El Sant Andreu va fregar l’ascens a Segona A el 2010, però va morir a la riba. El Barça B, entrenat per Luis Enrique, va tornar a ser de plata a costa dels quadribarrats. Res va ser igual des d’aleshores al Narcís Sala
JORDI MESTRES @jordimestres7
El Sant Andreu-Barça B de divendres podria passar per un partit més de pretemporada. Un amistós de Copa Catalunya sense res més en joc que passar una ronda i fer cames. No obstant, és un duel amb molta història. Massa, potser. I és que fa sis anys va decidir el futur dels dos equips. El Sant Andreu, que havia guanyat la lliga, va caure contra el filial blaugrana en una eliminatòria ajustadíssima. El gol de penal de Jonathan Soriano a l’últim minut del partit d’anada va decidir l’ascens. La tornada al Narcís Sala no en va veure cap i, lamentablement, es van produir forts incidents entre les aficions un cop finalitzat l’encontre. D’aquell Barça B, jugadors com Sergi Gómez, Bartra, Sergi Roberto o Thiago estan a l’elit. Per no parlar del mateix Luis Enrique. El Sant Andreu, en canvi, ha acabat a Tercera Divisió, patint greus problemes econòmics. Aquell 20 de juny del 2010 ho va canviar tot.
La malastrugança del Sant Andreu ja havia començat un mes abans. La seva condició de campió del grup 3, amb 78 punts – dos més que el Barça B – li permetia jugar-se l’ascens a una eliminatòria. La Ponferradina va ser el botxí de l’equip dirigit aleshores per Natxo González, que va guanyar al Toralín per a forçar la pròrroga. Va caldre una tanda de 18 penals sense cap errada fins que Tarradellas va fallar. Quedava una segona oportunitat.
Després de desfer-se de la Universidad de Las Palmas (2-4 global), el Barça B era l’últim obstacle. El campió es veia les cares amb el segon i el factor camp a favor. 10.000 espectadors van veure al Mini com el filial guanyava per la mínima. Res estava decidit i quedava la tornada al Narcís Sala. L’ambient de gala al feu quadribarrat no va ser suficient per a fer el gol que igualés l’eliminatòria. El Barça B va aguantar i tornava a Segona A dotze anys després. El Sant Andreu, per la seva part, es quedava amb la mel als llavis. Perdia l’oportunitat d’arribar al futbol professional i entrava en una lenta decadència que el portaria fins a la Tercera Divisió.