria, però segueixen intractables. El líder va passar per Les Forgues i una mitja volta de Xavi Boniquet va ser suficient. Keita i Serrano van treballar una jugada de tres punts per a la rematada del davanter de Terrassa i per mantenir el pols amb els garrotxins.

I marca, com sempre, Marc Mas/ FOTO: UE OLOT
I marca, com sempre, Marc Mas/ FOTO: UE OLOT

Els de Calderé, per la seva banda, van anar a ‘pescar’ a Palamós i es van portar el seu cinquè triomf a domicili. Amb el seu gol número deu, Marc Mas – qui anava a ser?- va trencar la igualada inicial (76′) després d’un xut d’Uri Santos que va rebutjar el meta Manzano. El crack olotí no va marcar a la primera però sí que va tancar a la segona (92′) per arrodonir la feina en el sisè triomf consecutiu del seu equip.

RATXES VARIADES

A partir de la tercera plaça, mala sort. Van perdre Vilafranca en el Poliesportiu Arrahona, amb gol clau de Victor Aliaga (48′) pels d’Ignasi Senabre, i, tal com ja hem comentat, Palamós enfront d’Olot, i La Jonquera de Vizuete enfront del capdavanter. L’Ascó no va perdre, i ja van nou sense fer-ho, però no acaben de ‘matar’. En la bogeria del Narcís Sala, Bertomeu ‘va pentinar’ el 0-1, però Toro (8′) va tornar a posar les coses en el seu lloc per un Sant Andreu que ja suma tres jornades sense endur-se els tres punts.

La ratxa positiva té diversos noms propis. Agustín Vacas va arribar a Terrassa i ja van dues victòries en els tres partits que porta dirigits. Amb Nil Puchades en la graderia ja fitxat, els egarencs van veure com Raúl Torres bigolejava (13′ i 54′) enfront d’un Júpiter que segueix sense triomfar fora de la Verneda. També ho va fer el Castelldefels en Els Canyars. Sis jornades després, els de Miki Carrillo van superar per la mínima (Maldonado, 69′) a un Figueres que veia com s’anava aquesta marca de 6 xocs sense perdre que tampoc està malament.

Alegría a Els Canyars/ FOTO: UEC
Alegría a Els Canyars/ FOTO: UEC

Aquest gol salvador dels mariners es va viure amb la mateixa passió que a la Bombonera de Nou Barris. Set jornades sense gaudir són massa pels d’Escudero i Pere Segarra (24′) es va encarregar que la bogeria tornés per al seu equip enfront d’un Santfeliuenc que acaba la seva ratxa de tres igualades consecutives de la pitjor manera.
Amb un empat es van haver de conformar a Granollers i Sa Pobla: els tarragonins van manar i van tenir ocasions, però no van finalitzar mentre que en el Vallès ja compten amb cinc jornades sense guanyar. Poques coses han canviat per a baix. Un cap de setmana més, Sabadell -el consol es diu primer triomf-, Vilassar i Manlleu ocupen les tres últimes posicions.

A UN PUNT DE L’INFERN

I a només un punt de l’infern… el CE Europa. Amb Taka es va guanyar a La Pobla, però s’ha demostrat que va ser un miratge. El 2-1 de les Fontetes permet respirar una mica al gran de Toni Carrillo després de 8 jornades sense acabar amb triomf. El patiment i el lliurament dóna premi i, encara que se’ls ha resistit moltíssim, aquí està la victòria davant un rival que està malament, però que sempre és un gran. En aquesta ocasió, Elhadji, encara que no estava al cent per cent, va marcar la diferència: en el primer gol va ajudar perquè Dani Martí (8′) col·loqués al seu equip davant i va ser definitiu (44′) per posar un 2-0 espectacular.

L’Europa va reaccionar amb un xut creuat de Navarro (49′) en un segon temps on el travesser va impedir la coronació del mataroní. Atenció a les hores vinents perquè la banqueta escapolada pot tenir amo aquestes properes hores