El Lleida Esportiu té la tercera oportunitat en quatre anys de pujar de categoria. Si els blaus capgiren el 0-1 al Viejo Nervión, seran equip de Segona A
JORDI MESTRES @jordimestres7
El dia més important de la història del Lleida Esportiu ha arribat. Aquest club, amb cinc anys a les seves esquenes, està més a prop que mai d’assolir el futbol professional. Segurament, en la temporada més difícil, superant totes les dificultats, que no han estat poques. El compte de fades de l’equip d’Imanol Idiakez mereix tenir un bon final. Per a fer-lo realitat, cal una victòria. Només una més. La mínima desfeta de l’anada és un mal resultat que obliga a superar el Sevilla. L’any del Lleida, heroïc, mereix un final a l’alçada. Un últim esforç al forn del Viejo Nervión. Idiakez té tot l’equip disponible a excepció de Raúl Fuster i Mia Guasch. Tothom s’ha desplaçat a la capital andalusa per a fer pinya. Lleida, després d’una dècada al pou de la Segona B amb refundació inclosa, està a un pas de tornar a ser de plata.
No serà gens fàcil per molts motius. Per a començar, les condicions que envolten el partit no són gens favorables. Jugar a les 11 del matí un diumenge de juny a Sevilla afectarà, sense cap mena de dubte. La calor jugarà en contra del Lleida, menys acostumat a aquestes temperatures, però Idiakez ja va dir que “si hem d’acabar en camilla per a pujar, que així sigui”. Doncs això.
L’equip, això sí, està intentant que la climatologia no l’agafi desprevingut. El Lleida està concentrat a Sevilla des del dimecres i ha dut a terme tres entrenaments a la mateixa hora del partit. Si els blaus no s’aclimaten, no serà per falta de voluntat. Amb el suport dels 500 aficionats desplaçats des de la capital de la terra ferma amb AVE, autobusos, cotxes particulars i fins i tot un vol xàrter – per primera vegada a la història, aquest últim – serà més fàcil.
L’altre gran inconvenient és, evidentment, el rival. El Sevilla Atlético vendrà cara la seva pell. Ja ho va demostrar a l’anada, en un partit molt madur, impropi d’un filial. Els mals de joventut del Castilla no els patirà el filial andalús, però tot s’ha de veure. Marcar primer, clau, serà tan important com arribar amb opcions al final. I sense estar fosos físicament, és clar.
En aquest sentit, el factor mental serà decisiu. La cita, irrepetible, mereix un últim esforç. Des de FutbolCatalunya durant aquesta setmana 10 ex tant d’UE Lleida com de Lleida Esportiu han donat suport a l’equip. Tot plegat, per a pujar els ànims després de la destrempada de l’anada amb el hashtag #remuntadablava. Ara només falta superar l’enèsima dificultat per a no quedar només en el record dels aficionats que han viscut aquesta difícil temporada, sinó per a gravar-la per sempre a la història.
JERSON BOSCH (ex jugador UE Lleida i Lleida Esportiu 2008-2012)
PAU TORRES (ex jugador Lleida Esportiu 2012-2015)
EMILI VICENTE (ex entrenador UE Lleida i Lleida Esportiu 2008-2012)
JESÚS IMAZ (ex jugador UE Lleida i Lleida Esportiu 2009-2014)
CARLOS BARREDA (ex jugador Lleida Esportiu 2011-2015)
JAUME DELGADO (ex jugador UE Lleida i Lleida Esportiu 2008-2012)
PERE MILLA (ex jugador Lleida Esportiu 2011-2014)
JORDI GONZALVO (ex entrenador UE Lleida anys 80 i compositor de l’himne del Lleida)
ANTONI PALAU (ex jugador UE Lleida 1987-1996)
DÍDAC DEVESA (ex jugador Lleida Esportiu 2013-2015)