Ismael García es troba davant l’oportunitat de la seva vida i no escatimarà esforços. El benjamí dels entrenadors de Segona B espera guanyar-se la confiança dels seus aficionats després d’una etapa fosca al costat de Bellvitge
JORDI MESTRES @jordimestres7
“Qui digui que no li va sorprendre la meva arribada, menteix”. És un dels titulars que regala Ismael García Gómez (1989) en una entrevista farcida de sinceritat. El gallec, més jove que molts dels futbolistes de Segona B, està preparat pel repte enorme que té per davant. És conscient de que si L’Hospitalet no estigués en la situació actual mai hauria arribat, com també que és l’oportunitat de la seva vida. No té cap experiència a Segona B, però va guanyar el seu primer partit a la categoria. Espera realisme i unitat per part de la reduïda, però fidel massa social riberenca. Vol començar a enamorar-los a partir del diumenge contra el Badalona. Ganes no li falten.
Acceptar aquest repte deuria ser fotut.
Jo ho vaig veure fàcil. La decisió va ser senzilla a nivell professional. A nivell personal, per exemple la meva parella està a Singapur. Ella allà té una bona feina, com jo la tenia. Vam valorar moltes coses i vam veure convenient de separar-nos. És una decisió personal difícil. El que toca. Els dos sentíem que era el que s’havia de fer i penso que és la correcta.
Per tant, fitxar per L’Hospitalet li ha suposat alguns sacrificis?
Clar. Quan fas una aposta és això, una aposta. Estar al Real Madrid, és important. El salari era més gran que aquí. Allà estava content i amb la meva parella, però professionalment veig difícil que m’apareixi una opció tant interessant com aquesta. L’Hospitalet és una oportunitat boníssima i estic agraït que s’hagi pensat en mi. No asseguro resultats, però sí que em porto el tupper i estic de vuit a vuit.
Sent que per tenir 28 anys i cap experiència a Segona B encara pesaran més els resultats?
Sí i qui digui el contrari, menteix. Un ex jugador té més crèdit que un que no ho ha estat i amb els entrenadors amb o sense experiència, el mateix. Ser professional, fer correccions oportunes i tractar com a persones els futbolistes és més important que els currículums. Un aficionat que vegi un noi de 28 anys, d’Ourense i sense cap experiència estarà sorprès. Qui digui que no li ha generat sorpresa el meu fitxatge, menteix. Si accepto, és perquè estic convençut que puc estar al nivell.
Està preparat per a escoltar que li diguin que és un tècnic ‘mileurista’?
Estic preparat per a tot. No crec que això m’ho diguin molt, perquè no ve a compte. Sóc entrenador de Segona B i el salari o el club és secundari. Tinc la sort de viure d’això i em sento orgullós de ser el tècnic de L’Hospitalet. És un any especial per temes de pressupost, de canvis, però que la gent de tota la vida ha de valorar que aquest és un any de gaudir amb els petits èxits. Serà difícil i estant tots junts les coses poden sortir bé. Som un equip humil, molt cohesionat i això és el que ens ha de convèncer de aconseguir objectius.
Hi ha jugadors de la plantilla en una situació similar a la seva?
Tenim jugadors de tot tipus. Crec que molts futbolistes en l’aspecte econòmic han fet una aposta gens senzilla escollint L’Hospitalet. Aquest club té una importància a la categoria i això fa que sigui atractiu. No ho sabia, però L’Hospitalet és la vuitena ciutat més poblada d’Espanya. Té moltes coses bones i ho hem de valorar. Hem de creure’ns que tenim fonaments suficients per a fer un bon any.
I sobretot no repetir els errors de l’esperpèntica temporada passada…
Intentarem no cometre errors passats, però potser en fem d’altres. Estar junts, com una família i entrenar bé ens donarà la permanència. Són circumstàncies diferents. L’Hospitalet no és el mateix aquest any que la temporada passada. Estic confiat que amb aquest equip i aquesta afició anirà bé.
Si aconsegueix que aquesta afició ompli l’estadi sí que serà un autèntic miracle.
Jo segur que no ho aconseguiré, sóc bastant secundari. Ho poden fer els futbolistes. Preferim la qualitat que la quantitat. Si són 300 o 500 aficionats que animen i donen suport a l’equip el número passa a ser secundari. Hem d’aconseguir que se sentin orgullosos de l’equip.
Dir que L’Hospitalet surt a lluitar per la permanència no és cobrir-se les esquenes?
No ho sé. Si l’associem a anar de víctima sí, però si reconeixem que som el pressupost més baix és lògic. El penúltim, ens dobla. És important que l’afició ho sàpiga i que també que molts jugadors han fet un esforç molt gran per a estar aquí. No m’agrada mencionar-ho, però és important per a conèixer la realitat.
La realitat és que el primer equip té un pressupost de 200.000 euros?
La quantitat és la més baixa, però no ho és tot. No és cobrir-nos les esquenes. Vull que tothom sigui conseqüent i realista i això no és incompatible amb estar il·lusionats. Distorsionar els objectius només pot generar frustració. Una victòria no ha de confondre la realitat del club, que és estabilitzar-se en la categoria. Diguem la realitat i no venguem motos.
Creu que si les coses van mal dades aquesta directiva tindrà paciència amb vostè?
Sóc una persona molt tranquil·la. Fins ara, la junta i la direcció esportiva només sumen. Treballem molt bé junts i per a res estic veient coses que em facin pensar el contrari. Em sento molt recolzat pel club i no tinc cap dubte que tindrien paciència.
La plantilla té alguns noms importants. Creu que el nivell de l’equip que s’ha confeccionat està per sobre del que suposa ser el pressupost més baix de la categoria?
La direcció esportiva ha treballat molt bé. Jonathan Risueño ha treballat molt bé.
Qui fitxa, la direcció esportiva o l’entrenador?
La direcció esportiva. A mi se’m consulta com a tècnic que sóc. Treballem tots junts, però el director esportiu és Jonathan Risueño. Sempre ha valorat la meva opinió i en tema de fitxatges la responsabilitat la té la direcció esportiva, encapçalada per Jonathan Risueño.
Deia abans que la primera victòria no ha de portar a l’engany. Que transmet o ha de transmetre aquest triomf?
No és engany. Vam merèixer guanyar i crec que hem de gaudir-la. Em transmet que els últims partits de pretemporada vam donar una imatge d’equip compacte. El debut a la lliga és molt important perquè les victòries donen tranquil·litat i temps i reforcen a tothom. Estar contents i units. No ens confonguem, volia dir, que serem un equip difícil de guanyar però si no estem al 100% ens costarà també. El meu objectiu és guanyar a casa perquè il·lusiona a l’afició i que en qualsevol partit competim fins l’últim minut. Donar la sensació que som un equip fotut de guanyar.
I també preparar-se per a competir tant en un Rico Pérez com en un Montigalà.
Has dit dos bons exemples d’un camp que té les dimensions del Camp Nou i un altre que és poc més gran que un de futbol 7. És una realitat. Sabent-la hi ha formes de ser competitiu en tots aquests escenaris. No hi haurà cap tipus d’excusa.
Vostè és un home de futbol base. Té en compte el de L’Hospitalet pel seu primer equip?
He parlat amb el coordinador vàries vegades. Hem convocat alguns jugadors i han debutat dos juvenils a la pretemporada. Volem que amb el Juvenil A hi hagi una vinculació directa. Crec en el futbol base. Vinc d’allà i no fer-ho seria anar en contra dels meus propis principis. Si hi ha juvenils, guanyaran ells i també ho farà L’Hospitalet.
A nivell futbolístic, per a què aposta vostè?
El que busco és que l’equip tingui una identitat. Sé que és ambigu. El que vull és que el que s’entrena es vegi als partits. Crec molt en veure el rival, estudiar-lo. Hi haurà detalls que canviarem cada partit. Un sistema tipus seria 4-4-2 o 4-4-1-1. No crec molt en els sistemes i sí en els futbolistes. Si poses un banda ràpid o lent el sistema no és el mateix. No sóc un entrenador amb idees fixes. De cap sistema.
És un entrenador que pensa que els partits es guanyen a dalt?
Sí. Més aviat a les àrees. Marquen molt les diferències. A vegades es pot tenir més o menys la pilota, però el que importa és tenir la iniciativa. Si tens poca pilota i moltes ocasions això és el que marca la diferència.
Digui els quatre equips que jugaran la promoció d’ascens.
Hércules, Alcoyano, Barça B i Llagostera.
L’oportunitat de la seva vida supera qualsevol risc. Aquest seria el resum de la seva aposta per L’Hospi?
El que sé és que estic molt agraït. És una oportunitat que no podia refusar. Ho vaig sentir així. Ningú sap si anirà bé o malament. Em donava igual el que em diguessin. Això es tracta de sentiment i això era una opció irrefusable per a mi.